Anar al contingut

Extinció massiva del Devónico

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Artícul bo La extinció massiva del Devónico és el nom que es dona a una série d'importants extincions d'espècies al final del Devónico,[1] fa entre 408 i 360 millons d'anys (Ma).[2] S'han reconegut a lo manco dos events d'extinció:[nota 1] el event Kellwasser en el llímit Frasniense-Fameniense i el event Hangenberg entre el Fameniense i el Misisipiense.[5] Esta crisis d'extinció massiva va tindre majors efectes en les mars que en els continents, i va afectar més a les espècies en les latitut tropicals que en les miges. Els organismes més afectats per esta crisis biòtica varen ser els que habitaven en zones marines templades.[6][7] Els corals, que havien dominat el periodo, varen vore mermada la seua població, i els secs coralinos no varen tornar a ser importants fins al Triásico.[7] Aproximadament el 83 % de les espècies es varen extinguir, aixina com el 50 % dels gèneros i el 20 % de les famílies.[1][3]


La extinció massiva del Devónico és una de les cinc grans extincions que s'han produït en l'història de la Terra, junt en les extincions massives del Ordovícico-Silúrico, la extinció massiva del Pérmico-Triásico, la del Triásico-Jurásico i la del Cretácico-Paleógeno.[8][nota 2] No obstant, hi ha autors que consideren que les extincions del Devónico —en concret l'extinció en el llímit Frasniense-Fameniense— no varen ser en realitat extincions massives, sino una pèrdua de biodiversitat causada per unes taxes d'especiación molt baixes.[10][nota 3]

Paleogeografia i paleoclimatología

[editar | editar còdic]

Els estudis paleogeográficos indiquen que durant el Devónico existien dos supercontinentes, Gondwana i Euramérica agrupats en un únic hemisferi. Estes dos masses de terra acabarien colisionant en el Pérmico formant Pangea.[11] Els dos supercontinentes estaven rodejats per zones d'subducción.[12] Les masses d'aigua situades entre Gondwana i Eurámerica estaven conformades pel oceà Reico, el Proto-Tetis i el Paleo-Tetis, estant tot el conjunt rodejat pel oceà Panthalassa.[13] Les diferències de temperatura entre els pols i l'equador era menys marcades que en l'actualitat.[14] Segons els càlculs de les variacions de temperatura a lo llarc del Devónico, en el Devónico inferior es donava un clima càlit en temperatures que rondaven els 30 °C; durant el Devónico mig es produïx un refredat, en unes temperatures de 23-25 °C; les temperatures varen tornar a pujar als nivells del Devónico inferior durant el llímit Frasniense-Fameniense.[15] Les temperatures tornen a decréixer llaugerament durant el Fameniense.[15] El gran tamany de Gondwana i Eurámerica provocava que en el seu interior es donaren condicions d'aridez.[16]


Durant el final del Fameniense es va produir una glaciació —o varis periodos glaciars— que es va prolongar fins al Carbonífero inferior, afectant a una superfície d'uns 16 millons de km² i produint un descens del nivell de la mar d'uns 60 m.[17][18] A partir de distints indicadors paleoclimáticos s'han diferenciat vàries zones climàtiques en la Terra durant el Devónico superior:[19] Una zona tropical humida al nort del paleoecuador. Dos zones àrides al nort i al sur de la zona equatorial. Una zona humida i templada entre el Pol Sur i el Equador. Una zona freda junt al Pol Sur.

Biota abans de l'extinció

[editar | editar còdic]
Archiu:Dunkleosteus skull caps block 52 email.jpg
Dunkleosteus, un dels majors placodermos. Este grup va experimentar una gran diversificació durant el Devónico.

Durant el Devónico es va produir una important diversificació dels peixos, una gran proliferació dels secs, l'aparició dels primers arbres i l'invasió dels continents pels primers tetrápodos.

