Anar al contingut

Asteroxylon mackiei

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Asteroxylon mackiei és una espècie extinta de plantes licofitas pertanyents a la família Asteroxylaceae que va viure durant el Devónico inferior. Descrita a partir del seu descobriment en el jaciment escocés de Rhynie Chert.

Morfologia

[editar | editar còdic]

Asteroxylon mackiei posseïa brots aéreus erectos i rizomes subterràneus horisontals en estructura similar al d'atres espècies contemporànees com Ventarura lyonii o Rhynia. Els brots aéreus tenien un diàmetro màxim de 12 milímetros i posseïen en tota la seua llongitut gran cantitat de menuts fulls d'a penes 5 milímetros.[1] El talle vertical podia alcançar fins a 20 centímetros . Els fulls carien de sistema conductor per lo que no poden ser considerades fulls autèntics sino expansions de la cutícula del talle.[2] Tant en fulls com en el tale vertical es trobaven gran cantitat d'estomes en característiques cèlules de guarda de color pardo.

La corfa externa estava composta per cèlules allargades molt cohesionadas entre sí mentres que la corfa interna tenia dos regions, proximal i terminal de cèlules empaquetades i una regió central de cèlules laxas que deixaven espais intercelulares freqüentment colonisats per endomicorrizas.[3] El sistema vascular era del tipo haplostela en protoxilema cèntric.[4] Els rizomes tenien secció circular i uns 4 milímetros de diàmetro. El seu epidermis mostra gran cantitat de papiles a pesar de no haver-se trobat proves de l'existència de rizoides. Este rizoma penetrava en el sol uns 20 centímetros fent de Asteroxylon mackiei l'espècie de Rhynie Chert de major llongitut i a la que se li supon una millor capacitat d'aprofitament dels recursos hídrics del seu ecosistema.[5] Internament l'estructura del rizoma era similar al del talle aéreu en endomicorrizas en la corfa interna.

En l'extrem dels brots es trobaven els esporangis arriñonados d'entre 7 i 2 milímetros . A pesar d'haver segut descrit en 1964 es desconeix gran part de la seua anatomia. La dehiscencia es considera marginal i l'inserció en el talle és lateral. [6] La disposició dels fulls al voltant dels esporangis sugerix certa funció protectora de les primeres.[7]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Stewart, Wilson Nichols p.119
  2. p.569
  3. Arnold, Chester A. p.44
  4. Dones Abbayes, H. p.569
  5. Stewart, Wilson Nichols p.112
  6. Stewart, Wilson Nichols p.111
  7. Stewart, Wilson Nichols p.120