Anar al contingut

Paleobotánica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Paleobotánica
Fòssil d'un fronde de la falaguera Neuropteris flexuosa (Carbonífero d'Estats Units)
Fòssil d'un full de Viburnum lesquereuxii parcialment menjada per insectes (Cretácico d'Estats Units)
Reconstrucció de la planta extinta Lagenostoma lomaxii, que va habitar en els boscs pantanosos del Carbonífero d'Europa i Amèrica del Nort

La paleobotánica (del grec paleo, antic i botanikos, de les herbes) és una disciplina i una ciència compartida per la botànica i la paleontologia que estudia els restants de vegetals que varen viure en el temps passat. També contempla l'us dels restants per a la reconstrucció d'ambients antics i l'història de la vida.[1] Inclou l'estudi dels fòssils de les plantes terrestres, i els autótrofos marins com les algues.

Els fòssils vegetals són restants d'individus que s'han conservat en les roques sedimentarias per un procés fisicoquímico denominat fossilisació. Per lo general solament es conserven les parts més dures, sent excepcional que es conserven també les parts més blanes, gràcies a açò és possible que apleguen fins a nosatres algunes de les parts indispensables a l'hora de classificar una planta, estes són: els fulls, part de les seues tallos, llavors i resina fòssil.

Degut a que la majoria dels fòssils de plantes es conserven en roques com a parts desarticulades, és freqüent trobar en el lloc una varietat de tipos de fulls, llavors, polen, fusta, etc. dispersos, lo que fa molt difícil el relacionar unes en unes atres, és per això que els paleobotànics es basen en la morfologia i anatomia de plantes actuals per a completar el rompecabezas. Per una atra part, la classificació de cada element (raïl, talle, full, etc.) es realisa de manera independent, com si foren espècies distintes. Les categories —i per extensió els components de les mateixes— d'esta sistemàtica paralela basada en elements aïllats es denominen parataxones, per a diferenciar-les dels tàxons formals. Esta classificació parataxonòmica es realisa d'acort a les regles de el ICBN (International Code of Botanical Nomenclature).

Esta disciplina nos permet deduir el clima del passat, la seua evolució i l'influència sobre atres organismes.

Tipos de fòssils vegetals

Des de la perspectiva de la tafonomía vegetal[2][3] els restants travessen les tres etapes de la tafonomía clàssica: necrobiosis, bioestratinomía i fosildiagénesis, i depenent de cóm s'hagen preservat en el sediment una volta travessats tots els filtres tafonòmics, és possible diferenciar:

Impressions i compressió: este tipo de fossilisació es dona quan els vegetals s'imprimixen en el sediment deixant la seua chafada i el color del reste fòssil és idèntic al de la roca portadora. També es denominen improntes.


Mòles i contramoldes: succeïx quan les parts de les plantes en més volum s'enterren en el sediment. Si la matèria orgànica es destruïx quedarà un espai deixat pel tronc. Si este buit es reblix en sediment es forma el mòle i el sediment que ho rodeja constituïx el contramolde.

Permineralizaciones o mineralisació: es donen quan els teixits queden impregnats de minerals com la sílice o el carbonat de calcio. Normalment s'impregnen les cèlules després de la destrucció del seu contingut. També trobem fruts i llavors mineralisades que són objecte d'estudi dins de la disciplina coneguda com paleocarpología.

Carbonisació: en morir la planta o caure un restant de la mateixa en un ambient pantanoso o reductor, en un mig en poc oxigen, els hidrats de carbono que constituïxen la celulosa es descomponen llentament, desprenent metà i anhídrit carbónico. Esta forma de fossilisació té distintes etapes a través de periodos molt llarcs de temps, formant-se distints materials: turba, que és el carbó vegetal menys transformat, és una substància negruzca d'aspecte esponjoso, lignit, hulla, antracita, que és el carbó mineral que tots coneixem.

Ambar i copal: resina fòssil que pot contindre en el seu interior diversos elements de la flora o fauna del moment previ a la fossilisació.

Polen i esporas fòssils: cèlules sexuals estudiades per la paleopalinología.

Reconstrucció de plantes extintes

La reconstrucció de les plantes extintes, a partir dels seus restants preservats com a fòssils, és un dels objectius principals de la Paleobotánica. Per a açò, se servix de quatre métodos, que estan ordenats en grau decreixent de confiabilidad.[4][5]

  1. Conexió orgànica: els òrguens estan units per un teixit, o conectats. És l'únic cas irrefutable, pero deu confirmar-se que no hi haja un error d'interpretació. Eixemple: les Progymnospermas varen ser reconstruïdes per la troballa de conexió orgànica entre la fronde Archaeopteris i el leny Callixylon.[6]
  1. Similitut morfològica: els òrguens estan dispersos, pero presenten característiques en comuna com a caràcters epidérmicos (glàndules, papiles), canals secretores, elements conductors. Eixemple: Lagenostoma lomaxii, que va ser reconstruïda utilisant com a referència les glàndules epidérmicas similars que apareixen en fulls i preóvulos.[7][8]
  2. Soporte per afinitat: en este cas, els òrguens estan dispersos, pero pels seus caràcters li'ls vincula a una mateixa família o orde.
  3. Ocurrència mútua: els òrguens estan dispersos i són trobats en els mateixos estrats. La reconstrucció serà més confiable si apareixen en conjunt en freqüència, si tenen una similar abundància o escassea, i si l'associació a on apareixen és autòctona.


Referències

  1. ↑ Taylor, Thomas N.; Krings, Michael., {{{nom2}}}; Taylor, Thomas N., {{{nom3}}} (2009). Paleobotany : the biology and evolution of fossil plants, 2nd ed edició, Academic Press. OCLC 429897928. ISBN 978-0-12-373972-8.
  2. ↑ «La tafonomía vegetal: una ferramenta per a la reconstrucció de la vegetació del passat».Aportacions recents en el coneiximent de l'història de la vida.
  3. ↑ «Paleobotánica forense: Una aproximació a la tafonomía de plantes».Bolletí de la Societat Geològica Mexicana vol.66 no.1.
  4. ↑ «Assembling extinct plants from their isolated parts».Bolletí de la Societat Geològica Mexicana.Consultat el 08-10-2020.
  5. ↑ Anderson, John M.; Anderson, {{{nom2}}} (1985). Palaeofloras of Southern Africa. Prodromus of South Africa megafloras. Devonian to Lower Cretaceous (en EN), AA BAlkema.
  6. ↑ «Connection between Archaeopteris and Callixylon».Science.131(3412)
    1524–1525.ISSN 0036-8075.doi:10.1126/science.131.3412.1524.Consultat el 2020-10-08.
  7. ↑ «VII. On the structure of the palœzoic seed lagenostoma lomaxi, with a statement of the evidence upon which it is referred to Lyginodendron».Philosophical Transactions of the Royal Society of London. Series B, Containing Papers of a Biological Character.197(225-238)
    193–247.doi:10.1098/rstb.1905.0008.Consultat el 2020-10-08.
  8. ↑ «Reconstructions of Selected Seed Ferns».Annals of the Missouri Botanical Garden.75(3)
    1010–1057.ISSN 0026-6493.doi:10.2307/2399379.Consultat el 2020-10-08.
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Paleobotánica&oldid=1407866»