Anar al contingut

Extinció massiva del Triásico-Jurásico

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Amfibis jagants com els Metoposaurus varen desaparéixer en esta extinció terminal.

L'extinció massiva del Triásico-Jurásico va ser la quarta de les cinc extincions massives,[1][nota 1] que va afectar profundament la vida en la superfície i en els oceans de la Terra. Varen desaparéixer prop del 20 % de les famílies biològiques marines,[1] els arcosaurios no dinosauris ni crocodilomorfos (a lo manco, en part), la majoria dels terápsidos, els orthoceras i els últims grans amfibis. La lliberació de tantes casetes ecològiques va permetre que els dinosauris assumiren el paper dominant durant el periodo Jurásico subsegüent.[3]

L'hipòtesis més verosímil considera que l'event va poder produir-se per erupció volcàniques massives en la província magmática de l'Atlàntic Central.[4] S'ha propost l'impacte d'asteroide com a possible causa de la crisis, pero les evidències que apunten a eixe escenari són dèbils. Atres teories apunten a canvis climàtics, canvis en el nivell de la mar i anoxia.[4]

Paleogeografia i paleoclimatología

[editar | editar còdic]
Intensitat de l'extincions a lo llarc de l'història de la vida. L'extinció del Triásico està representada per «Final Tr».

El supercontinent Pangea, que es va formar en el Pérmico fa 270 Ma,[5] i que a finals del Triásico es trobava centrat en l'equador, va escomençar a estirar-se durant este periodo,[6] desplaçant-se lo que hui és Amèrica del Nort cap al nort.[7] A la seua volta, es va escomençar a formar la Província magmática de l'Atlàntic Central, constituïda per roques máficas que formaven dics, làmines i traps.[8] L'aument en extensió del oceà Neo-Tetis va provocar l'estretament del oceà Paleo-Tetis, i va escomençar a obrir-se l'oceà Atlàntic que donaria lloc als continents Laurasia i Gondwana.[7]

Sobre la paleoclimatología, s'estima que la diferència latitudinal de temperatures era inferior a l'actual.[8] És provable que emissió de gasos com el SO2 i el CO2, producte del vulcanisme associat a la província magmática de l'Atlàntic Central, provocaren un efecte hivernàcul,[9] que a la seua volta descongelara el metà present en el fondo dels oceans, lo que va poder produir un aument encara major de les temperatures.[10] Estes hipòtesis són coherents en l'inexistència d'evidències de la presència de glaciars en el Triásico superior.[11] Les zones interiors de Pangea estaven ocupades per deserts de gran extensió.[12]

Biota abans de l'extinció

[editar | editar còdic]

Fauna continental

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
El jagantesc amfibi Koolasuchus va conseguir sobreviure a l'extinció.
Erro al crear miniatura:
Tronc fòssil d'una conífera del Triásico superior.

Distints reptils i amfibis poblaven el continent durant el Triásico. Els temnospóndilos, que havien sobrevixcut a l'extinció massiva del Pérmico-Triásico, formaven part dels ecosistemes aquàtics.[13] També s'ha documentat la presència de lisanfibios, encara que el seu registre en el Triásico és molt escàs.[14] Sobre els amniotas, els terápsidos varen sobreviure a la crisis del Pérmico,[15] i s'han documentat més de 60 espècies d'estos sinápsidos durant el Triásico.[16] Varen aparéixer els primers dinosauris, que a finals del periodo ya posseïen llongituts superiors a huit metros,[17] els pterosaurios[18] i els cocodrilomorfos.[19] En el Triásico mig varen aparéixer els primers mamífers, que eren organismes de chicotet tamany.[20][nota 2]

També s'ha documentat la presència de distints artròpodes terrestres: aràcnits, diplópodos, quilópodos, caelíferos i coleòpters.[22]

Vegetació

[editar | editar còdic]

Durant el Triásico predominaven les pteridofitas, les cícadas i les coníferes.[23] A pesar de la aridez els verdets sobrevivien en zones propenques a la costa.[22] El gènero Dicroidium va ser molt abundant durant este periodo, sobretot en les masses continentals situades més al sur.[15] Si ben no s'han trobat restants fòssils d'angiosperma d'edat triásica, sí s'han documentat polen del Triásico mig que podrien pertànyer a esta divisió.[24]

Organismes marins

[editar | editar còdic]

Els reptils aquàtics predominants eren els ictiosaurios, en morfologia més propenques a les dels tetrápodos en el Triásico inferior.[22] Els plesiosaurios no varen aparéixer fins al Triásico superior,[25] i el seu registre és menys abundant.[22] També poblaven els oceans els notosauroideos i els placodontos.[15] Els grups de peixos presents en el periodo eren Ctenacanthoidea, Hybodontoidea, Neoselachii, Holocephali, Halecostomi, Semionotiformes, Pycnodontiformes, Halecomorphi, Teleostei, Actinistia, Dipnoi i atres tàxons la classificació dels quals no està clara.[26] Els conodontos varen sobreviure a l'extinció massiva del Pérmico-Triásico i varen habitar els oceans durant bona part del Triásico.[27]

Ceratites nodosus, un ammonoideo del Triásico.

