Paralel notable

Diagrama del globo terráqueo senyalant els paralels notables (principals) i la latitut a la que es troben.

Entre els numerosos paralels terrestres —círculs imaginaris de latitut constant—, cinc es consideren «paralels notables» o «paralels principals»: l'equador (0°), els tròpics de Càncer i de Capricornio (≈23,4° N i S) i els círculs polars Àrtic i Antàrtic (≈66,6° N i S). La seua posició està determinada per l'oblicuitat de l'eclíptica (ε): els tròpics s'ubiquen en les latitut ±ε i els círculs polars en ±(90°−ε). En térmens astronòmics, els tròpics senyalen les latitut extremes a on el Sol pot culminar en el cenit durant els solsticis, mentres que els círculs polars delimiten les regions en a lo manco un dia anual de Sol de mijanit i de Nit polar.

Paralels notables

Els paralels notables demarcan zones climàtiques de la Terra que es coneixen com zones geoastronómicas, i són els següents:

• Equador o llínea equatorial: encara que pròpiament dit per definició no és un paralel, sino la llínea de referència de tots els demés plans les interseccions dels quals en la superfície terrestre són paralels a ell, es considera com a tal. Correspon llavors al círcul màxim, perpendicular a l'eix de rotació terrestre i equidistant dels pols geogràfics Nort i Sur. De tots els paralels, el pla que ho inclou (cridat pla equatorial) és l'únic que passa pel centre del planeta. L'equador es pren com a referència o orige per a expressar la latitut d'un punt qualsevol dels hemisferis, per lo que se li coneix també com a paralel zero (0º).
• Tròpic de Càncer: paralel ubicat a 23º26'22" (aproximant 23º30' o 23,5º) de latitut del hemisferi Nort. Correspon al punt més septentrional de la Terra a a on els rajos solars apleguen perpendicularment (està sobre el cenit d'eixe punt) durant la seua translació anual en òrbita al voltant del Sol, event que ocorre durant el solstici d'estiu d'este hemisferi, és dir, aproximadament el 22 de juny de cada any. Rep eixe nom puix en eixa data es considera que el Sol, vist per un observador terrestre, comença el seu pas per la constelació de Càncer.

• Tròpic de Capricorn: paralel ubicat a 23º26'22" (aproximant 23º30' o 23,5º) de latitut del hemisferi Sur. Correspon al punt més meridional de la Terra a a on els rajos del Sol apleguen perpendicularment (està sobre el cenit d'eixe punt) durant la translació anual en òrbita al voltant del Sol, event que ocorre durant el solstici d'estiu d'este hemisferi, és dir, aproximadament el 22 de decembre de cada any. Rep eixe nom puix en eixa data es considera que el Sol, vist per un observador terrestre, comença el seu pas per la constelació de Capricorn.
• Círcul polar àrtic: paralel ubicat a 66º33'38" (aproximant 66º30' o 66,5º) de latitut Nort. Correspon al punt més austral del hemisferi Nort de la Terra a a on no apleguen els rajos solars durant la translació anual del planeta en òrbita al voltant del Sol, succés que es presenta en el solstici de hivern d'este hemisferi, aproximadament el 22 de decembre de cada any.
• Círcul polar antàrtic: paralel ubicat a 66º33'38" (aproximant 66º30' o 66,5º) de latitut del hemisferi Sur. Correspon al punt més boreal del hemisferi sur de la Terra a a on no apleguen els rajos solars durant la translació anual del planeta en òrbita al voltant del Sol, event que es presenta en el solstici de hivern d'este hemisferi, aproximadament el 22 de juny de cada any.