Esporangi

Erro al crear miniatura:

Esporangi d'una briófita o verdet.

Per a les estructures reproductores dels fongos, vore Esporocarpo i per a les de bactèries i protistas, Cos fructífer

El esporangi és l'estructura de les plantas, fongos o algues que produïx i conté les espores. Es troben esporangis en les angiosperma, gimnosperma, falagueres i els seus parents, en les briófitas, algues i fongos.

En relació en el cicle de vida de les plantes, en aquelles plantes la generació de les quals diplonte és multicelular (posseïxen "esporófito"), es diu esporangi a l'estructura naixcuda en el esporófito que s'especialisa en portar a terme la meiosis que donarà les espores haploides (n).

Quan alcancen la madurea, els esporófitos produïxen esporangis en el brot o més comunament en els fulls fèrtils, que són els esporofilos. En ells, els esporangis poden situar-se en la cara adaxial (fes), en el marge, o en la cara abaxial (envés). En els licófitos es forma un sol esporangi en cada esporofilo mentres que en les falagueres es formen molts, casi sempre reunits en grups definits (soros). Les psilotópsida tenen els esporangis soldats en sinangios i les equisetópsida els presenten en la cara inferior d'uns apèndixs peltados, els esporangióforos, que es disponen formant estróbilos en l'extrem dels tallos.

Atenent al seu orige i modo de desenroll es distinguixen dos tipos bàsics d'esporangis: els eusporangios, que en la madurea tenen una paret formada a lo manco per dos capes de cèlules i contenen un número elevat d'espores (entre 500 i un milló), i els leptosporangios, que en la madurea tenen una paret en una sola capa de cèlules i contenen generalment 64 espores.

Quan els esporangis estan madurs, lo més general és que s'òbriguen per a dispersar les espores gràcies a l'existència d'algun mecanisme de dehiscencia en la paret esporangial. En les isoetales i en les falagueres aquàtiques no existix cap sistema d'obertura, i les espores es lliberen quan es descompon la paret dels esporangis.