Sobre els invertebrats, en el Triásico varen aparéixer els primers secs de coral pertanyents a l'orde Scleractinia, que vivien en simbiosis en algues.[15] També ho fan els cocolitofóridos i els dinoflagelados.[28] Els braquiópodos estaven molt diversificados,[29] de la mateixa manera que els equinoderms despuix de recuperar-se de la crisis biòtica del Pérmico.[30] El tall d'invertebrats més exitós dels oceans del Triásico va ser Mollusca:[31] els gasteròpodes més abundants eren els pertanyents als grups Amberleyacea, Trochiina, Loxonematoidea i Pleurotomariina.[32] Els bivalvats varen dominar distints ambients d'eixe periodo,[33] en un aument progressiu del número de gèneros d'esta classe (en el 2001 eren 57 els gèneros documentats en l'Induense i 171 en el Carniense).[34] Els ammonoideos tenien una distribució mundial i es trobaven molt diversificados, sobretot els de l'orde Ceratitida.[35][36]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Extincions massives». Consultat el 3 de febrer de 2014.
  2. ↑ Eldredge, N.. «The Sixth Extinction» (en anglés). ActionBioscience.org. Archivat des d'el original, el 23 de febrer de 2014. Consultat el 9 de febrer de 2014.
  3. ↑ (Ward, 2000, p. 114)
  4. ↑ 4,0 4,1 (2012).«Extinction: End-Triassic Mass Extinction».John Wiley & Sons, Ltd.eLS:
    1-10.doi:10.1002/9780470015902.a0001655.pub3.
  5. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  6. ↑ (2007).«Clapix Triassic and Early Jurassic palaeogeography of the world».Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology.Elsevier.244(1-4)
    297–307.ISSN 0031-0182.
  7. ↑ 7,0 7,1 (2012).«Earth at 200 Ma: Global palaeogeography refined from CAMP palaeomagnetic data».Earth and Planetary Science Letters.Elsevier.331-332
    67–79.ISSN 0012-821X.
  8. ↑ 8,0 8,1 (Cirilli, 2010, p. 285)
  9. ↑ (Cirilli, 2010, p. 286)
  10. ↑ (2012).«Study casts doubt on popular mass extinction theory».ScienceNordic.
  11. ↑ «Climate» (en anglés). Universitat de Bristol. Archivat des d'el original, el 9 de novembre de 2014. Consultat el 6 de febrer de 2014.
  12. ↑ «Temps Geològic». Universitat de Concepció. Consultat el 3 de febrer de 2014.
  13. ↑ «Temnospondyli» (en anglés). Consultat el 8 de febrer de 2014.
  14. ↑ (Milner, 1994, p. 14)
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 «Ecology of the Triassic» (en anglés). Universitat de Bristol. Archivat des d'el original, el 4 d'agost de 2014. Consultat el 8 de febrer de 2014.
  16. ↑ (2010).«Distribution and diversity patterns of Triassic cynodonts (Therapsida, Cynodontia) in Gondwana».Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology.Elsevier.286(3-4)
    202-217.ISSN 0031-0182.
  17. ↑ «Triassic Period (248-206 mya)» (en anglés). Consultat el 8 de febrer de 2014.
  18. ↑ (Dalla Vecchia, 2003, p. 23)
  19. ↑ «The Triassic» (en anglés). Consultat el 8 de febrer de 2014.
  20. ↑ «Origin of Mammals» (en anglés). Consultat el 9 de febrer de 2014.
  21. ↑ «[1]» (en anglés).
  22. ↑ 22,0 22,1 22,2 22,3 (2014).«Triassic Period Facts: Climate, Animals & Plants».livescience.
  23. ↑ «El Triásico o Trías». Universitat de Granada. Consultat el 18 de febrer de 2014.
  24. ↑ (2013).«Angiosperm-like pollen and Afropollis from the Middle Triassic (Anisian) of the Germanic Basin (Northern Switzerland)».Frontiers in Plant Science.doi:10.3389/fpls.2013.00344.
  25. ↑ (2002).«The Evolution of Plesiosaur and Pliosaur Morphotypes in the Plesiosauria (Reptilia: Sauropterygia)».Paleobiology.28(1)
    101-112.ISSN 0094-8373.
  26. ↑ (McCune y Schaeffer, 1988, p. 173)
  27. ↑ «Conodonts» (en anglés). Consultat el 24 de febrer de 2014.
  28. ↑ (Payne y van de Schootbrugge, 2011, p. 166)
  29. ↑ (1993).«Geographic differentiation of Triassic brachiopods».Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology.Elsevier.100(1-2)
    79-87.ISSN 0031-0182.
  30. ↑ (2005).«Early Triassic recovery of echinoderms».Comptes Rendus Palevol.Elsevier.4(6-7)
    531-542.ISSN 1631-0683.
  31. ↑ «The Triassic and Permian» (en anglés). Consultat el 24 de març de 2014.
  32. ↑ (1990).«Carboniferous-Triassic Gastropod Diversity Patterns and the Permo-Triassic mass extinction».Paleobiology.16(2)
    187-203.ISSN 0094-8373.
  33. ↑ (McRoberts, 2010, p. 201)
  34. ↑ (2001).«Triassic bivalves and the initial marine Mesozoic revolution: A role for predators?».Geology.29(4)
    359-362.doi:10.1130/0091-7613(2001)029<0359:TBATIM>2.0.CO;2.
  35. ↑ «Ammonoids» (en anglés). Archivat des d'el original, el 23 de maig de 2014. Consultat el 28 d'octubre de 2014.
  36. ↑ (Kennedy, 1977, p. 259)


Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Extinció_massiva_del_Triásico-Jurásico&oldid=1340092»