Solanina
La solanina, un glucoalcaloide tòxic de sabor amarc, està formada per l'alcaloide solanidina i una cadena lateral de carbohidrat: solanid-5-en-3β-il-O-α-L-ramnopiranosil-(1→2)- O-β-D-glucopiranosil-(1→3)-β-D-galactopiranósido. És d'estructura triterpenoide. L'alfa-solanina és la forma química que presenta major toxicitat.
Li la troba de modo natural en els fulls, els fruts i els tubèrculs de les solanáceas,[1] en particular en totes les espècies del gènero Solanum, d'ahí el seu nom. Va ser aïllada per primera volta en 1820 a partir de les bayas d'herba mora (Solanum nigrum). Atres plantes en les que també està present són la papa, la tomata inmaduro, la belladona i l'albargina.
La solanina és una substància molt tòxica, inclús en chicotetes cantitats. La seua toxicitat es deu a que és un inhibidor de l'acetilcolinesterasa per lo que la seua ingesta produïx efectes colinérgicos. La cocció no basta per a desnaturalizar la solanina ni per a evitar els seus efectes.
La major part de les plantes que contenen solanina també presenten atres alcaloide tòxics que incrementen el risc d'intoxicació per ingestió. En la creïlla, per eixemple, apareixen dos alcaloide glicosídicos d'estructura triterpenoide, a saber, solanina i chaconina. Ara be, en els casos en els que s'ingerixen plantes en una atra série de alcaloide, ademés de la solanina, els efectes són totalment diferents i s'associen en una sintomatologia molt distinta de modo que deu aplicar-se un tractament específic per a l'intoxicació concreta. Per eixemple, si la planta presentara una major proporció de alcaloide en efectes anticolinérgicos, els efectes, la sintomatologia i el tractament serien pràcticament els oposts als vinculats en la solanina, a pesar de la presència de solanina en la composició del vegetal.
Les intoxicacions per consum de solanina no són freqüents i el seu prevalença és major en Amèrica del Sur i l'Índia. Li les observa tant en sers humans com en animals pero en estos últims són més habituals degut a que ingerixen l'alcaloide directament de la naturalea, sense tractar i en qualsevol estat. Els animals s'intoxiquen per l'ingestió de la planta completa mentres que el ser humà sol intoxicar-se en ingerir el frut.
Mecanisme d'acció
[editar | editar còdic]El mecanisme d'acció no es coneix clarament encara pero l'hipòtesis més acceptada per la comunitat científica fins al moment sosté que la solanina inhibix l'acció de l'acetilcolinesterasa i en impedir la degradació del neurotransmissor, acetilcolina, aumenta els seus nivells, lo que provoca els síntomes colinérgicos derivats (bloqueig de la transmissió nerviosa i increment de la secreció de líquits).[2][3] [4]
Quan la solanina i la chaconina s'administren en forma conjunta eixercixen un efecte sinérgico per lo que generen una inhibició major o més ràpida de la acetilcolinesterasa,[5] l'enzima que degrada l'acetilcolina.[6] L'intensitat de l'inhibició depén del número de receptors, de la dosis administrada, dels factors interindividuales, etcétera.
Un reduït grup de fonts sugerixen que la toxicitat de la solanina es deuria a l'interacció química de l'alcaloide en la membrana mitocondrial. En conseqüència, l'exposició a eixa toxina obriria els canals de potassi de les mitocondrias en la consegüent disminució del potencial de membrana. Eixa situació determinaria que el calci de l'interior de la mitocondria fora transportat al citosol en la generació d'un aument de la concentració de calci intracelular que danyaria la cèlula i finalment la conduiria a l'apoptosis. Es tracta d'una substància irritante de les mucoses que causa inflamació dels túbuls renals i existixen evidències clares de embriotoxicidad i teratogénesis.[7]
Numerosos estudis senyalen que en les dònes embarassades que consumixen vegetals en alt contingut de solanina, més concretament en les que consumixen creïlla infestada per Phytophthora infestans (mildiú de la creïlla), la que conté una concentració molt elevada de alcaloide (solanina i chaconina), aumenta l'incidència de fetos en malformacions letals, sobretot a nivell del múscul esquelètic. També s'han publicat estudis que indiquen que el consum matern d'estos alcaloide incrementa la prevalença de recent naixcuts en espina bífida i anencefalia, encara que atres estudis rebaten esta conclusió.[8][9]
Toxicitat i evolució clínica
[editar | editar còdic]La dosis de solanina letal per al ser humà adult és d'aproximadament 420 mg. En la rata la DL50 o dosis letal mija (dosis que causa la mort de la mitat o més de la població en estudi en un experiment) és de 42 mg/kg de pes viu.[10] Els experiments es porten a terme en animals de laboratori per mig de procediments llegals i estrictes per lo que els animals sofrixen lo menys possible durant el procés. La dosis que s'utilisa en els sers humans és una dosis que es presupon que resulta de extrapolar les senyes obtingudes en els animals de laboratori sense oblidar les diferències que existixen entre estos i el ser humà.
La dosis tòxica és de 2-5 mg per kg de pes corporal. Els síntomes es manifesten de 8 a 12 hores despuix de l'ingesta pero també poden aparéixer als 30 minuts si la concentració de solanina és molt gran. En els chiquets l'intoxicació és causa freqüent de mort.
