Rhynia

Rhynia

Rhynia és un gènero de plantes fòssilés que varen viure durant el Devónico inferior, provablement en llocs semipantàsos. Tenien protostela (una estela simple), lo que indica la simplicitat del seu sistema vascular. Els primers restants de fòssils d'este gènero varen ser trobats en el jaciment de Rhynie Chert, lloc al que deu el seu nom. Encara que en un principi varen ser nomenades dos espècies, Rhynia gwynne-vaughanii i Rhynia major esta última ha segut recentment renombrada com Aglaophyton major despuix d'exàmens més exhaustius i ha passat a ocupar un lloc indeterminat en la filogenia de les primeres plantes terrestres.

Morfologia

l'esporófito de Rhynia gwynne-vaughanii posseïa una série de brots aéreus nuets i fotosintéticos de 17 a 26 cm en ramificació dicótoma de 17º a 35.º i sense diferenciació en nucs i entrenudos. A lo llarc de tota la superfície, tant dels brots principals com dels secundaris, apareixien unes chicotetes protuberàncies semiesfèriques de funció desconeguda. La diferenciació en teixits d'estos brots era molt simple.

En l'exterior es localisava una cutícula de cèlulas allargades i planes en estomas de forma circular a oval. Estes estomes delimitaven un poro de 23 a 35 micras de llarc i 2 a 11 micras d'ample, alguna cosa majors en les protuberàncies, en 2 cèlules de guarda i entre 7 i 9 cèlules acompanyants similars morfològicament al restant de les cèlules circumdants.

Per baix de la cutícula es trobava la epidermis en una gruixa d'entre 1 i 4 cèlules en evidències de la presència d'un fonc simbionte, en ella penetraven uns canals subestomáticos formats per 8 a 9 cèlules. El centre dels brots estava ocupat per un córtex indiferenciado en el centre del qual se situava el cilindre vascular format per traqueidas en engrosamientos anular o helicoidals que li donaven resistència. En els restants fòssils dels brots més grossos s'observa que les traqueidas centrals posseïen menor diàmetro que les externes.

En l'extrem dels brots se situaven els esporangis, teixits productors d'esporas dels que es desconeix el mecanisme de dehiscencia. Estos esporangis ovoides de 35 a 40 micras posseïen una cutícula similar a la dels brots i baix ella una epidermis de vàries capes de cèlules indiferenciadas que delimitaven el teixit productor d'espores.

Secció fòssil d'un talle aéreu de Rhynia gwynne-vaughanii.

Rhynia era un vegetal isospóreo a on totes les espores posseïen el mateix tamany i, a lo manco en les senyes disponibles per les espècies isospóreas actuals, en germinar donaven lloc a un protalo unisexual. Estes espores es presentaven en tétradas. Les espècies palinológicas més usualment relaciones en Rhynia són Cyclogranisporites, Granulatisporites i Apiculiretusisporites i és possible que també Ambilisporites i Perotrilites.

En la seua unió al substrat apareixia un talle horisontal cridat rizoma. Morfològicament, era diferent al talle, el seu perfil era més aplanado i posseïen tota la seua superfície inferior ocupada per rizoides, menuts apèndixs unicelulars similars a raïls en funció d'absorció d'aigua i nutrients. No existien estomes i el cilindre vascular era menor que en els brots aéreus.

El gametófito de Rhynia gwynne-vaughanii va ser identificat en 2003 com el vegetal Remyophyton delicatum, conegut també pels seus restants de Rhynie Chert. Remyophyton posseïa també rizomes horisontals i brots aéreus en un número d'aproximadament 4 per individu, encara que menors en tamany que els de el esporófito, de 4 a 20 mm. Estos gametófitos eren unisexuales, portant els brots més menuts, els anteridios en posició terminal i els més alts els arquegonios en posició subterminal i llaugerament lateral. Histológicamente, els brots del gametófito eren similars als brots més jóvens del esporófito, en cutícula, epidermis i córtex.