Aglaophyton major
Aglaophyton major és una espècie extinta de planta que va viure durant el Devónico inferior. Esta espècie va ser classificada per primera volta en 1917 com Rhynia major a partir dels treballs de Kidston i Lang, i posteriorment renombrada despuix de nous anàlisis en 1986. A partir de les senyes suministrades pel jaciment de Rhynie Chert a on va ser descoberta ha segut possible determinar que esta espècie vegetal vivia sobre substrats rics en matèria orgànica i en gran humitat ambiental.
Morfologia
[editar | editar còdic]Aglaophyton major posseïa un rizoma horisontal subterràneu i brots verticals cilíndrics similars als de Rhynia. Els brots tenien característicamente uns 6 milímetros de gruixa i podien alcançar fins a 15 cm d'altura presentant ramificació dicótoma.[1] l'epidermis sol ser plana i presenta estomes en dos cèlules de guarda de forma arriñonada.[2] Interiorment està compost per una corfa exterior de cèlulas allargades de tamany uniforme, una corfa inferior de cèlules més laxas en amplis espais intercelulares ocupats per endomicorrizas de tipo arbuscular-arveolar.
El sistema vascular està articulat per mig d'un eix central de xilema al voltant del com es disponen els gots del floema en la conformació anomenada protostela. La disposició d'estos gots conductors va induir a la seua primera inclusió dins de Rhynie pero anàlisis posteriors varen determinar que les cèlules d'estes cèlules conductores posseïen engrosamientos secundaris que els assemblaven als hidroides dels briòfits.[3]
Els rizomes es troben en posició subaérea apareixent sobre la superfície del substrat a intervals podent-se diferenciar una morfologia ondulada que alterna rizoma subterràneu i aéreu. Estos rizomes són cilíndrics i posseïxen una estructura interna similar a la dels brots erectos posseint inclús estomes similars. Els rizoides són unicelulars i es localisen en la zona ventral del rizoma creixent a partir de protuberàncies formades en la zona a partir de les cèlules corticales.
Els esporangis fusiformes se situen en l'extrem de les branques verticals i són de major tamany que els de Rhynia en entre 4 i 12 milímetros de llongitut màxima. Les esporas triletas no tenen ornamentació exterior i tenen un diàmetro d'entre 64 i 85 micras.[4] Les espores ixen de l'esporangi gràcies a la dehiscencia oblicua d'estos últims.
Despuix de la germinació de les espores es desenrollen gametangios masculins i femenins de vida lliure, abdós han segut identificats en el jaciment de Rhynie Chert encara que només el gametangio masculí ha segut descrit i nomenat com Lyonophyton rhyniensis.[5] Este gametòfit masculí té una estructura pareguda al del esporófito o tale principal en un eix vertical de menor tamany sense ramificació i coronat en el seu extrem per una estructura en forma de tassa que contindria els anteridios formadors d'anterozoides o espermatozoides.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Aglaophyton major» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.