Esporocarpo

En fongos, el esporocarpo (també cridat cos fructífer o cos de fructificació) és una estructura pluricelular sobre la que es formen atres estructures productores d'espores, com els basidios o els ascas. Un cos fructífer és part de la fase sexual del cicle de vida d'un fongo pluricelular, en el restant del seu cicle reproductiu caracterisat pel creiximent vegetatiu miceliar.^[1]

El esporocarpo d'un basidiomiceto es coneix com basidiocarpo, mentres que el esporocarpo d'un ascomiceto es coneix com ascocarpo. Hi ha un ranc significatiu de diferents formes i morfologia trobat tant en basidiocarpos com en ascocarpos; eixes hechuras juguen un rol important en l'identificació i taxonomia de fongos.

Erro al crear miniatura:

Ascocarpos de Morchella esculenta.

Els cossos fructífers es denominen epígeos si creixen damunt del sol, com les bolets ordinàries, mentres unes atres creixen per baix del sol, i són hipógeas. Els esporocarpos epígeos que són visibles a simple vista, especialment els cossos fructífers de morfologia més o menys agaricoide, són freqüentment referits com bolets, mentres que als foncs hipógeos li'ls crida usualment trufes o falses trufas. Les trufas han perdut durant l'evolució el habilitat de dispersar les seues espores via corrents d'aire, optant per la via del consume animal i subsecuente dispersió de les seues espores.^[2]^[3]

En la recolecció amateur, i en la micologia acadèmica, l'identificació de foncs superiors es basa en l'estructura del esporocarpo.

Subdivisions i classes

Els foncs en esporocarpos es classifiquen en els següents grups:

Basidiomycota
- Agaricomycotina
  - Agaricomycetes
  - Dacrymycetes
  - Tremellomycetes (en part)
- Pucciniomycotina
  - Atractiellomycetes
  - Agaricostilbomycetes (en part)
  - Pucciniomycetes (en part)
Ascomycota
- Taphrinomycotina
  - Neolectomycetes
- Pezizomycotina
  - Collemopsidiomycetes
  - Pezizomycetes
  - Geoglossomycetes
  - Orbiliomycetes
  - Laboulbeniomycetes
  - Coniocybomycetes (en part)
  - Arthoniomycetes (en part)
  - Dothideomycetes (en part)
  - Lecanoromycetes (en part)
  - Leotiomycetes (en part)
  - Lichinomycetes (en part)
  - Sordariomycetes (en part)
  - Eurotiomycetes (en part)
Mucoromycota
- Endogonales

- Glomeromycetes (en part)

Vore també

Referències

↑ “Fungal sporocarps house diverse and host-specific communities of fungicolous fungi” (en) . The ISME Journal 15 (5): 1445–1457. doi:10.1038/s41396-020-00862-1. ISSN 1751-7370. PMID 33432137.
↑ “Spatial distribution of sporocarps of stipitate hydnoid fungi and their belowground mycelium” . FEMS Microbiology Ecology 69 (3): 344–352. doi:10.1111/j.1574-6941.2009.00716.x. ISSN 0168-6496. PMID 19558589.
↑ “Truffle trouble: what happened to the Tuberales?” (en) (1 de setembre 2007). Mycological Research 111 (9): 1075–1099. doi:10.1016/j.mycres.2007.08.004. ISSN 0953-7562. PMID 18022534.

Este artícul conté una traducció derivada de «Esporocarpo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[:0-1] “Fungal sporocarps house diverse and host-specific communities of fungicolous fungi” (en) . The ISME Journal 15 (5): 1445–1457. doi:10.1038/s41396-020-00862-1. ISSN 1751-7370. PMID 33432137.

[2] “Spatial distribution of sporocarps of stipitate hydnoid fungi and their belowground mycelium” . FEMS Microbiology Ecology 69 (3): 344–352. doi:10.1111/j.1574-6941.2009.00716.x. ISSN 0168-6496. PMID 19558589.

[3] “Truffle trouble: what happened to the Tuberales?” (en) (1 de setembre 2007). Mycological Research 111 (9): 1075–1099. doi:10.1016/j.mycres.2007.08.004. ISSN 0953-7562. PMID 18022534.

[1]

[2]

[3]