Substàncies tòxiques vegetals
Les substàncies tòxiques vegetals es dividixen en sis grups principals:
Són composts complexos, el nom dels quals prové d'álcali. Han segut descoberts més de 5000 tipos diferents d'ells. Tots contenen a lo manco un àtom de nitrogen i són de caràcter bàsic. Produïxen una acció fisiològica intensa sobre el sistema nerviós central o el parasimpático. Estan difosos en prop del 10% del regne vegetal.
- Andrometodoxina - (Rododendro, Kalmia)
- Atropina - (Estramonio)
- Colchicina - (Cólquico)
- Conidina - (Conidio)
- Gelsemina o Gelseminina - (Jazmín groc)
- Hiosciamina - (Estramonio, Beleño negre)
- Mandragorina - (Mandrágora)
- Papaverina - (Opi)
- Solanina - (Dulcamara)
- Taxina - (Teixixc)
Substàncies en les quals un sucre s'unix per mijos químics a una atra molècula.
Cardíacs
[editar | editar còdic]Han segut descoberts més de 400, la major part en plantes afins al lliri, la digital i la baladre.
- Convalamarina o Convalarina - (Muguete)
- Digitalina o Digitoxina - (Digital, s'obté el fàrmac també cridat Digital)
- Eleborina - (Eléboro fétido), (Eléboro negre o Rosa de Nadal)
- Neriosido - (Baladre)
- Robitina - (Robinia pseudoacacia)
Cridats aixina perque lliberen cianur d'hidrogen (HCN) en ser hidrolizados per algunes enzimes. Es poden trobar en gran varietat de plantes, i el dany principal produït és el de la destrucció de glòbuls rojos per mig de l'inhibició de la citocromo-oxidasa, una molècula encarregada de transportar l'oxigen.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Sustancias tóxicas vegetales» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.