Anar al contingut

Extinta

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Est artícul tracta sobre l'extinció biològica. Per a atres usos d'este terme vore Extinta (desambiguació).
Per a l'extinció d'una llengua vore Llengua morta.


En biologia i ecologia, la extinció és la desaparició de tots els membres d'una espècie o un grup de tàxons. Es considera extinta a una espècie a partir de l'instant en que mor l'últim individu d'esta. Degut a que el seu àrea biogeográfica potencial pot ser molt gran, determinar eixe moment pot ser dificultoso, per #lo que usualment es fa en retrospectiva. Estes dificultats poden conduir a fenomens com el tàxon lázaro, en el que una espècie que es presumia extinta reapareix abruptament despuix d'un periodo d'aparent absència. En el cas d'espècies que es reproduïxen sexualment, l'extinció és generalment inevitable quan solament queda un individu de l'espècie, o únicament individus del mateix sexe.

A través de la evolució biològica, noves espècies sorgixen a través de la especiación, aixina com també atres espècies s'extinguixen quan ya no són capaces de sobreviure en condicions canviants o front a atres competidors. Normalment, una espècie s'extinguix dins dels primers dèu millons d'anys posteriors a la seua primera aparició,[1] encara que algunes espècies, denominades fòssils vivents, sobreviuen pràcticament sense canvis durant centenars de millons d'anys. L'extinció és un fenomen històric i, per lo general, natural. S'estima que prop d'un 99,9 % de totes les espècies que alguna volta varen existir estan actualment extintes.[2][3]


Abans de la dispersió dels humans a través del planeta, l'extinció generalment ocorria en continu baix índex i les extincions massives eren events relativament rars. Pero aproximadament cent mil anys arrere, i en coincidència en l'aument de la població i la distribució geogràfica dels humans, les extincions s'han incrementat a nivells no vists abans des de la extinció massiva del Cretácico-Terciario.[4] A açò se li coneix com la extinció massiva del Holoceno i s'estima que per a l'any 2100 la cantitat d'espècies extintes podria alcançar altes cotes, inclús la mitat de totes les espècies que existixen actualment.[5][6][7] El ritme d'extinció actual és considerablement major que l'observat abans del desenroll industrial, en gran part per l'activitat humana.[8]

  1. Newman, M. I. J.. Models of Extinction: A Review (PDFPDF) (en anglés).
  2. . Archivat des d'el original, el 2 d'agost de 1997. Consultat el 24 de febrer de 2009.
  3. Raup, David M. (1991). Bad Gens or Bad Luck? (en anglés), Nova York: W.W. Norton and Company, pp. 3-6. ISBN 978-0393309270.
  4. MSNBC. . Consultat el 24 de febrer de 2009.
  5. Wilson, I.O. (2002). The Future of Life (en anglés). ISBN 0-679-76811-4.
  6. [enllaç trencat]
  7. Democratic Underground. . Consultat el 24 de febrer de 2009.
  8. Google academico.