Trichopherophyton teuchansii

Trichopherophyton teuchansii és una espècie extinta de planta que va viure durant el Devónico inferior. Esta espècie va ser descrita a partir de les senyes suministrades pel jaciment de Rhynie Chert a on va ser descoberta, sent un dels fòssils més incomplets de quants s'ha recuperat, per esta raó no existix un model morfològic que permeta reconstruir l'aspecte general de la planta. S'ha determinat que esta espècie devia ser un colonizador tardà de substrats rics en humus.

Morfologia

La part aérea d'esta planta tenia secció circular i un diàmetro màxim de 2.5 mm i una llongitut indeterminada. La ramificació dicótoma com atres plantes localisades en la seua jaciment (Rhynia, Ventarura lyonii…) i creiximent pseudomonopodial sent l'única planta del jaciment que ho presenta. Pel mal estat de conservació dels fòssils d'esta espècie no han pogut ser observats els estomas; no obstant, el seu cutícula presenta la característica més sobreixent de l'espècie, unes proyeccions unicelulars a modo d'espines insertes en àngul de 90° en tota la superfície del talle.

Per baix de la cutícula apareix una corfa externa formada per cèlules compactes i una corfa interna de cèlules més laxamente dispostes que deixen amplis espais intercelulares en residus de color obscur de naturalea desconeguda, provablement endomicorrizas arbusculares seguint el patró d'atres espècies similars del jaciment. Per baix de la corfa apareix el teixit vascular, una part central de xilema exarca en secció circular i engrosamiento en espiral rodejat d'una prima llínea de cèlules de floema. Per la mala conservació dels restants no ha pogut ser clarament relacionada la part aérea en el rizoma subterràneu. Segons els restants que s'han associat al rizoma, est devia tindre un diàmetro màxim de 2,3 mm cutícula plana sense les prolongacions espinoses del brot i papiles de naturalea epidérmica que ben podien ser els llocs d'inserció dels rizoides. En l'interior la corfa presenta menys diferenciació entre la zona interna i externa, encara que seguixen observant-se els residus obscurs en la part interna. El xilema exarca està rodejat de les cèlules del floema que formen paquets compactes de distribució espiral. S'han observat esporangis en alguns espècimen, pero no existix un registre suficientment ampli com per a fer una descripció completa. Els esporangis observats són reniformes en un tamany d'entre 3,7 i 2,5 mm en espines unicelulars similars a les presents en el brot que s'adossen lateralment als àpiços dels brots aéreus que formen estructures especials anomenades tallos esporangiales. Estos esporangis posseïxen dos valvas que s'òbrin per dehiscencia permetent l'eixida de les esporas. Estes espores triletas tenen entre 55 i 80 micras de diàmetro, molt similars a les espores del gènero Retusotriletes.