Rhynie Chert
Rhynie Chert és un jaciment paleontológico de principis del Devónico, fa aproximadament 410 millons d'anys, localisat en les afores de la ciutat escocesa de Rhynie. El jaciment de Rhynie és considerat un Lagerstätte, un jaciment en el que és possible trobar un ecosistema casi complet i in situ gràcies a l'acció d'agents naturals que varen garantisar la seua conservació, en este cas gràcies als sediment acumulats per l'acció de manantiales rics en sílice que es varen acumular sobre les estructures.[1] Els espècimen del jaciment de Rhynie han proporcionat valiosíssima informació per a comprendre les primeres etapes de colonisació del mig terrestre. Apareixen entre els sediment eixemples de les primeres plantes terrestres, foncs, algues, organismes similars a líquenes i diversos tipos d'artròpodes en un nivell molt alt de detall gràcies a la naturalea del material volcànic depositat. Els eixemplars varen quedar conservats en una matriu de sílex, formada per depòsits de sílice que encapsuló les estructures en posició tridimensional.[2]
El jaciment
[editar | editar còdic]
El jaciment de Rhynie Chert està situat a 50 quilómetros al noroest de la ciutat d'Aberdeen al noreste d'Escòcia. Va ser descobert en 1912 quan William Mackie es trobava realisant estudis geològics en la zona;[3] els primers treballs desenrollats per Robert Kidston i William Henry Lang entre 1917 i 1921 varen posar de manifest la naturalea peculiar del Lagerstätte. El jaciment es troba distribuït en chicotetes àrees discretes repartides per la superfície encara que s'ha comprovat que el sediment en el que es troben els fòssils s'estén uns 1.7 quilómetros al voltant del jaciment. En profunditat és possible trobar els sediment corresponents a l'ecosistema uns 20 metros; el acúmulo de sales procedents de les aigües termals era freqüentment alterat per l'erupció de geíseres propencs. L'ecosistema preservat en Rhynie era el d'una planura d'inundació en menuts estanys estacionals en un mig ric en aigües termals. Els sers vius presents colonisaven les zones d'aigües més baixes i zones adjacents fins que periòdicament les aigües termals invadien la zona.[4] El jaciment comprén entre 408 i 360 millons d'anys arrere, en un clima tropical.[5]
Organismes presents
[editar | editar còdic]Cianobacterias
[editar | editar còdic]Són moltes les estructures trobades en Rhynie Chert que han segut identificades com formades per l'activitat de cianobacterias, pero solament unes quantes han pogut ser determinades en existir proves inequívoques de la seua naturalea.[6] Algunes d'estes cianobacterias formaven estructures similars a estromatolitos. Unes atres, les més habituals, formaven filaments en els que ha segut possible identificar heterocistes i acinetos com en Archaeothrix contexta i Archaeothrix oscillatoriformi.
Foncs
[editar | editar còdic]En Rhynie Chert és possible trobar els eixemples fòssils més antics conservats de foncs,[7] en la salvetat dels foncs del jaciment del nort de Rússia en 543 millons d'anys.[8] Els foncs del jaciment solen tindre hifes no septadas i grans espores en una prima paret molt similars a les saprolegniales i peronosporales de l'actualitat encara que les seues relacions filogenético són imprecises.[9]
S'han localisat eixemple de foncs paràsits de plantes en el jaciment, en espècimen de vegetals colonisats per hifes de fonc; molts espècimen tenen relacions de saprofitismo similars a les actuals tant funcional com morfològicament. Existixen també eixemples de foncs paràsits d'atres foncs.[7] Les interaccions fonc-planta en el jaciment de Rhyna són difícils de demostrar. En Palaeonitella, una carofita del jaciment, és normal que les zones internodales medixquen al voltant de 55 micrómetros de diàmetro, s'ha localisat zones internodales colonisades pel tale d'un fonc cridat Krispiromyces que medien més de 200 micrómetros de diàmetro, indicant una possible relació paràsita.[10] El fonc Milleromyces rhyniensis també és un paràsit de Palaeonitella, gràcies al chicotet tamany d'este fonc ha segut possible observar totes les seues fases vitals en la planta inclosos menuts grànuls obscurs en l'interior de les seues cèlules i uns zoosporangios papilars de chicotet tamany que travessen la paret celular per a lliberar les seues espores.[10]
Glomites rhyniensis és un fonc formador de endomicorrizas presents en les raïls aérees i subterrànees de la planta Aglaophyton formant micorrizas arbusculares en les cèlules del sistema axial en l'excepció dels meristemos. Morfològicament la relació existent entre este fonc i els vegetals de Rhynia és similar a la que encara hui és possible trobar en falagueres dels gèneros Pteridium i Ophioglossum en els seus simbiontes.[11] Vàries espècies de foncs presents han segut identificades com a pertanyents als Chytridiomycota, foncs aquàtics. Estos foncs, Palaeoblastocladia milleri, Milleromyces rhyniensis i Lyonomyces pyriformis, vivien de forma saprobia sobre atres espècies vegetals, especialment sobre Aglaophyton major i Palaeonitella cranii.
