Estípite (botànica)

En botànica, el terme estípite o estipe és el nom que rep l'estructura de soport que pot comportar-se com un brot en diferents parts d'una planta:

• El tronc d'un arbre sense ramificació lateral, com en les arecácees i en els falagueres arborescentes.
• L'element de soport, més o menys llarc, d'una estructura o orgue d'una planta vascular, per eixemple d'un ovari, en el cas del qual es parla de gineceo estipitado i el terme ginopodio és sinònim de estípite.
• El soport dels carpelos, com els pistils.
• En orquídees, el estípite o caudícula és el soport dels polinios: una banda no viscosa conectada en la massa de polen (polinia) pel viscidio (la part viscosa del rostelo o pico).
• En les algues de gran tamany és el peu o pedúncul que forma la base del tale i sosté les extensions laminares o frondas. Esta estructura és particularment comuna en les algues marrons, com les Laminariales.
• El peu, soport dels cossos fructificantes d'alguns fongos.
• Genèricament, el pedúncul (també cridat pedícelo o pedículo), escape, etc., són estípites que, per la seua funció, tenen un nom especial. La seua ocupació es deuria evitar en qualsevol cas que revista un caràcter general.

• Tipos
• 
  Tronc d'una falaguera Cyathea medullaris en les característiques bases hexagonals dels estípites que formen les frondas
• 
  Estípite d'una orquídea Phalaenopsis.
  S'aprecia el polen (taronja), el rostelo i l'única antera.
• 
  Llarc estípite de la flor de Helicteres
• 
  Tronc = estípite de Dictyosperma album
• 
  Estípite de Laminaria hyperborea

Vore també

• Hàbit
• Carpóforo
• Ginóforo