Peixos

[editar | editar còdic]

El periodo Devónico és conegut com «l'edat dels peixos»,[20] produint-se una gran diversificació de grups com els ostracodermos.[21] Els placodermos, que varen aparéixer en el registre en el Silúrico, varen experimentar una diversificació notable durant el Devónico, ocupant casetes ecològiques que comprenien des d'aigües continentals fins a oceà obert.[22] Els peixos de la classe Acanthodii, possibles precursors dels osteíctios, també eren molt comuns en este periodo.[23]


En l'actualitat els peixos d'aletes lobuladas (Sarcopterygii) solament estan representats per sèt espècies, pero en els periodos Devónico i Carbonífero eren abundants i estaven en la part alta de la cadena trófica en molts ecosistemas marins i d'aigua dolça.[24] Sobre els peixos cartilaginosos (Chondrichthyes), és en el Devónico superior i en el Carbonífero quan varen aparéixer distints órdens com Eugeneodontiformes, Symmoriida, Petalodontiformes, Iniopterygia, Xenacanthida, Ctenacanthida o Hybodontiformes.[25]

Els peixos més abundants en l'actualitat (Actinopterygii) es troben ya en el registre fòssil en el Silúrico, pero els primers restants fòssilés d'eixemplars articulats apareixen en materials devónicos i a finals d'esta era s'aprecia una varietat considerable de formes.[26] També habitaven les aigües en el Devónico els conodontos, organismes molt útils en biocronología, que han servit per a establir les biozonas que permeten realisar subdivisions del Devónico.[27]

Archiu:AuloporaDevonianSilicaShale.jpg
Aulopora, un coral tabulado del Devónico mig trobat en Ohio.

Invertebrats

[editar | editar còdic]

Durant el Devónico mig-superior es varen desenrollar àmplies zones de plataformes carbonatadas i secs, que varen alcançar les majors extensions del Fanerozoico.[4] Els secs devónicos estaven constituïts entre atres organismes per braquiópodos, coralés (Rugosa i Tabulata), estromatopóridos, briozoos i algues roges.[21][28][29]

Els foraminíferos varen experimentar la seua primera radiació durant el Devónico mig, en l'aparició dels precursors dels fusulínidos, els endotíridos.[29]


A partir dels ammonoideos de l'suborden Anarcestina varen sorgir els suborden Goniatitina (Devónico mig), Clymeniina i Prolecanitina, estos dos últimes en el Devónico superior.[29] Dins dels gasteròpodes varen aparéixer en el registre els superórdenes Heterobranchia i Caenogastropoda, i l'orde Neritimorpha.[30] Els bivalvats varen colonisar ambients tant marins (Mytiloidea i Myalinidae) com dulciacuícolas.[29][31]

Entre els artròpodes, varen aparéixer els eumalacostracos i els diplostráceos.[29] Els órdens de trilobites presents en este periodo són Corynexochida, Lichida, Proetida, Harpetida i Phacopida.[32] En facies continentals s'han trobat fòssils de miriàpodes, aràcnits, branquiópodos, acáridos, colémbolos, quilópodos, artropléuridos i atres organismes que podrien ser insectes.[29]

La diversitat d'equinoderms durant el Devónico superior és major de lo que es creïa a principis de la década del 2000, predominant els organismes pertanyents a la classe Blastoidea.[33] També poblaven les mars d'eixe periodo els cistoideos, asteroideos, ofiuroideos, crinoideos, equinoideos, holoturoideos, edrioasteroideos i ciclocistoideos.[34]

Plantes terrestres

[editar | editar còdic]
Archiu:Devonianscene-green.jpg
Recreació artística d'un bosc del Devónico.

En el Devónico inferior es va produir una important diversificació de plantes vasculars, com ho atesten els fòssils trobats en distints jaciments.[35] Una gran part de la superfície terrestre estava coberta per boscs en el Devónico mig.[36] En el Devónico també apareixen les primeres plantes en llavors (Spermatophyta).[37] Els grups de plantes que poblaven la Terra eren Rhyniophyta, Zosterophyllopsida, Lycopodiaceae i Trimerophytopsida.[38] El gènero Pertica (Trimerophytopsida) apareix en el Devónico inferior i els seus eixemplars creixien fins a altures de fins a 3 m.[38] Wattieza era un arbre sense fulls del mateix periodo que aplegava a medir uns 8 m d'altura.[39] En el Devónico superior apareix Archaeopteris (Progymnospermophyta), un arbre que les seues raïls alcançaven profunditats de fins a 1 m,[40] els troncs podien tindre 1 m de diàmetro i alguns eixemplars s'alçaven a 10 m d'altura.[41][nota 4] Este gènero de plantes ocupava gran part de les terres baixes i de les zones costeres del Frasniense, i les seues reconstrucció s'assemblen a algunes coníferas modernes.[44]

Archiu:Acanthostega gunnari enclosed. caps block 77
Fòssil de Acanthostega, el primer tetrápodo conegut.