Líquenes
[editar | editar còdic]Varis foncs zygomycetes han segut localisats associats a cianobacterias en estructures similars a líquenes. Les simbiosis liquénicas actuals pel contrari solen tindre com micobionte o simbionte fúngico a espècies de Ascomycotas i només un liquen, Geosiphon, inclou a un zygomycota.[12] S'ha identificat com liquen en Rhynie a l'espècie Winfrenatia reticulata que forma talos laminares de vores irregulars. En la superfície d'esta el micobionte, que no ha pogut ser identificat, forma depressió llimitades per crestes en el fondo de les quals se situava una cianobacteria cocoidea associada a les hifas fúngicas. Un segon fotobionte filamentoso formava el cortex del tale.[13]
Vegetals
[editar | editar còdic]Clorofitas
[editar | editar còdic]Les clorofila són un grup en un registre fòssil prou conegut, destaquen els acritarcos del jaciment de Ediacara. En Rhynie les dos espècies descobertes, Mackiella rotunda i Rhynchertia punctata compartixen estructura filamentosa i presència de cossos estranys en l'interior de les seues cèlules que han segut identificats com a estructures reproductores.
Carofitas
[editar | editar còdic]Les carofitas són les més estructurades de les algues verdes. Normalment li les relaciona en les primeres plantes que varen poder colonisar el mig terrestre. Palaeonitella cranii té una estructura similar a les carofitas conegudes en l'actualitat en un tale aquàtic erecto ramificat verticiladamente en els nucs.[14]
Plantes superiors
[editar | editar còdic]
Rhynia gwynne-vaughanii, les primeres investigacions en Rhynie Chert varen permetre descriure un gènero de plantes característic, Rhynia (orde Rhyniales), en dos espècies Rhynia gwynne-vaughanii i Rhynia major (40-50 cm x 6mm) abdós en un rizoma subterràneu i brots aéreus dicótomos de secció circular, carixen totalment de fulls o raïls encara que tenien rizoides per a l'absorció. La segona d'estes espècies Rhinia major va ser posteriorment renombrada com Aglaophyton major despuix d'estudis més profunts. El sistema conductor de Rhynia gwynne-vaughanii és molt simple, constant d'un simple got de traqueidas en posició central rodejat d'un floema en gots conductors de secció oblicua en una sola capa.[15] Els esporangis fusiformes es trobaven localisats en l'extrem de la branques terminals.[16] Rhynia posseïa estructures similars a raïls, encara que no raïls verdaderes, que li permetien ancorar-se al substrat, i carien de fulls.[1] El tale de Rhynia posseïx una única capa de teixit vascular en estructura protostela; totes estes característiques fan a les espècies de Rhynia similars als actuals Psilotum, en els qui s'han emparentat a sovint;[17] molts investigadors no obstant consideren que l'ampli lapsus de temps transcorregut, 300 millons d'anys, del que no posseïm registre fòssil apuntaria a un orige més recent de Psilotum, potser des de Filicopsida.[18] Asteroxylon mackiei una atra espècie present en Rhinie Chert, va ser localisada en pijor estat de conservació que les espècies dels atres gèneros, els fòssils fragmentaris varen impedir la reconstrucció d'esta espècie en tanta fidelitat. Es deduïx de les mostres que la planta posseïa un rizoma horisontal i brots erectos. El sistema vascular contava d'una série de traqueidas engrossades rodejades de floema; en les parts aérees esta estructura de transport tenia forma estrelada en cinc lòbuls.