Supercontinent

Supercontinent

Moviment dels continents des de l'época de Pangea fins a l'actualitat.

Supercontinent és la denominació amprada en geologia per a aquelles masses terrestres que consistixen en dos o més cratones o núcleus de continents. Comunament s'associa a Pangea en este terme, encara que també als atres dos grups de terres emergits de la seua divisió (Gondwana i Laurasia), encara que el llistat de supercontinents passats, presents i futurs és prou extens.

Efectes geològics

Els supercontinents bloquegen l'eixida de la calor interna de la terra, lo que produïx sobrecalfament de l'astenosfera. Eventualment, açò produïx fissures en la litosfera a través de les quals emergirà magma que espentarà als blocs, alluntant-los. No està encara clar si els continents es tornen a unir de modo accidental després de traslladar-se pel planeta (vore Deriva continental) o si se separen i tornen a unir-se després en un moviment acordeónico.

Llista de supercontinents parcials

Els que varen comprendre una cantitat considerable (generalment, entre un quarto i un mig) de les terres emergides, en orde cronològic.

• Vaalbará (fa uns 3800 millons d'anys)
• Ur (fa uns 3000 millons d'anys)
• Kenorland (fa uns 2700 millons d'anys)
• Nene (fa uns 1800 millons d'anys)
• Columbia (fa uns 1800 millons d'anys)
• Atlàntica (fa uns 1800 millons d'anys)
• Rodinia (fa uns 1100 millons d'anys)
• Pannotia (fa uns 600 millons d'anys)
• Euramérica (fa uns 400 millons d'anys)
• Pangea (fa uns 300 millons d'anys)
• Gondwana (fa uns 200 millons d'anys)
• Laurasia (fa uns 200 millons d'anys)
• Eurafrasia (actual)
• Amèrica (actual)
• Pangea última (dins de 250 millons d'anys del futur)
• Amasia (dins de 300 millons d'anys en el futur)
• Novopangea (dins de 300 millons d'anys en el futur)