Anar al contingut

Fameniense

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Plantilla:Devónico

Columna estratigráfica que mostra les formacions geològiques i les zones bioestratigráficas que rodegen l'Event Hangenberg en la successió clàssica del Rin. Els símbols d'estrela roja indiquen els principals polsos d'extinció dins de la crisis.

El Fameniense o Famenniano és el segon i últim pis i edat del Devónico Superior/Tardà, i per tant del Devónico, en l'escala temporal geològica. Succeïx al Frasniense i precedix al Tournaisiense (primer pis del Carbonífero). Es va iniciar fa uns 372,15 millons d'anys i va terminar fa uns 358,86 millons d'anys.[1][2]

Va ser en esta edat quan varen aparéixer els primers tetrápodos. En les mars va aparéixer un abundant grup de cefalòpodes ammonoideos, els climénidos. Els placodermos i trilobites varen escomençar a declinar, i els taburons a predominar. En general, moltes espècies es varen extinguir en esta época degut l'extinció massiva del Devónico.

El Fameniense es va introduir en la lliteratura científica com a divisió del Carbonífero pel geólogo belga André Dumont en 1855. El nom procedix de la regió natural belga de Famenne (del llatí famina, 'fam', per les pobres condicions del sol de la zona).[3][4]

Secció estratotipo i punt de llímit global (GSSP)

[editar | editar còdic]

La secció estratotipo i punt de llímit global (GSSP) per a la base del Fameniense està en la pedrera de Coumia, prop de Cessenon-sur-Orb (districte de Béziers, departament d'Erau, França). Es caracterisa per la primera aparició del conodonto Palmatolepis triangularis, immediatament per damunt d'un important horisó d'extinció, l'event Kellasser, marcat ací per l'última aparició dels conodontos Ancyrodella i Ozarkodina i dels goniatites Gephuroceratidae i Beloceratidae. El pis i el GSSP varen ser aprovats per la Comissió Internacional d'Estratigrafia i ratificats posteriorment per l'Unió Internacional de Ciències Geològiques en 1993.[2][5][6]


El sostre del Fameniense es definix per el GSSP de la base del Tournaisiense, que es caracterisa per la primera aparició del conodonto Siphonodella sulcata.[7][8]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada ICSchart
  2. 2,0 2,1 ICS. «Global Boundary Stratotype Section and Points» (en anglés). International Commission on Stratigraphy.
  3. Dumont, A. H. (1855). Carte géologique de l’Europe (en francés), París, Lieja: E. Noblet.
  4. Thorez, J.; Dreesen, R. i Streel, M.(2006).9(1-2)
    27-45.
  5. Klapper, G.; Feist, R.; Becker, R. T. i House, M. R.(1993).16(4)
    433-441.doi:10.18814/epiiugs/1993/v16i4/003.
  6. ICS. «GSSP for Famennian Stage» (en anglés). International Commission on Stratigraphy.
  7. Paproth, E.; Feist, R. i Flajs, G.(1991).14(4)
    331-336.doi:10.18814/epiiugs/1991/v14i4/004.
  8. ICS. «GSSP for Tournaisian Stage» (en anglés). International Commission on Stratigraphy.