Arcosaurio

Arcosaurio

Els arcosaurios (Archosauria, gr. arkhi "primer" o "manar", expressant preeminència o superioritat, com en este cas, primer en el seu orige) són un grup d'amniotas diápsidos que varen evolucionar dels Archosauriformes durant el periodo Olenekiense (Triásico primerenc). Varen tindre un enorme èxit evolutiu i es diversificaron extraordinàriament durant el Mesozoico; els únics representants actuals del grup són els cocodrilios i les aus. Els arcosaurios, o reptils dominants, inclouen els cocodrils i les aus que existixen en l'actualitat, ademés dels dinosauris, pterosaurios i els tecodontos, un grup mesclat que inclouen els antepassats de tots els demés arcosaurios. Els arcosaurios varen aparéixer fa al voltant de 250 millons d'anys. El primer grup, els proterosúquidos, es varen dispersar per casi tot lo món. S'han trobat fòssils en Rússia, Suràfrica, Antàrtida, Austràlia, Índia, China i Sudamérica. Presenten les sinapomorfias dels arcosaurios; una finestra anteorbital, un orifici determinat en el cràneu, dents recurvos i aplanados i un quarto trocànter en el fèmur, un vorell especial. Durant el periodo Triásico, fa entre 245 i 208 millons d'anys, els arcosaurios es varen difondre, varen evolucionar i es diversificaron, com a carnívors més o menys pròspers, i varen donar orige a un grup d'herbívors. Els tecodontos del Triásico es varen dividir en dos llínees principals. Una d'elles incloïa als fitosaurios, en una semblança superficial als cocodrils, els etosaurios herbívors, que també s'assemblaven als cocodrils, pero tenien un nas respingona per a desenterrar els aliments vegetals, i dents estretes com a fulls, i els rauisuquios, casi sempre enormes i carnívors. Durant el Triásico superior, d'esta llínea varen sorgir alguns bípedos més llaugers que provablement s'alimentaren d'insectes, i chicotets animals, com els fardachos. Varen ser, encara que semble sorprenent, els primers crocodilomorfos. El grup va adoptar l'existència amfíbia, cuadrúpeda i piscívora solament vint millons d'anys despuix, quan es varen extinguir els fitosaurios. La segona llínea principal d'arcosaurios incloïa als carnívors actius, com el Ornithosuchus, que podia anar sobre quatre o sobre dos pates, i ellauger Lagosuchus, que era bípedo. Estos animals estan tan pròxims als dinosauris per moltes característiques que ara sorprén que molts científics lo hagen negat fins fa poc. Sobretot, el Lagosuchus presenta una llarga llista de caràcters propis dels dinosauris; la seua posició bípeda, les extremitats llargues, en la tíbia i el peroné més llarcs que el fèmur, la perforació del acetàbul, que és la depressió cóncava en la part de l'os de la cadera que rep l'extrem redonejat del fèmur; el cap del fèmur mira cap a dins, el principi del cap del fèmur en àngul recte que s'observa en els dinosauris; l'articulació recta del genoll; l'articulació reduïda del turmell que sembla un gozne, des d'un punt de vista tècnic, es denomina turmell en metatarso alvançat; els dits llarcs de les pates atrasseres i la posició digitígrada del peu, en la qual els únics que toquen el sol són els dits, i no la planta del peu, com en els arcosaurios primitius i els sers humans actuals. La majoria dels caràcters dels dinosauris apareix també en els pterosaurios voladores. Alguns científics creuen que Lagosuchus, els pterosaurios i els dinosauris formen en conjunt un grup monofilético important conegut com Ornithodira que va sorgir entre el Triásico mig i el superior, fa al voltant de 230 millons d'anys. Les sinapomorfias dels dinosauris que apareixen en esta classe o grup monofilético, i la seua posterior modificació en els dinosauris pròpiament dits, formen part d'una série de canvis anatòmics relacionats, que va tindre lloc en els arcosaurios durant el Triásico, i que tal volta fora la clau de l'orige dels dinosauris.

Evolució

Hi ha principalment dos grups d'arcosaurios; els Ornithodira, que eren insignificants durant el Triásico, pero que radiaron en el Triásico tardà (dinosauris i pterosaurios) i els Crurotarsi, que eren el grup predominant en aquells temps, i incloïen un gran número de grups purament triásicos com els Rauisuchia, els Phytosauria i els herbívors Aetosauria, aixina com els ancestros dels cocodrils. Un gran número d'estos grups d'arcosaurios, sobretot els grans Crurotarsi, i els antigament cridats Tecodontes (en llibres en els que no s'usava la cladística actual), es varen extinguir fa 195 millons d'anys, durant l'Extinció massiva del Triásico-Jurásico. Els supervivents varen ser els dinosauris i pterosaurios entre els Ornithodira, i els Sphenosuchia i Protosuchia aixina com els seus descendents cocodrils entre els Crurotarsi. Els dinosauris varen dominar la terra i més vesprada els pterosaurios dominarien el cel fins al fi del Cretácico, i els cocodrils els rius i pantàs i alguns inclús varen invadir els mars (els Teleosauridae i els Metriorhynchidae). Tal és la supremacia dels arcosaurios durant el Mesozoico que no deuria ser cridada la "Era dels Reptils", sino més be la "Era dels Arcosaurios". La majoria d'estos grups es varen extinguir fa 66 millons d'anys, durant l'extinció massiva del Cretácico-Terciario. Els únics grups supervivents són els dinosauris terópodos (concretament les aus), els cocodrilianos, que inclouen als moderns cocodrils, caimans i als gavials, i els sebéquidos, "cocodrils" terrestres extints en el Mioceno. Tradicionalment, les aus s'han separat del restant dels arcosaurios. Recentment, segons el método cladístico, solament els grups monofiléticos són vàlits, i les aus són per això incloses dins de la divisió Archosauria.

Filogenia

Cladograma dels arcosaurios segons Sterling Nesbitt (2011). Diversos estudis posteriors han donat soport a esta filogenia.

Referències

• Benton, M. J. (2004), Vertebrate Paleontology, 3rd ed. Blackwell Science Ltd.
• Carroll, R. L. (1988) Vertebrate Paleontology and Evolution, W. H. Freeman and Co. New York.

Enllaços externs

• Wikispecies té un artícul sobre Arcosaurio.
• [1]
• Paleos
• Mikko's Phylogeny Archive Archosauria