Trilobita
Els trilobites[1] (Trilobita, del llatí, «tres lòbuls») són una classe d'artròpodes extints, dins del subfilo Trilobitomorpha. Els seus fòssilés són els més característics del Paleozoico. S'han descrit prop de 22 000 espècies.[2]
Varen aparéixer en el periodo Cámbrico (a l'inici del Paleozoico, fa uns 540 millons d'anys), quan els organismes ediacáricos ya havien desaparegut, i varen escomençar a diversificarse ya en el Cámbrico inferior. Despuix de la extinció massiva de finals del Cámbrico solament varen sobreviure les formes que habitaven ambients pelágicos, d'aigües profundes. Durant el Ordovícico varen alcançar la seua màxima diversitat i varen ocupar casi tots els casetes ecològiques marins. A partir del Silúrico varen presentar pocs canvis, fins que durant la extinció massiva del Devónico varen sofrir una important reducció en l'extinció de tots els órdens llevat Proetida. Durant el Carbonífero els representants del grup són escassos i restringits a ambients de sec. Els últims trilobites, ya solament habitants d'aigües someras, varen desaparéixer durant la extinció massiva del Pérmico-Triásico, fa uns 250 millons d'anys, junt en els euriptéridos o «escorpiones marins», blastoideos, algunes espècies de peixos, esponges, equinoderms, etcétera. Per tant, la seua presència en la Terra es va prolongar durant tot el Paleozoico, casi 300 millons d'anys.
Inicialment es varen considerar antepassats dels crustacis (en especial la cochinilla d'humitat terrestre, que compartix certes característiques en comuna) o inclús de tots els artròpodes (ya que varen ser els primers en aparéixer en el registre fòssil). Hui se'ls considera com un grup independent, separats dels mandibulados i quelicerados.
Morfologia
[editar | editar còdic]Els trilobites tenen el cos aplanado i pla, més o menys ovalat i dividit en tres tagmas: céfalon (cap), tórax i pigidio; el tórax i el pigidio formen el tronc. Presenten dos regates llongitudinals que dividixen el cos en tres lòbuls clarament delimitats (d'a on deriva el seu nom): un de central (cridat glabela en el céfalon i raquis en el tronc) i dos laterals (denominats genas o galtes en el céfalon i pleura en el tronc). El tegumento dorsal era una grossa cutícula impregnada de carbonat càlcic que ha facilitat el seu fossilisació. El seu tamany varia des d'uns pocs milímetros a més de 60 cm en algunes espècies jagantes.[3]
-
Tagmas
-
Morfologia
-
Céfalon
Céfalon
[editar | editar còdic],_Jebel_Oufatene,_Marruecos,_2021-01-18,_caps_block_9_137-195_caps_block_10_.jpg){kind=link}
El céfalon («cap») és el resultat de la fusió total de diversos segments, i no mostra restants externs de metamerización. Les genas es prolonguen pels costats i per darrere per dos puntes genales; les genas estan dividides en dos parts per una sutura: una gena fixa interna (fixigena) i una gena mòvil externa (librigena). L'estructura formada per la glabela i les fixigenas es denomina cranidio («cranidium»). En la cara ventral es localisa el hipostoma, una placa suspesa baix la glabela que protegia la boca.
Sobre les genas hi ha un parell de grans ulls composts sorprenentment evolucionats (en algunes espècies situats sobre pedúnculs), anàlecs als de parents actuals com els crustacis i insectes. De fet, els trilobites varen ser els primers animals en desenrollar ulls complexos, lo que provablement va influir en el seu èxit evolutiu. En la part ventral del céfalon s'inserten les antenes unirrámeas, llargues i multiarticuladas, i s'obri la boca, despuix de la qual hi ha tres parells de pates molt similars entre sí. Les antenes són equivalents, per la seua posició preoral, a les dels insectes i miriàpodes i al primer parell dels crustacis.
Tórax
[editar | editar còdic]
El tórax ho formaven entre 2 i 40 metámeros[3] ben diferenciats; estaven articulats entre sí permetent el encabalgamiento de segments contigus, en lo que l'animal podia enrollarse en forma de bola.[4] Ventralmente, cada metámero duya un parell de pates semblats entre sí i a les del céfalon.
Pigidio
[editar | editar còdic]El pigidio formava la part final del cos i constava d'un número variable de metámeros fusionats que formaven una estructura compacta. Cada segment duya un parell de pates similars a les del céfalon i del tórax. A voltes, presentava un parell de seges apicales multiarticulados.