Tetrápodos

[editar | editar còdic]

La transició entre els peixos i els primers tetrápodos es va produir entre el Givetiense i el Fameniense, fa entre 385 i 365 Ma.[45] El tetrápodo més antic que es coneix i que encara conserva vàries característiques anatòmiques pròpies dels peixos és Acanthostega gunnari, d'edat Fameniense.[46] El seu hàbitat era dulceacuícola, i devia usar les seues extremitats per a propulsarse en l'aigua, ya que estes no podrien soportar el seu pes.[47] L'estructura de la seua mandíbula podria indicar que era capaç d'alimentar-se en la superfície de l'aigua o, inclús fora de l'aigua.[47] Ichthyostega, que apareix en el registre en el Devónico superior, es considera com el primer vertebrat que va colonisar el mig terrestre.[48][49] Aixina ho indiquen les extremitats més robustes que les de Acanthostega, aixina com el patró d'inserció dels músculs en les extremitats superiors i el tipo d'articulació dels muscles.[50]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 Solé, R. V. i Newman, M.. «Patterns of extinction and biodiversity in the fossil record» (en anglés). Santa Fe Institute. Archivat des d'el original, el 14 de març de 2012. Consultat el 30 de novembre de 2011.
  2. ↑ Theatres of Learning. «The Devonian Mass Extinction» (en anglés). Consultat el 29 de novembre de 2011.
  3. ↑ 3,0 3,1 (1995).GSA Today.Geological Society of America.5(3)ISSN 1052-5173.
  4. ↑ 4,0 4,1 (2004).Palaeontology.The Palaeontological Association.47
    415-445.ISSN 0081-0239.
  5. ↑ (2010).PNAS.Cambridge University.
    1-5.ISSN 0027-8424.
  6. ↑ PBS. «Devonian Period (417-354 mya)» (en anglés). Consultat el 2 de decembre de 2011.
  7. ↑ 7,0 7,1 Smithsonian National Museum of Natural History. «The Devonian Extinction» (en anglés). Consultat el 30 de novembre de 2011.
  8. ↑ BBC. «Big Five mass extinction events» (en anglés). Consultat el 2 de decembre de 2011.
  9. ↑ Eldredge, N.. «The Sixth Extinction» (en anglés). ActionBioscience.org. Archivat des d'el original, el 23 de febrer de 2014. Consultat el 28 de decembre de 2011.
  10. ↑ (2012).GSA Today.Geological Society of America.22(1)
    4-9.ISSN 1052-5173.
  11. ↑ University of Califòrnia. Museum of Paleontology. «Devonian: Tectonics and Paleoclimate» (en anglés). Consultat el 4 de decembre de 2011.
  12. ↑ The Paleontology Portal. «The Devonian - 417 to 354 Million Years Ago» (en anglés). Consultat el 5 de decembre de 2011.
  13. ↑ Northern Arizona University. «Clapix Devonian 370 Ma» (en anglés). Archivat des d'el original, el 3 de març de 2016. Consultat el 5 de decembre de 2011.
  14. ↑ Smithsonian National Museum of Natural History. «Climate and Tectonics during the Devonian» (en anglés). Consultat el 7 de decembre de 2011.
  15. ↑ 15,0 15,1 (2009).Earth and planetary science letters.Elsevier.284(3-4)
    599-609.ISSN 0012-821X.
  16. ↑ College of Science. University of Idaho. «Silurian-Devonian Overview» (en anglés). Archivat des d'el original, el 9 de juny de 2010. Consultat el 12 de decembre de 2011.
  17. ↑ (2003).Geological Society of America Abstracts with Programs.The Geological Society of America.35(6)
    209.
  18. ↑ (2011).Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology.Elsevier.301(1-4)
    75-83.ISSN 0031-0182.
  19. ↑ (Raymond y Scotese, 2009, p. 499)
  20. ↑ National Geographic. «Periodo Devónico». Consultat el 15 de decembre de 2011.
  21. ↑ 21,0 21,1 University of Califòrnia. Museum of Paleontology. «Life of the Devonian» (en anglés). Consultat el 15 de decembre de 2011.
