Anar al contingut

Tale (biologia)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Tale de Sargassum

Tale, latinisat del grec θαλλός (thallos), significa "brot vert" o "ramita", s'utilisa per a referir-se al teixit vegetatiu d'alguns organismes de grups diversos com algues, fongos, alguns hepàtiques, líquenes, i verdets mucilaginosos. Anteriorment s'englobava a estos grups d'organismes com talófitas. No obstant, com es tracta d'un grup polifilético d'organismes poc relacionats, este terme no s'utilisa més.[1][2]

També és l'estructura pluricelular pròpia de les algues, fongos i algunes plantes i que consta de tres elements bàsics: haptera, estipe i laminillas. En el cas dels foncs acostuma a cridar-se micelio.

Pot existir algun grau d'especialisació entre les cèlules, pero no hi ha teixits diferenciats.

Per lo general el tale fa referència a tot el cos d'un organisme no desplazable multicelular en el qual no existix una organisació de teixits per a conformar òrguens.[1] A pesar de que els talos no posseïxen parts organisades i distintives (fulls, raïls i estipes) com si les tenen les plantes vasculars, poden tindre estructures anàlogues que s'assemblen a "equivalents" vasculars. Les estructures anàlogues posseïxen una funció o estructura macroscòpica similar, pero una estructura microscòpica diferent; per eixemple, el tale no posseïx teixit vascular.[3] En casos excepcionals tals com la Lemnoideae, a on l'estructura d'una planta vascular s'assembla a un tale, es diu que posseïx una estructura taloide.

Els sers vius en este tipo d'organisació depenen completament de l'humitat del mig per a obtindre aigua.

Tipos de tale
Funcions del tale
  • Vegetatives
  • Reproductives
  • Formació d'estructures de resistència

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Haupt, Arthur W. (1953). Plant Morphology, New York: McGraw-Hill Book company, p. 7.
  2. ↑ Wagenitz, Gerhard (2003). Wörterbuch der Botanik. Die Termini in ihrem historischen Zusammenhang. 2. erweiterte Auflage., 2 edició (en de), Spektrum Akademischer Verlag, p. 327. ISBN 3-8274-1398-2.
  3. ↑ (30 de juny de 1995) Antonio Delino Editore (ed.). Trattato vaig donar Botanica - Partix Sistematica (en it). ISBN 978-8872870686.