Zona geoastronómica

Diagrama de les cinc zones geoastronómicas i la seua relació en els paralels notables.

Es denomina zona geoastronómica o zona latitudinal a cada una de les zones de la Terra que depenen de la seua latitut i en les que els paralels notables o principals dividixen a la superfície terrestre. Dites zones són cinc: dos zones templades (nort i sur), dos zones polars (àrtica i antàrtica) i una zona intertropical, a abdós costats del equador terrestre. No deu confondre's en zona climàtica o zona tèrmica, ya que estes últimes depenen principalment de factors climàtics com a temperatura i precipitació, en lloc d'utilisar únicament la latitut.

En una primera aproximació, estes cinc zones servixen per a definir algunes característiques climàtiques molt generals que es poden aplicar a grans extensions del nostre planeta i la delimitació del qual està establida pel distint inclinament dels rajos solars a lo llarc de l'any la qual cosa es deu, a la seua volta, a que la eclíptica, és dir, el pla en el qual es mou la Terra en el seu moviment de translació al voltant del Sol, no coincidix en el pla equatorial, és dir, en el pla perpendicular a l'eix terrestre que definix el moviment de rotació de la Terra.

Els paralels notables són els dos tròpics (de Càncer en l'hemisferi nort i de Capricornio en l'hemisferi sur), els dos círculs polars (àrtic en l'hemisferi nort i antàrtic en l'hemisferi sur) i la llínea equatorial o equador.

Atenent a les distintes zones geoastronómicas de la Terra i la manera com a lo llarc de l'any els rajos del Sol incidixen sobre els habitants de cada una d'estes zones, estos s'han classificat de la següent manera (estos noms fan referència a les ombres que proyecten):

• Ascios o ascianos: són els habitants de la zona intertropical que dos voltes a l'any, a migdia, en passar el Sol pel seu cenit no proyecten ombra alguna.

• Anfiscios: són els habitants de la zona intertropical que durant una part de l'any proyecten la seua ombra cap al nort, i durant una atra part cap al sur. Estos mateixos habitants són ascios dos voltes a l'any.

• Heteroscios: són els habitants de les zones templades l'ombra de les quals es proyecta sempre cap al pol geogràfic més propenc; açò es deu a que en eixes latitutés el Sol mai alcança el seu cenit.

• Periscios: són els habitants de les zones polars perque en l'época en que el Sol els allumena, l'ombra que proyecten dona cada dia un regrés complet al seu entorn. Açò es deu a que en eixa latitut el Sol no s'oculta sino que rodeja l'horisó.