Laminariales
Laminariales és un orde de grans algues pertanyent a la classe Phaeophyceae (algues pardas). També li les denomina quelpos. A pesar de la seua apariència de grans plantes marines, no pertanyen al regne de les plantes i algues verdes (Plantae), sino que es classifiquen en el regne Protista. Es coneixen al voltant de 30 gèneros.
Estes algues creixen en boscs submarins (boscs d'algues) d'aigües someras i clares, riques en nutrients i temperatures per baix dels 20 °C. Estos boscs oferixen protecció a algunes criatures marines, i aliments per a uns atres. Destaquen per la seua alta taxa de creiximent; el gènero Macrocystis i l'espècie Nereocystis luetkeana apleguen a créixer mig metro al dia, fins a alcançar de 30 a 80 m.[1]
Morfologia
En la majoria de les espècies el tale consistix en estructures planes en forma de full denominades làmines, que s'originen d'estructures allargades en forma de brot denominades estipes, mentres que els rizoides fixen l'alga al substrat de l'oceà. En la base de les làmines de les espècies americanes es formen unes vesícules de gas (neumatocistos) que mantenen a estes prop de la superfície, per eixemple, en Nereocystis lueteana.[1]
Creiximent i reproducció
El creiximent es produïx en la base del meristema, a on les làmines s'unixen al estipe. El creiximent pot estar llimitat per la pressió dels alguívoros, per eixemple, els ariçons de mar poden consumir grans àrees. El cicle de vida de les laminariales comprén les etapes d'esporófito diploide i gametófito haploide. L'etapa haploide comença quant l'organisme madur llibera numeroses esporas, que germinen per a convertir-se en gametófitos masculins o femenins.
La reproducció sexual dona lloc a l'etapa de l'esporófito diploide que es desenrollarà en un organisme madur. Un esporófito diploide madur pot aplegar a medir 30 metros d'altura.
Hàbitat
Els boscs de quelpos creixen en temperatures menors a 20 °C i en aigües riques en nutrients. Estos estan considerats entre els hàbitats marins més productius biològicament i s'estenen en zones costeres poc profundes, estenent-se a lo llarc del círcul polar àrtic fins al círcul polar antàrtic. Són de ràpit creiximent[2] i en les condicions apropiades els individus diploides poden aplegar a créixer 30 cm per dia.[3]
Usos comercials
Les algues jagantes poden ser collides en facilitat deguda a la seua gran superfície i al seu hàbit de creiximent en aigües profundes. La cendra de les algues marines és rica en yodo i álcalis. En grans cantitats, les cendres poden utilisar-se en la producció de sabó i vidre. Fins a la comercialisació del procés Leblanc al començament de el XIX, la crema d'algues en Escòcia va ser una de les principals fonts de cendres de soda (principalment carbonat sòdic).[4] També s'usa freqüentment com fertilisant.
l'alginato, un carbohidrat obtingut d'algues marines, s'usa per a espesar productes tals com gelats, meladas, salses, cremes i pasta de dents, ademés de ser un ingredient exòtic dels productes manufacturados i del menjar per a gossos.
Vàries espècies del Pacífic (kombu, Saccharina japonica i unes atres) constituïxen un ingredient molt important en la cuina japonesa. El kombu s'usa per a donar sabor a caldos i guiss (especialment dashi), adorns comestibles (tororo kombu) en l'arròs i atres plats, com ensalada i com a ingredient principal en aperitius (tals com tsukudani). Les fulles d'algues transparents (oboro kombu).[5] El kombu pot utilisar-se per a ablanir els fríjols durant la cocció i per a ajudar a convertir els sucres no digeribles i per tant reduir la flatulència.[6]
Possible font d'energia renovable
El quelpo té una alta taxa de creiximent i la seua descomposició és prou eficient en generar metà. S'ha propost que grans granges marines de quelpo podrien servir com una font d'energia renovable.[7] Distint a atres biocombustibles com l'etanol de dacsa, l'energia extreta del quelpo evita problemes del tipo "menjar vs combustible" i no requerix de irrigación.
Espècies prominents
- Quelpo cap de bou, Nereocystis luetkeana, una espècie[8] del noroest d'Amèrica. Utilisat pels pobles indígenes de la costa per a fer rets de peixca.
- Alga jaganta, huiro, sargazo o cochayuyo, (Macrocystis pyrifera), la major alga. Es troba en la costa del Pacífic d'Amèrica del Nort i del Sur.
- Kombu, Saccharina japonica i unes atres, vàries espècies d'algues comestibles que es troben en Japó.
Galeria
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Thomas, D. 2002. Seaweeds. The Natural History Museum, London, p. 15. ISBN 0 565 09175 1
- ↑ NASA. Boscs flotants (Floating forests) [1]
- ↑ http://oceanservice.noaa.gov/facts/kelp.html
- ↑ Clow, Archibald and Clow, Nan L. (1952). Chemical Revolution. Ahir Co Pub, June 1952, pp. 65–90. ISBN 0-8369-1909-2
- ↑ Kazuko, Emi: Japanese Cooking, p. 78, Hermes House, 2002, p. 78. ISBN 0-681-32327-2
- ↑ Graimes, Nicola: The Best-Ever Vegetarian Cookbook, Barnes & Noble Books, 1999, p. 59. ISBN 0-7607-1740-0
- ↑ http://www.biomassmagazine.com/article.jsp?article_aneu=2166
- ↑ Guiry, M.D. & Guiry, G.M. 2006. AlgaeBase [2] archivat en Wayback Machine. version 4.2. World-wide electronic publication, National University of Ireland, Galway. Retrieved 07 December 2006
Enllaços externs
- Quelpos, Boscs Submarins d'Arbres Jagants Oceana 2005
- Oceanic Naturals, suplements d'algues gran per a la salut
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Laminariales.- Este artícul conté una traducció derivada de «Laminariales» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.