Anar al contingut

Progymnospermophyta

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Archaeopteris.JPG
Progymnospermophyta

Les progimnospermofitas (Progymnospermophyta o Progymnospermae) són una divisió extinta de plantes vasculars, antecessores de les modernes plantes en llavor (Spermatophyta). Estes plantes exhibien un creiximent monopódico en xilemes secundaris lignificados, i donada les seues característiques compartides en les coníferes, varen anar els primers arbres moderns. Varen viure des del Devónico Mig fins al Carbonífero Inferior (Misisípico), quan es varen extinguir. El gènero més conegut és Archaeopteris, un arbre fòssil en fulls de tipo falaguera trobat en tot lo món des del Devónico Superior al Carbonífero Inferior. És un grup poc entés que es caracterisa per presentar anatomia de gimnosperma i reproducció per espores, com en pteridofitas. Estes plantes varen presentar un hàbit arbustiu o arborescente en un patró de ramificació lateral pero sense la producció d'ulls axials, en fusta picnoxilica, floema i xilema secundaris.[1]

Filogenia

[editar | editar còdic]

Hi ha diferències sobre la seua classificació, pero Taylor i colaboradors li conferixen la categoria de Divisió Progymnospermophyta i en la que inclouen tres órdens: Archaeopteriales, Aneurophytales i Protopityales. S'ha postulat que les progimnospermas serien un grup parafilético les relacions del qual podrien ser les següents:[2]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Valéncia Ávalos, Susana (2014). Susana Valéncia Ávalos (ed.). Introducció a les embriofitas, Mèxic: Les prenses de ciències. ISBN 978-607-02-5538-0.
  2. Jason Hilton and Richard M. Bateman 2006, Pteridosperms Llaure the Backbone of Seed-Plant Phylogeny. The Journal of the Torrey Botanical Society Vol. 133, No. 1 (Jan. - Mar., 2006), pp. 119-168