Rhyniophyta

Rhyniophyta

Rhyniophyta és un grup de plantes extintes aparegudes durant el periodo Silúrico i desaparegudes durant el Devónico. El grup va ser descrit a partir de varis fòssilés descoberts en el jaciment escocés de Rhynie Chert, lloc al que deu el seu nom. Sembla ser que les riniofitas varen ser, a lo manco en les senyes dels que es dispon actualment, les primeres plantes vasculars, açò és, en un sistema conductor de nutrients i aigua i és possible que algun representant del grup fora l'antecessor de totes les traqueófitas modernes. Algunes investigacions no obstant presenten a este grup únicament com a antecessor directe dels Equisetales, que heretarien el sistema de traqueidas, considerant a Trimenophytales (i sobretot al seu gènero Psilophyton) un grup intermig del que els equisetos heretarien el creiximent monopodidal.

Morfologia

Tots els membres del grup posseïen tallos aéreus fotosintéticos sense fulls ni estructures similars i ramificació dicótoma tridimensional més o menys abundant. En la seua unió al substrat presentaven un rizoma postrat en rizoides. En l'extrem dels tallos es desenrollaven una série d'esporangis o estructures productores d'esporas de forma ovoidal i inserció apical o lateral. Les espores produïdes són esferoides o llaugerament obloides en escassa ornamentació i llaugerament retusas encara que no han segut identificades en tots els gèneros. Les espècies palinológicas més usuals per a este grup són denominades Retusotriletes i Calamospora molt freqüents en registres paleontológicos devónicos.

Estela de Rhynia gwynne-vaughanii.

Una de les principals característiques del grup era un sistema conductor molt simple de tipo haplostela, sent els primers vegetals coneguts en posseir-ho. Els integrants de Rhyniophyta posseïen un xilema central compost per una série de traqueidas en les parets internes engrossades seguint patrons anular o helicoidals (tipo S) i diminuts poros, caràcters taxonómicos que permeten diferenciar als integrants de Rhyniopsida dels seus coetáneos. El material formador d'estos engrosamientos ha resultat ser altament resistent i s'ha conservat molt be en el registre fòssil.

Tots estos vegetals posseïen alternança de generacions, una d'ella productora d'espores, cridada esporófito, descrit anteriorment, i una atra productora de gamets i, per la fusió d'estos, zigots anomenada gametófito. La majoria dels eixemplars fòssils trobats es corresponen en la fase esporófito, només en unes poques ocasions han segut descrits els gametófitos i en encara menys s'han pogut relacionar abdós. Esta circumstància pot explicar-se per la naturalea dels teixits gametofíticos, més delicats i més difícils de conservar.

Els actuals psilotópsidos, Psilotum i Tmesipteris, són falagueres isospóreos, carents de fulls o òrguens similars, sense sistema radicular i tallos aéreus dicótomos en esporangis terminals. Atenent a estes característiques durant molts anys s'ha pretés incloure a estes psilotales com a descendents directes de Rhyniopsida i inclús com a representants d'ell a modo de fòssils vivents.

Els actuals estudis genètics han demostrat no obstant que no existix relació alguna entre abdós grups i que els psilotales són un grup germà de Ophioglossum i afins havent desenrollat una reducció de fulls i radícules en posterioritat.

Filogenia

Filogenéticamente, Rhyniophyta és un grup parafilético que està conformat per les traqueofitas més antigues, aixina com pels clados ancestrals de Lycophyta i Euphyllophyta. Les relacions entre les riniofitas, incloent les espècies de Cooksonia són aproximadament les següents:

Els gèneros relacionats en Euphyllophyta estan colocats seguint a Hao & Xue 2013.