Tòxica

La toxicitat és la capacitat d'una substància química de produir efectes perjudicials sobre un ser viu i l'ambient que ho rodeja, en entrar en contacte en ell. Tòxic és qualsevol substància, artificial o natural, que posseïxca toxicitat. L'estudi de lo tòxic es coneix com toxicologia. Cap substància química pot ser considerada no tòxica, ya que qualsevol substància (Inclús l'aigua o l'oxigen) és capaç de produir un efecte tòxic si s'administra la dosis suficient. Açò queda representat en la famosa frase de Paracelso «solament la dosis fa al verí». Totes les substàncies posseïxen toxicitat; no obstant unes tenen major toxicitat que unes atres. L'intoxicació és l'estat d'un ser viu en el que este es troba baix els efectes perjudicials d'un tòxic.

Etimologia

El terme toxicitat prové del llatí toxicus, que ha donat també en espanyol el sustantiu tósigo, ‘verí’. Abdós deriven del grec τοξικός (toxikós, ‘relatiu a l'arc’), i este a la seua volta de τόξον (tóxon, ‘arc’, ‘flecha’). El significat actual prové de l'expressió τοξικὸν φάρμακον (toxikón fármakon, ‘verí [per a aplicar] en les fleches’). Prové del mit d'Hércules sobre les 12 proves que li va impondre la deesa Hera; en una d'elles, quan ha de matar a l'Hidra de Lerna, una serp de nou caps, Hércules empapa la punta de les fleches en la sanc de la Hidra, que és venenosa. I d'ahí, la relació entre arc i verí de la paraula tòxic.

Factors que influïxen en la toxicitat

La toxicitat d'una substància química depén de:

1. Les seues pròpies característiques químiques: toxicitat inherent (quantia de la dosis tòxica —dosis mínima necessària per a produir efecte tòxic—, tipo d'efecte tòxic i gravetat del mateix).
2. Dosis (cantitat de substància que entra en contacte en un ser viu)
3. Característiques de l'organisme en el que entra en contacte

La toxicitat pot ser afectada per molts factors distints, com la via d'administració (per eixemple si s'és aplicada en la pell, ingerida, inhalada, injectada), el temps d'exposició, el número d'exposicions (solament una dosis única o múltiples dosis en el temps), la forma física de la toxina (sòlida, líquida o gaseosa), la salut total d'un individu, i molts uns atres. Pero varis d'estos térmens que solien descriure estos factors s'inclouen ací:

• Exposició greu: una exposició única (sola) a una substància tòxica que pot causar el dany biològic sever o inclús la mort; exposicions agudes per lo general no són caracterisades en una duració major a un dia.
• Exposició crònica: Una exposició contínua a una toxina durant un periodo prolongat, és moderat en mesos o anys.

Manipulació de substàncies tòxiques

Abocat de petròleu en la costa.

El perill de treballar manipulant substàncies tòxiques es deriva principalment del desconeiximent que puguen tindre els treballadors dels riscs per a la salut que tenen moltes substàncies químiques. Les substàncies químiques més nocives que manipulen els treballadors són de molt variada composició i d'efectes molt diversos sobre la salut. el Parlament Europeu va aprovar en 2006 un reglament que establix un sistema de registre, evaluació, autorisació i restricció de substàncies químiques (REACH). Este reglament obliga als fabricants de productes químics perillosos causen el 25% de morts a nivell mundial a demostrar que les substàncies que estan comercialisant són segures per a la salut pública i el mig ambient. El REACH aprovat pel Parlament Europeu va entrar en vigor parcialment l'1 de juny de 2007. L'obligació de registre és aplicable a partir de l'1 de juny de 2008, pero en el cas d'algunes substàncies, que deuen ser objecte d'un registre previ, es posarà en marcha un règim transitori, que en alguns casos durarà fins a l'1 de juny de 2018. No obstant, alguns grups de substàncies (enumerats en el Reglament) estan exents de l'obligació de registre.

Els objectius generals del reglament REACH són entre uns atres els següents:

• Acabar en la falta de coneiximent sobre la perillositat de les substàncies químiques.
• Protegir a les persones i al mig ambient dels composts perillosos.
• Detectar, llimitar i, si fora necessari, fer desaparéixer de la circulació a les substàncies de risc.
• Transferir la responsabilitat sobre les substàncies de les autoritats als productors químics.
• Permetre l'entrada de substàncies en el mercat sol si existix informació específica disponible.
• Assegurar que existix informació adequada sobre totes les substàncies químiques i que eixa informació és transferida a tots els treballadors que van a estar en contacte en ella.
• Fomentar l'innovació per a conseguir noves substàncies més segures.
• Simplificar la reglamentació sobre productes químics.

Per a complir la normativa llegal sobre substàncies tòxiques en elloc de treball és necessari portar a terme medicions tècniques per a determinar el nivell d'una substància perillosa. Estes medicions obligatòries poden consistir en:

• Realisant supervisions permanents en elloc de treball.

• Realisant supervisions periòdiques a intervals determinats.
• Realisant medicions úniques. Per a que les medicions resulten fiables requerixen instruments de bona calitat, una configuració normalisada de la distribució dels instruments en elloc de treball i una descripció precisa d'este últim, incloent aspectes com la ventilació i les tasques realisades durant les medicions. Cada Estat membre de l'UE té el seu propi procediment per a portar a terme estes medicions. Actualment, el Comité Europeu de Normalisació (CEN) està elaborant una norma per a evaluar l'exposició en elloc de treball.