  22. ↑ University of Califòrnia. Museum of Paleontology. «Introduction to the Placodermi» (en anglés). Consultat el 15 de decembre de 2011.
  23. ↑ (VVAA, 1992, p. 12)
  24. ↑ Muyphy, D. C.. «More About Lobe-Fins: Sarcopterygii» (en anglés). Devonian Claves. Archivat des d'el original, el 13 de decembre de 2011. Consultat el 16 de decembre de 2011.
  25. ↑ Muyphy, D. C.. «More about Chondrichthyes (sharks and their kin)» (en anglés). Devonian Claves. Archivat des d'el original, el 22 d'octubre de 2017. Consultat el 16 de decembre de 2011.
  26. ↑ Muyphy, D. C.. «More About Ray-Fins: Actinopterygii» (en anglés). Devonian Claves. Archivat des d'el original, el 3 de febrer de 2012. Consultat el 16 de decembre de 2011.
  27. ↑ (1996).Palaeobiodiversity and Palaeoenvironments.SprongerLink.76(1-2)
    259-265.ISSN 1867-1594.
  28. ↑ (Aretz y Chevalier, 2007, p. 169)
  29. ↑ 29,0 29,1 29,2 29,3 29,4 29,5 Camacho, H. H.. «Devónico». Laboratori de bioestratigrafía d'alta resolució. Universitat de Buenos Aires. Archivat des d'el original, el 29 de setembre de 2011. Consultat el 20 de decembre de 2011.
  30. ↑ (Frýdona, Nützel y Wagner, 2008, p. 246)
  31. ↑ The Virtual Fossil Museum. «Phyllum Mollusca» (en anglés). Tree of life. Consultat el 22 de decembre de 2011.
  32. ↑ The Virtual Fossil Museum. «Trilobita-Trilobites» (en anglés). Tree of life. Consultat el 23 de decembre de 2011.
  33. ↑ (2009).Geological Society, London, Special Publications.Geological Society.314
    149-161.ISSN 0305-8719.
  34. ↑ The Virtual Fossil Museum. «Phylum Echinodermata - Echinoderms» (en anglés). Tree of life. Consultat el 28 de decembre de 2011.
  35. ↑ (1997).Nature.389
    33-39.ISSN 0028-0836.
  36. ↑ Institut de Tecnologies Educatives. «¿Cóm es va iniciar la diversitat vegetal?». Archivat des d'el original, el 16 de setembre de 2011. Consultat el 30 de decembre de 2011.
  37. ↑ University of Califòrnia. Museum of Paleontology. «Seed plants: Fossil Record» (en anglés). Consultat el 6 d'octubre de 2012.
  38. ↑ 38,0 38,1 Paleobotanical Research Group. «History of Paleozoic Forests. The Earliest Land Plants» (en anglés). University Münster. Archivat des d'el original, el 3 de giner de 2012. Consultat el 5 de giner de 2012.
  39. ↑ «[1]», 20minuts.és.
  40. ↑ Muyphy, D. C.. «Plants and soils» (en anglés). Devonian Claves. Archivat des d'el original, el 23 de giner de 2012. Consultat el 30 de decembre de 2011.
  41. ↑ University of Califòrnia. Museum of Paleontology. «Progymnosperms» (en anglés). Consultat el 30 de decembre de 2011.
  42. ↑ (Campbell y Reece, 2007, p. 596)
  43. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada crisisinicial6
  44. ↑ (Taylor, Taylor y Krings, 2009, p. 480)
  45. ↑ (2007).Integrative & Comparative Biology.Oxford Journals.47(4)
    510-523.ISSN 1540-7063.
  46. ↑ (1994).Nature.369
    392-394.ISSN 0028-0836.
  47. ↑ 47,0 47,1 Cienciaes.com. «Acanthostega, el peix de huit dits». Consultat el 2 de febrer de 2012.
  48. ↑ Flank, L.. «Ichthyostega: un fòssil transicional». Archivat des d'el original, el 11 de maig de 2004. Consultat el 2 de febrer de 2012.
  49. ↑ asturnatura.com. «L'orige dels reptils». Archivat des d'el original, el 7 de febrer de 2012. Consultat el 2 de febrer de 2012.
  50. ↑ science 2.0. «Ichthyostega And Acanthostega - Different Life Histories Of The Earliest Land Animals» (en anglés). Consultat el 3 de febrer de 2012.


Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Extinció_massiva_del_Devónico&oldid=729044»