[19] Horneophyton lignieri, és una planta d'uns 20 centímetros en brots aéreus en ramificació dicótoma i esporangis terminals en columela central que recorden als esporangis dels antoceros salve en l'excepció de que els de l'espècie extinta solen estar ramificats com els tallos.[20][21] Diferixen de Rhynia en l'estructura del seu rizoma que en el cas de Horneophyton és gros, similar a un tubèrcul allargat. Entre les cèlules del parènquima dels rizomes es localisaven hifes d'un fonc en lo que es creu que eren endomicorrizas. L'esporangi era similar a Rhynia pero posseïa una columela central que es continuava en el floema del talle. Estes estructures fan pensar que l'evolució d'estos esporangis va tindre lloc per la modificació dels brots al voltant de les estructures productores d'espores.[22] Atres espècies presents d'estructura similar a les anteriors són Trichopherophyton teuchansii, Ventarura lyonii o Nothia aphylla. Les convergència evolutives d'estos gèneros, és dir la similar estructura en forma de rizomes rastreros i talos erectos prims, indica algun tipo d'adaptació en estes plantes. Provablement la reducció de les superfícies trranspirantes tinga relació en el creiximent en ambients xeròfits o en atmòsfera carregades de gasos com semblava succeir en Rhinie Chert encara que no explica la similitut en l'estructura dels esporangis.[23]
Artròpodes
[editar | editar còdic]En el jaciment s'han identificat aràcnits com Palaeocharinus rhyniensis, Palaeocharinus hornei, Palaeocharinus tuberculatus o Palaeocteniza crassipes, crustacis com Lepidocaris rhyniensis o Castracollis wilsonae, miriàpodes com Crussolum sp. o Leverhulmia mariae, hexápodos com Rhyniella praecursor, un colémbolo d'1 a 5 milímetros de llongitut emparentat en els moderns Neanuridae o Isotomidae,[24][25][26] o àcars com Protacarus crani, Protospeleorchestes pseudoprotacarus, Pseudoprotacarus scoticus, Palaeotydeus devonicus o Paraprotocarus hirsti.[27][28] En el jaciment es varen localisar unes mandíbules identificades com a corresponents al primer insecte, Rhyniognatha hirsti,[24] Els restants d'este insecte localisats en la matriu de sílex varen ser un parell de mandíbules associades a teixits no identificats; estes mandíbules, curtes i triangulars són similars a les d'un grup d'insectes, els Metapterigota; la pertinença de Rhyniognata a este grup implicaria la possessió d'ales 80 millons d'anys abans dels que es creïa.[29]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Vickers Rich p.375
- ↑ David Grimaldi p.49
- ↑ Nigel H. Trewin [1]
- ↑ Derek E. G. Briggs p.343
- ↑ Rebecca Stefoff p.20
- ↑ Web
- ↑ 7,0 7,1 Derek E. G. Briggs p.464
- ↑ Rebecca Stefoff p.21
- ↑ Chester A. Arnold p.43
- ↑ 10,0 10,1 Charles W. Bacon p.36
- ↑ Charles W. Bacon p.39
- ↑ Charles W. Bacon p.43
- ↑ Peter Robert Bell p.27
- ↑ Chester A. Arnold p.47
- ↑ Chester A. Arnold p.66
- ↑ Peter Robert Bell p.139
- ↑ Lorentz C. Pearson p.449
- ↑ Lorentz C. Pearson p.447
- ↑ Chester A. Arnold p.78
- ↑ Peter Robert Bell p.137
- ↑ Peter Robert Bell p.132
- ↑ Chester A. Arnold p.69
- ↑ Chester A. Arnold p.82
- ↑ 24,0 24,1 David Grimaldi p.66
- ↑ Rhona M. Black p.169
- ↑ Derek E. G. Briggs p.84
- ↑ Rhona M. Black p.167
- ↑ David Grimaldi p.107
- ↑ David Grimaldi p.153
- Este artícul conté una traducció derivada de «Rhynie Chert» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.