Anar al contingut

Basidiocarpo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Esquema d'un basidiocarpo típic, mostrant el cos fructífer, el himenio i el basidio.

Un basidiocarpo o basidioma és el esporocarpo d'un fongo basidiomiceto, que consistix en una estructura multicelar sobre la que es dispon el himenio productor d'esporas. Els basidiocarpos són característics dels Agaricomycetes, Dacrymycetes i alguns Tremellomycetes i Atractiellomycetes, al contrari de lo que succeïx en el restant dels basidiomicetos que no tenen estes estructures. De la mateixa manera que ocorre en els esporocarpos, els basidiocarpos que són visibles a l'ull nuet (especialment aquells en una morfologia més o menys agárical) la majoria són comunament denominats com a foncs o bolets, mentres que els basidiocarpos que se situen baix terra són denominats trufas o falses trufas.

Estructura

Tots els basidiocarpos s'ajusten a l'estructura en la que el himenio és produït. Els basidios es troben en la superfície del himenio i són, en última instància, els productors d'espores. En la seua forma més simple, un basidiocarpo consistix en un cos fructífer indiferenciado en un himenio en la superfície; esta estructura és característica de molts Heterobasidiomycetes i foncs en forma de bastó. En basidiocarpos més complexos, té lloc una diferenciació entre el estipe, el píleo i un o varis tipos d'himenóforos.


Tipos

Basidiocarpos de Amanita muscaria, un agarical.
Basidiocarpos de Ramaria rugosa, un bolet coral.
Basidiocarpos de Dacrymyces chrysospermus, un fongo gelatinoso.
Basidiocarpos de Craterellus tubaeformis, un fongo cornucopioide.

Els basidiocarpos són classificats en vàries formes de creiximent, segons el seu grau de diferenciació entre el estipe, el píleo i el himenóforo, aixina com el tipo d'himenóforo si este està present. A continuació s'indiquen les diferents formes de creiximent descrites fins a la data:

  • Fongos gelatinosos: el cos fructífer és una massa indiferenciada de teixit gelatinoso.
  • Bolets coral: cos fructífer erecto sense distinció entre el estipe i el píleo, be sense làmines (fongos abastonados), be en moltes làmines (fongos coral).
  • Poliporos: cos fructífer dur, algodonoso i perenne, que a sovint creix en boscs. Els poliporos tenen un píleo, i usualment, pero no sempre, tubos en lloc d'estipe.
  • Fongos cornucopioides: cos fructífer en làmines superficials a lo llarc de la superfície baixa del cos fructificante, no havent molta diferenciació entre estipe i píleo.
  • Fongos dent: cos fructífer en himenóforos en forma de dents.
  • Agaricomycetes: el cos fructífer té forma de baló i el himenóforo es troba totalment tancat en l'interior del cos fructífer.
  • Falsa trufa: com els gasteromycetes, pero en un cos fructífer situat baix el sol.
  • Secotioide: com els Gasteromycetes, pero sense estipe. Sembla ser un estadi evolutiu intermig entre el Gasteromycetes i el agárico.
  • Agáricos: cos fructificante en píleo, làmines i estipe ben diferenciats.
  • Bolletas: cos fructífer en píleo, estipe i tubos. Les divisions bàsiques d'Agaricomycotina es varen basar totalment en la forma de creiximent del fongo. Estudis més moderns portats a terme sobre filogenético molecular (aixina com evidències provinents de la micromorfología i la quimiotaxonomía) han demostrat que similars tipos de formes de creiximent de basidiomycetos són a sovint eixemples de convergència evolutiva i no sempre reflectixen una relació propenca entre diferents grups de fongos. Per eixemple, els agáricos han sorgit independentment dels Agaricals, els Boletals, els Russuls i atres grups, mentres que els foncs secotioides i les falses trufas han sorgit independentment moltes voltes dins dels Agaricals.[1]

Vore també

Referències

  1. ↑ «MykoWeb: Evolution & Morphology in the Homobasidiomycetes». www. mykoweb. com. Consultat el 2020-07-12.

Enllaços externs