Zosterophyllopsida

Archiu:Nothia.png

Zosterophyllopsida

Zosterophyllopsida o informalmente zosterófilos (de l'anglés zosterophylls), és un grup extint de plantas que es va desenrollar a lo llarc del Silúrico i va alcançar el seu màxim durant el Devónico, al final del com va desaparéixer. Tradicionalment s'ha dividit en dos órdens, Sawdoniales en, a la seua volta, 4 famílies i Zosterophyllales que contindria una única família i totes les espècies del gènero Zosterophyllum. Estudis recents han posat de manifest que este grup és parafilètic i per tant les divisions anteriors han caigut en desús i s'agrupen totes les espècies en l'orde Zosterophyllales.

Característiques

Morfològicament les espècies que constituïxen este grup presenten brots erectos fotosintéticos de creiximent dicótomo en un extens sistema de estípulas cuticulares. En molts dels gèneros s'ha observat creiximent circinado en l'extrem dels eixos. En la seua unió al substrat desenrollen un rizoma en un sistema de rizoides molt simples.

Archiu:Sawdonia ornata.jpg

Sawdonia ornata, en l'image s'observen brots aéreus dicótomos i les espínulas que posseïen.

D'entre les característiques que definixen al grup destaca la morfologia dels esporangis, únics en el seu temps, en forma arriñonada, inserció lateral en l'eix de la planta i dehiscencia distal en la majoria dels casos que va evolucionar en alguns gèneros a dehiscencia lateral (com en Crenaticaulis verruculosus). Les esporas produïdes per este grup eren triletas, planes o escassament decorades i llaugerament retusoides. El tipo d'estela present és una protostela exarca, un dels més senzills sistemes conductors vegetals. Són característiques del grup una série d'espínulas presents en tot el talle aéreu distribuïda segons diferents patrons, en morfologia molt variades i d'una gran importància taxonómica. S'ha senyalat que la funció d'estes espínulas podria ser la d'aumentar la superfície fotosintética de l'organisme.

Filogenia

Es relaciona filogenéticamente a Zosterophyllopsida en els actuals licopodios i són varis els estudis paleontológicos han posat de manifest una estreta relació entre estes espècies i lycopodiophyta. La principal d'estes característiques és la que correspon als esporangis, similars sobre la seua morfologia entre els dos grups i diferents al d'atres grups. Les espínulas del tronc han segut també interpretades com a possibles antecessors dels micrófilos de licopodios que compartirien funció.

A pesar de ser un grup relativament ben conegut gràcies al seu abundant registre fòssil la seua relació exacta en els licopodios no ha pogut ser resolta. Recents estudis cladísticos basats en caràcters coneguts considera que Zosterophyllopsida és provablement un grup parafilètic a on es trobaria un núcleu principal, Zosterophyllales o Zosterophyllopsida sensu Crane et al 2004, un grup basal, anterior en el temps i provablement precursor de l'anterior i un grup més recent i provable precursor o grup basal dels licopodios.

• Lycophyta o Lycopodiophyta
  • Hicklingia
• Grups basals de Zosterophyllopsida: Adoketophyton, Discalis, Distichophytum, Gumuia, Huia, Rebuchia, Zosterophyllum fertile, Zosterophyllum lianoveranum, Zosterophyllum myretonianum.
  • • Zosterophyllales: Anisophyton, Barinophyton citrulliforme, Barinophyton obscurum, Crenaticaulis, Deheubarthia, Gosslingia, Hsua, Konioria, Oricilla, Protobarinophyton, Sawdonia, Serrulacaulis, Tarella, Thrinkophyton, Zosterophyllum divaricatum.
    • Grups basals de Lycopsida: Nothia aphylla, Zosterophyllum deciduum.
      • Lycopsida
  • Incertae sedis: Ventarura lyonii, Asteroxylon mackiei