Anar al contingut

Haploide

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Una cèla haploide és aquella que conté un sol joc de cromosomes o la mitat (n, haploide) del número normal de cromosomes que en cèles diploides (2n, diploide).[1] Les cèles reproductores, com els òvuls i els espermatozoides dels mamífers, l'etapa asexual de fongos, briòfits, protozoos i algunes algues contenen un sol joc de cromosomes, mentres que el restant de les cèlules d'un organisme superior solen tindre dos jocs d'ells. Quan els gamets s'unixen durant la fecundació, l'ou fecundado conté un número normal de cromosomes (2n): és una cèlula diploide.

Génesis de cèlules haploides

La génesis de les cèlules haploides pot ocórrer de dos maneres:

  • Per mitosis de cèlules haploides: La cèlula mare, sent també haploide, posseïx cromosomas que seran duplicats i dividits igualment en les cèlules "filles".
  • Per meiosis de cèlules diploides: La cèlula mare posseïx 2n cromosomes, que sofrirà dos divisions citoplasmàtiques en una única replicació d'ADN. la meiosis de fet es dividix en meiosis 1 i meiosis 2. En la meiosis 1; ademés d'una divisió citoplasmàtica, es genera una duplicació de l'ADN, de tal forma que cada u dels 46 cromosomes (en el cas del Homo sapiens) queda constituït per dos cromátidas germanes (46 cromosomes d'estructura doble). Després, la divisió citoplasmàtica es dona i les dos cèlules filles, frut de la meiosis 1, entren a meiosis 2. La meiosis s'encarrega de separar les cromátida germanes sense induir una nova replicació en l'ADN; creant aixina quatre cèlules en la mitat de cromosomes de les seues predecessores, és dir, cèlules haploides o gamets. Individus d'algunes espècies, com els zánganos, de l'abella melífera Apis melífera, es desenrollen a partir d'òvuls no fecundados i són, per tant, haploides.

Enllaços externs

Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..

Vore també

Referències

  1. ↑ Manson, Ania L. (2003-07-02). [1] (en és), Elsevier Espanya. ISBN 978-84-8174-698-3.

Bibliografia

    • Sandler i Lagman, Embriologia mèdica en orientació clínica, octava edició.