Anar al contingut

Actinistia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Actinistia
Latimeria Chalumnae - Coelacanth
Eixemplar disecado del celacanto actual Latimeria chalumnae

Els actinistios (Actinistia) o celacantos són peixos d'aletes lobulades (sarcopterigios) que es creïen extints (es tracta també, per tant, d'un relicto) des de fa 66 millons d'anys fins que, en 1938, un eixemplar viu va ser capturat en la costa oriental de Suràfrica. En 1998 es va localisar un atre eixemplar en l'illa de Célebes (Indonèsia).

Junt en els peixos pulmonados són els sers vius marins més propencs dels vertebrats terrestres. Varen aparéixer en el periodo Devònic (fa 400 millons d'anys), encara que la major cantitat de restants fossilisats pertanyen al periodo Carbonífer (fa 350 millons d'anys).

S'estima que viuen fins a cent anys, tenint en conte l'anàlisis de les marques de creiximent anuals en els seus escates. Alcancen la madurea al voltant dels cincuenta y cinco anys.[1] L'espècimen conegut més antic tenia ochenta y cuatro anys en el moment del seu captura en 1960.[2]

Descobriment del gènero Latimeria

El 22 de decembre de 1938 es va descobrir el primer eixemplar contemporàneu d'este grup fòssil, registre en el que apareixien eixemplars d'este grup de fa huitanta millons d'anys. Va ser capturat per peixcadors a uns 60 m de profunditat davant la desembocadura del riu Chalumna, en el Sur d'Àfrica. Media 1,5 m de llongitut i pesava uns 50 kg. Va ser desembarcat en el port d'East London, en la República de Suràfrica.

L'eixemplar va ser analisat per J. L. B. Smith, de la Rhodes University de Grahamstown (Suràfrica), que va concloure que es tractava d'un eixemplar pertanyent al grup dels celacantos. Ho va cridar Latimeria chalumnae, fent referència al riu Chalumna, i referenciando en el nom genèric a la conservadora del museu de East London, Marjorie Courtenay-Latimer, que li va enviar l'eixemplar junt a una série de dibuixos en donar-se conte de la rarea de l'animal. Els dibuixos es varen convertir en alguna cosa fonamental, en conservar-se únicament l'esquelet en aplegar a mans de Smith.

Smith va posar cartells en varis idiomes per les costes del Surest africà per a intentar conseguir atres eixemplars. En 1952, un capità mercant va obtindre un eixemplar capturat per un peixcador en les illes Comores, situades en l'Oceà Índic, entre Madagascar i Moçambic. Estes estan ubicades a 2500 km de Suràfrica, per lo que davant l'absència de vols regulars, Smith va tindre que desplaçar-se fins a allí en un avió de la força aérea surafricana despuix de convéncer de l'importància científica del fet al primer ministre de Suràfrica. Gràcies a esta rapidea en el transport, en este segon eixemplar ya es va poder realisar un anàlisis intern.

En 1987 es varen prendre les primeres imàgens submarines del celacanto en el seu mig natural, per mig d'un sumergible. Va ser realisada per M. N. Brenton (de l'institut J. L. B. Smith d'ictiologia) i Hans Fricke, i patrocinada per la National Geographic Society, i per la revista alemana Geo.


En 1998 Mark V. Erdmann, biòlec de l'Universitat de Berkeley va trobar Celacantos en les Illes Célebes a casi dèu mil quilómetros de distància de les Illes Comores. Açò va demostrar que la regió a on habiten és molt àmplia. Despuix d'este descobriment, s'han descobert atres poblacions a lo llarc de l'Oceà Índic i mars interiors.

En l'actualitat, s'han capturat numerosos eixemplars en les zones pròximes a les dos illes de l'archipèlac de les Comores, aixina com en les Célebes (Indonèsia), Kènia, Tanzània, Moçambic, Madagascar i en el St. Lucia Wetland Park (Suràfrica). Inclús s'han citatPlantilla:On casos d'eixemplars diferents, alguns en bioluminiscencia. El problema de l'estudi d'estos eixemplars estava en que rebentaven a sovint per les diferències de pressió, i les mostres eren molt defectuoses.

Fòssil vivent

Fòssil de celacanto

El celacanto presenta unes similituts morfològiques pràcticament idèntiques en la seua ancestre fòssil, per este motiu se li coneix, actualment, com fòssil vivent. Este fenomen és tan sol una conseqüència de l'evolució llenta a la que ha estat somés, comparat en atres vertebrats. Per a constatar la baixa taxa de canvi del genoma del celacanto es va estimar la taxa de substitució nucleotídica entre diferents espècies d'un mateix tàxon, es va determinar el número de seqüències TEs (transposable elements) i mides de conservació sinténica entre tetràpodos. Estos estudis avalen el baix dinamisme del genoma. Possiblement, este fet es puga explicar per la poca necessitat d'adaptació a l'entorn, com a conseqüència d'un hàbitat estàtic i absent de depredadors. Les seqüències TEs juguen un paper important en la generació de nous exones (exonisació). En el celacanto s'han trobat una classe d'elements mòvils (retrotransposón) coneguts com SINE que es troben actius hui dia i que ho varen ser en els sers humans i peixos. L'acció dels elements SINE ha conduït a la formació de setze exones codificantes altament conservats en tetràpodos, dels quals quinze es varen generar per empalme alternatiu.


Referències

  1. ↑ «El celacanto, el peix que es creïa un 'fòssil vivent', pot viure 100 anys», La Vanguardia, 18 de juny de 2021. Consultat el 18 de juny de 2021.
  2. ↑ Mahé, Kélig; Ernande, Bruno; Herbin, Marc(17 de juny de 2021).«New scale analyses reveal centenarian African coelacanths».Current Biology.Cell Press.ISSN 0960-9822.doi:10.1016/j.cub.2021.05.054.Consultat el 17 de juny de 2021.