Apèndixs
[editar | editar còdic]Les pates dels trilobites mostren una sorprenent uniformitat. Usualment es consideren apèndixs birrámeos, que comencen en una precoxa, de la qual partix un exopodio multiarticulado i en expansions foliáceas i que provablement tinguera funció brànquial i nadadora, i una coxa de la que partix el endopodio, compost sis artejos i una ungla terminal. Les extremitats estaven protegides per unes expansions laterals cridades lòbuls pleurals, que s'estenien cap a fòra des del lòbul axial central.
Este tipo d'apèndixs no són homologables en els apèndixs d'atres grups d'artròpodes. En els crustacis, que també tenen apèndixs birrámeos, la branca externa (exopodio) s'inserta en la coxa. Tampoc tenen relació directa en els apèndixs dels Merostomados.
Dimorfisme sexual
[editar | editar còdic]
L'excepcional seqüència temporal registrada en els jaciments cámbricos de Murero i l'abundància de fòssils de trilobites va permetre, en l'any 2003,[7] identificar dimorfisme sexual en trilobites, en aquella data el cas més antic reconegut en el regne animal. Per a això es varen seleccionar quatre espècies filogenéticamente pròximes i d'àmplia distribució estratigráfica: Acadoparadoxides mureroensis, Eccaparadoxides rouvielli, E. sequeirosi i E. mediterraneus. En tots els casos es va comprovar que es presentaven dos morfotipos diferents per a cada espècie i que esta diferència es mantenia a lo llarc de la successió sedimentaria o, lo que és equivalent, en el temps.
Les traces que diferencien abdós morfotipos són diferents per a cada espècie, pero inclouen tant la llongitut del pigidio, més curt en els machos, com a variacions en la llongitut d'alguns segments del tórax, presentant les femelles una zona més estreta en el tórax, corresponent a segments posteriors al segment en el que provablement s'ubicaria el poro genital (el segon segment toràcic, com en els xifosuros actuals).[8]
Paleobiología
[editar | editar còdic]El desenroll dels trilobites comportava una série d'estadis larvaels. Les espècies més primitives presentaven un desenroll larvario complet mentres que en les posteriors el procés se simplificava.
El primer estadi larval es coneix com protaspis, format bàsicament pel céfalon i el protopigidio. A est seguia l'estadi meraspis en el que es diferenciaven ya alguns segments del tórax i el pigidio. El tercer periodo o holaspis comprén les larves que ya han adquirit la metamerización completa, pero són encara molt més menudes que un adult, al que s'aplegava despuix d'una série de mudes.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Trilobites, forma idèntica tant per al singular com per al plural (plurale tantum).
- ↑ Geological Magazine.157(1)
- 35–46.ISSN 0016-7568.doi:10.1017/S0016756819000426.Consultat el 2022-10-14.
- ↑ 3,0 3,1 Riba, O. & Reguant, S., 1988. Registre fòssil. Història Natural dels Països Catalans, 8. Enciclopèdia Catalana, S. A., Barcelona, 478 pp. ISBN 84-7739-022-3.
- ↑ (2008).Contributions to Zoology.National Museum of Natural History Naturalis.77(3)ISSN 1875-9866.Consultat el 19 de giner de 2009.
- ↑ Dies Álvarez, M. E.; Rushtonc, A. W. A.; Gozalo, R.; Pillola, G. L.; Liñán, E. i Ahlber, P. (2010) «Paradoxides brachyrhachis Linnarsson, 1883 versus Paradoxides mediterraneus Pompeckj, 1901: a problematic determination». GFF, 132: 95-104
- ↑ Gozalo, R.; Andrés, J. A.; Chirivella, J. B.; Dies Álvarez, M. E.; Esteve, J.; Gámez Vintaned, J. A.; Mayoral, E.; Zamora, S. i Liñán, E. (2010) «Murero i l'explosió del Cámbrico: controvèrsia sobre este acontenyiment [1] archivat en Wayback Machine.». Ensenyança de les Ciències de la Terra, 18(1): 47-59
- ↑ Gozalo, R.; Liñán, E. i Dies, M. E. (2003) «Intraspecific dimorphism in an evolutionary series of paradoxidids from the Middle Cambrian of Murero, Spain». En: Lane, P. D.; Siveter, D. J. i Fortey, R. A. (eds.) Trilobites and their relatives (proceedings of Oxford conference 2001). Special Papers in Palaeontology, 70: 141-156
- ↑ Liñán, E.; Gámez Vintaned, J. A.; Gozalo, R.; Dies Álvarez, M. E.; Chirivella Martorell, J. B. i Esteve, J. (2009) «Les espècies de "paradoxides" del jaciment cámbrico de Murero i la troballa de dimorfisme sexual en els trilobites
- Archivat el 10 de juny de 2015 archivat en Wayback Machine.». Naturalea Aragonesa, 23: 4-11
- Este artícul conté una traducció derivada de «Trilobita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.