L'evolució clínica de la persona afectada depén del tipo d'intoxicació, la que pot ser aguda, subaguda o crònica.
Forma aguda
[editar | editar còdic]Esta forma és causada per l'ingestió de cantitats elevades d'alfa-solanina; en els animals d'experimentació apareix un síndrome gastrointestinal associat en diarrea.[11] En els sers humans en intoxicació per ingesta de cantitats elevades de solanina el quadro sintomatológico correspon a trastorns gastrointestinals. També s'han descrit eixos síntomes en vacuns.[12] La solanina té acció hemolítica i en casos greus pot conduir a derrames cerebrals.[13]
Forma subaguda
[editar | editar còdic]La forma subaguda, conseqüència de l'ingesta de chicotetes dosis d'estos glicoalcaloides, s'associa en lesions entéricas una volta absorbit el tòxic. En esta forma es destaquen els síntomes de caràcter neurològic puix apareixen senyals rellevants de incordinación motora, facilitat de caiguda, nistagmo, convulsionés i opistótonos, complementat en alguns casos per irregularitats cardíaques, hemólisis i a voltes diarrea. El bloqueig de les senyals nervioses pot dur a la mort en un o dos dies, en els casos més extrems.
Forma crònica
[editar | editar còdic]En esta forma és possible observar senyals que inclouen edema de mama i extremitat anterior, anèmia, insuficiència renal, membranes mucoses grogues, estrenyiment i distensió abdominal.[14]
En síntesis, la conclusió és que en els casos d'intoxicació lleu a moderada els primers síntomes de l'enverinament per solanina que es manifesten corresponen a trastorns gastrointestinals i neurològics,[15] que inclouen nàuseas, diarrea, bossadas, còlics abdominals, gastràlgia, sensació de quemazón en la gola, aument de la temperatura, arrítmia cardíaca, cefalea i mareig. En casos més greus pugues haver alucinacionés, pèrdua de la percepció, paràlisis, febra, midriasis, aliacrà, hipotèrmia, edema cerebral i finalment la mort, en general per fallo cardíac.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Muñoz O. i R.C. Penya, “Solanaceae”, pp. 189-212, en Muñoz O. (ed.), Química de la flora de Chile, DTI, Universitat de Chile, 1992.
- ↑ Cremonesi, E., “Interação dos Glicoalcalóides Solanáceos com Drogues Utilisades em Anestèsia”, Revista Brasileira de Anestesiologia, vol. 52, N° 3, maig-juny de 2002, pp. 382-383.
- ↑ Ames, B. N. et al., “Substàncies químiques naturals i sintètiques: Toxicologia comparativa”, Proceedings of National Academy of Sciences, EE.UU., 1990, (510) 642-5165.
- ↑ Arkhypova, V. M. et al., “Study of the interaction of main potato glycoalkaloids in inhibition of immobilized butyryl cholinesterase”, Ukr Biokhim Zh, sept-oct. de 2006, 78(5):155-161.
- ↑ «http://www.drugs.com/dict/acetylcholinesterase.html».
- ↑ Langkilde S. et al., “A 28-day repeat dose toxicity study of steroidal glycoalkaloids, alpha-solanine and alpha-chaconine in the Syrian Golden hamster”, Food Chem Toxicol, 47(6):1099-1108, juny de 1990.
- ↑ Simõés, J., “Evenenamento per glicoalcalóides dona Batata (Solanum tuberosum)” em Vacuns, Veterinària.com.pt, vol. 1, Nº 1, i17, 2009.
- ↑ Sanabria, A. et al., “Glicoalcaloides com a criteri de selecció en clons de papa colombiana“, Revista colombiana de ciències químic-farmacèutiques, Nº 19, pp. 63-68, 1991.
- ↑ Smit, J. i Quiroz, O., “Evaluació de l'activitat citotóxica i antimicrobiana de glicoalcaloides esteroidales dels fulls de Solanum albidum Dunal i Solanum oblongifolium Dunal”, Tesis, Lima, Perú, Amèrica del Sur, Universitat Nacional Major de Sant Marcos, Facultat de Farmàcia i Bioquímica, 2009.
- ↑ Simõés, J., “Evenenamento per glicoalcalóides dona Batata (Solanum tuberosum) em Vacuns, Veterinària.com.pt, vol. 1, Nº 1, 2009, i17.
- ↑ Iablokov, V. et al., “Naturally occurring glycoalkaloids in potatoes aggravate intestinal inflammation in two mouse models of inflammatory bowel disease”, Digestive Diseases and Sciences, vol. 55, N° 11, 2010, pp. 3078-3085.
- ↑ García Gómez, I. et al., “Intoxicació d'orige vegetal en ganado vacú extensiu i de brega”, Vacú extensiu, juny de 2005, pp. 18-23.
- ↑ «http://www.drugs.com/dict/cholinesterase.html».
- ↑ Simõés, J., Evenenamento per glicoalcalóides dona Batata (Solanum tuberosum) en Vacuns, Veterinària.com.pt, vol. 1, Nº 1, 2009, i17.
- ↑ [ Food-Info.net : “What is solanine and is it toxic ?”, disponible en https://www.food-info.net/uk/qa/qa-fp95.htm]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Solanina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.