Robinia pseudoacacia
.jpg){kind=link}
La falsa acacia (Robinia pseudoacacia) és una espècie del gènero Robinia en la família Fabaceae. És nativa de l'est d'Estats Units, encara que s'ha introduït en atres països. És, junt en Sophora japonica i Gleditsia triacanthos, una de les tres «falses acacias» plantades en tantes ciutats del món per a adornar carrers i parcs.
Descripció
[editar | editar còdic]Arbre de fullage caducifolio, d'uns 25 m d'altura en un tronc de diàmetro inferior al metro -excepcionalment fins a 50 m d'altura i 16 dm de diàmetro en molt vells individus- en una espessa corfa negruzca profundament fisurada. Les fulls, en peciol i raquis en 5 costelles agudes, tenen 10-25 cm de llarc en 9-19 folíols de 2-5 per 1,5-3 cm generalment mucronados, i que duen usualment un parell d'acúleos -que es desenrollen despuix de la caiguda de les estípulas llineals originals, tempranamente caedizas- en la base i de fins a 2 cm en individus jóvens i més curts en els adults; es cultiven varietats sense espines i en copa redonejada (Robinia pseudoacacia umbraculifera). Les flors són molt fragants, blanques i estan agrupades en arracadas péndoles de 8-20 cm i dites flors tenen un cáliz acampanado, giboso, pelut en 5 dents. La corola és imperfectamente papilionácea en un androceo de 10 estams , 9 soldats en tubo i un de lliure en la base. l'ovari és súpero en múltiples òvuls. El frut és una llegum molt comprimida de 4-12 cm de llarc i 1-1,5 cm d'ample, de color canella i de superfície en reticulación poligonal irregular, dehiscente per 2 valvas, en 4-10 llavors de contorn arriñonado, de color taronja obscur/pardo en taques irregulars negruzcas, i en funícul curt d'implantació disimétrica; estan dispostes transversalmente en una sola fila. Dita llegum madur al final de l'autumne i es queda en l'arbre fins a la primavera següent.
Distribució
[editar | editar còdic]Originària dels EE. UU., més precisament dels monts Apalaches, s'ha naturalizado en gran part dels Estats Units, en el sur de Canadà i en Europa, des del sur d'Anglaterra i de Suècia fins a Grècia, Chipre, els monts del sur d'Itàlia i d'Espanya (sobretot en l'alvertent cantàbric i en l'est ). Molt freqüent en el centre d'Europa: França, Alemània, Bèlgica, Països Baixos, Romania, Hongria, nort d'Itàlia, Suïssa i est d'Àustria. Es troba també en Turquia, Palestina, Tunis, China, Corea del Sur, Austràlia, Nova Zelanda i Chile.
Esta abundantment difosa en Argentina, a on s'ha naturalizado en el mig rural. Troba bones condicions per al seu creiximent en la Regió de la Praderia Pampeana de República Argentina, compresa per les províncies de Buenos Aires, Entre Rius, Centre - Sur de Santa Fe i Còrdova, i Est de La Pampa.
En la península ibèrica, la robinia va tindre un us forestal, restringit a les zones de clima més favorable per a l'espècie. Les plantacions més importants es varen realisar en el nort de la costa atlàntica, en la costa cantàbrica (especialment en l'est); i en el nort de la costa mediterrànea [1], llocs en els que es naturalizó, i a on forma sotos de distinta extensió. No obstant, l'us més estés de la robinia en la península ibèrica ha segut l'ornamental, especialment en el seu cultivar compacte "umbraculífera" (denominació el significat lliteral de la qual és "que crea un lloc sombreado"), que, ademés, té la ventaja de carir de les espines de l'espècie nominal. En el cas d'Espanya, a pesar de no estar inclosa en el catàlec oficial d'espècies invasoras [2], tendix a combatre's.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Robinia pseudoacacia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.