Tots els treballadors que utilisen substàncies tòxiques en el seu lloc de treball tenen que utilisar obligatòriament l'equip de protecció individual adequat, especialment guants, caraces i mascarillas.

Normativa bàsica

• Accidents greus freqüents en la manipulació de substàncies perilloses. Mides bàsiques de prevenció.

Tipos de toxicitat

Tipos de toxicitat en funció de l'acció ocasionada:

-         Toxicitat global, tipo de toxicitat que afecta a totes les cèlules i teixits sense selectivitat. Un eixemple de mecanisme que desencadena toxicitat global és la necrosis (mort celar d'orige patològic), les substàncies que poden desencadenar este procés són àcits i bases fortes, agents deshidratantes, oxidants forts, i agents alquilantes entre uns atres.

-         Toxicitat selectiva, és la capacitat d'un tòxic per a actuar selectivament sobre les diferents cèles. La toxicitat selectiva explica per qué uns tòxics afecten a una espècie i no a una atra, o dins d'un mateix organisme, a un orgue i no a un atre.

El fenomen de toxicitat selectiva exigix, a lo manco, dos condicions bàsiques:

A) Existència d'òrguens diana susceptibles al tòxic, és dir, existència de receptors. Els receptors són macromolécula que poden estar en la membrana plasmática, en el citosol o en el núcleu, a estos receptors s'unixen ligandos, tant endógenos com exógenos. Quan elligant s'unix al receptor es desencadena una resposta, que en el cas dels tòxics serà una resposta tòxica.

           - Característiques dels receptors biològics:

1. Especificidad: elligant i el receptor tenen especificidad entre sí. És la capacitat que posseïx el receptor per a permetre l'unió d'un tipo específic de molècules i no d'una atra.

2. Reversibilidad: l'unió entre elligant i el receptor es produïx per enllaços dèbils, per lo que l'unió no és permanent. Alguns tòxics es poden unir als receptors per enllaços més fort incloent enllaços covalente, que produïxen una resposta tòxica contínua. La reversibilidad és pròpia de l'acció benèfica dels medicaments; quan l'unió és irreversible solen produir-se efectes tòxics.

3. Saturabilidad: existix un número finito de receptors biològics. La resposta màxima es produïx quan tots els receptors d'una cèlula estan ocupats, i a partir d'este punt un aument de la concentració del tòxic no implica un aument de la resposta.

B) Existència de mecanismes que modifiquen les concentracions de l'agent en forma activa en la proximitat dels llocs efectors, estos mecanismes poden ser:

- Factors de tipo toxicocinético, que fan que el tòxic aplegue a les afores dels seus receptors biològics en unes concentracions determinades. L'alteració de l'absorció, distribució en l'organisme, metabolisme i excreció del tòxic, afecta a la seua concentració en els al voltant dels receptors, modificant, per tant, l'intensitat de la resposta tòxica.

- Diferències en la biotransformación, que comporten les següents implicacions:

           a. aument de la toxicitat de la substància

           b. disminució de la toxicitat de la substància

           c. eliminació de la substància sense alteració. Els factors dels que depén la biotransformación poden ser intrínsecs al tòxic i a l'exposició o extrínsecos, pertanyents a l'organisme. Un factor extrínseco seria l'espècie animal, en la que les diferències en la biotransformación poden ser tant qualitatives (defecte o reacció peculiar de l'espècie), com a quantitatives (variacions de nivells enzimàtics), un eixemple és el Malatión, que desencadena resposta tòxica en insectes, pero no en mamífers. Estos mecanismes modifiquen la molècula podent originar un producte més tòxic, o poden aumentar la fracció activa en lliberar-ho de la seua unió a proteïnes transportadoras. Ademés, l'efecte no solament dependrà del número de receptors afectats, sino també de la velocitat o intensitat en la que estos mecanismes ocórreguen. Hi ha atres eixemples de toxicitat selectiva:  

- Metals pesats, s'unixen als grups -SH presents en les proteïnes d'alguns enzimes.

- Monòxit de carbono (CO), actua unint-se a l'hemoglobina, impedint el transport adequat d'oxigen.

- Cianur, s'unix a la citocromo oxidasa.

- Opioides exógenos, s'unixen a receptors opiáceos. A diferència de l'acció dels agents necrosantes, el restant de substàncies químiques produïxen toxicitat selectiva en estructures biològiques localisades.

Toxicologia

Artícul principal → Toxicologia.

En la ciència de la toxicologia, el subjecte de tal estudi es fa sobre el efecte d'una substància o de les condicions externes i els seus efectes deletéreos sobre sers vius, sistemes de biològics, òrguens, teixits, cèles. El concepte central de la toxicologia és que els efectes depenen de la dosis.

Vore també

• intoxicació
• neurotoxicidad
• pirogenicidad
• substàncies tòxiques vegetals
• toxicitat de les resines dentals (composite)
• toxicologia
• toxina
• verí

Enllaços externs

Erro al crear miniatura: Tòxica en el Viccionari. Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..

• cnice. mec. es/eos/MaterialesEducatius/mem2002/quimica/tablas/sp_toxicidad. html Taula periòdica que indica el grau de toxicitat dels elements químics.
• atsdr. cdc. gov/es/ Agència per a Substàncies Tòxiques i el Registre de Malties (ATSDR, per les seues sigles en anglés).
• greenpeace. org/espana/campaigns/t-xicos Informació sobre la campanya de tòxics de Greenpeace [2] archivat en Wayback Machine..