Substàncies tòxiques vegetals

Archiu:Colchicum automnale.jpg

Colchicum autumnale, d'a on s'extrau la colchicina

Les substàncies tòxiques vegetals es dividixen en sis grups principals:

Alcaloides

Són composts complexos, el nom dels quals prové d'álcali. Han segut descoberts més de 5000 tipos diferents d'ells. Tots contenen a lo manco un àtom de nitrogen i són de caràcter bàsic. Produïxen una acció fisiològica intensa sobre el sistema nerviós central o el parasimpático. Estan difosos en prop del 10% del regne vegetal.

• Andrometodoxina - (Rododendro, Kalmia)
• Atropina - (Estramonio)
• Colchicina - (Cólquico)
• Conidina - (Conidio)
• Gelsemina o Gelseminina - (Jazmín groc)
• Hiosciamina - (Estramonio, Beleño negre)
• Mandragorina - (Mandrágora)
• Papaverina - (Opi)
• Solanina - (Dulcamara)
• Taxina - (Teixixc)

Glucósidos

Substàncies en les quals un sucre s'unix per mijos químics a una atra molècula.

• Arbutina - (Kalmia)
• Briomina - (Nueza)
• Esculina

• Cumarina

• Ligustrina - (Alheña)
• Ranucolina

Cardíacs

Han segut descoberts més de 400, la major part en plantes afins al lliri, la digital i la baladre.

• Convalamarina o Convalarina - (Muguete)
• Digitalina o Digitoxina - (Digital, s'obté el fàrmac també cridat Digital)
• Eleborina - (Eléboro fétido), (Eléboro negre o Rosa de Nadal)
• Neriosido - (Baladre)
• Robitina - (Robinia pseudoacacia)

Cianogenéticos

Cridats aixina perque lliberen cianur d'hidrogen (HCN) en ser hidrolizados per algunes enzimes. Es poden trobar en gran varietat de plantes, i el dany principal produït és el de la destrucció de glòbuls rojos per mig de l'inhibició de la citocromo-oxidasa, una molècula encarregada de transportar l'oxigen.

• Amigdalina
• llorer-cerezo
• mandioca o yuca brava
• sauco