Parataxón

Un parataxón és un tàxon artificial usat per a classificar els fòssils d'aquells tipos de restants o senyals d'activitat de sers del passat que, pel seu estat incomplet o disociado de l'organisme productor, no es poden adscriure a una espècie determinada. S'utilisen sistemes parataxonòmics per a classificar fulles, troncs, raïls, esporas, ous, icnitas, coprolitos, conodontos, etc. Les classificacions parataxonòmicas seguixen les mateixes pautes jeràrquiques que les taxonòmicas, aixina s'establixen paraespecies, paragéneros o parafamilias.

Eixemple de parataxón. Spheroolithus, ous fòssils del Cretácico superior pertanyents a un dinosauri ornitópodo.

Dadoxylon és un eixemple de parataxón. És un gènero definit a partir de fusta fòssil, que s'assembla molt al gènero actual Araucaria, pero que també és similar a certes coníferas del Mesozoico i cordaitales del Carbonífero, és dir, els restants fòssils de Dadoxylon els poden produir varis tipos de plantes. També hi ha eixemples d'organismes que poden originar varis parataxones. Per eixemple, un trilobites en la seua variada activitat sobre el substrat podia generar diferents parataxones de icnitas.

Per als ous fòssils s'usa un sistema parataxonòmic de classificació, a on es definixen oofamilias i oogéneros de parataxones, i que incorporen als seus noms el terme llatí oolithus (ou de pedra) per a facilitar la seua identificació (Spheroolithus, Patagoolithus, etc.). Esta classificació es basa en criteris com la forma, el tamany, l'ornamentació o la gruixa que presenten els ous fòssils.