Solanum nigrum
| Morella de grans | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Classificació científica | |||
| Regne | Plantae | ||
| Divisió | Magnoliophyta | ||
| Classe | Magnoliopsida | ||
| Orde | Solanales | ||
| Família | Solanaceae | ||
| Gènero | Solanum | ||
| Espècie | Solanum nigrum | ||
| Autoritat | L. | ||
| Estat de conservació | |||
| Estat | LC | ||
| Distribució geogràfica | |||
La morella de grans (Solanum nigrum) és una herba anual de la família de les solanàcees, comuna en horts, ribaços i terres remogudes de clima templat. Pot tindre caràcter ruderal i en alguns casos actua com a mala herba. És una planta coneguda per la seua toxicitat, encara que també ha tingut usos medicinals tradicionals.
Descripció[editar | editar còdic]
Solanum nigrum és una herba erecta o semierecta, que pot arribar als 80 cm d'altura, en ramificació irregular i fulles simples.
- Fulla: alternes, ovades o romboidals, de marge sancer o llaugerament dentat, en tacte suau.
- Flor: blanca, chicoteta, en corola de cinc lòbuls i estams prominents grocs. Dispostes en inflorescència umbeliformes. Florix de primavera a l'autumne.
- Fruit: tipo baya, redona, de color vert i despuix negre en la madurea. Conté numeroses llavoretes.
- Tija: angulosa, verdenca o rogenca, sovint ramificada des de la base.
Hàbitat[editar | editar còdic]
Creix en llocs nitrificats, vores de camins, conreus abandonats, horts i ribaços. Preferix sols fèrtils i exposicions solejades o en semiombra. Apareix sovint en ambients alterats per l'activitat humana.
Taxonomia[editar | editar còdic]
Solanum nigrum fon descrit per Linnaeus en l'any 1753. Forma part del complex Solanum nigrum agg., en que s'inclouen diverses espècies pròximes o subespècies en morfologia similar.
Etimologia[editar | editar còdic]
- Solanum: del llatí antic, referint-se a usos medicinals de certes espècies.
- nigrum: ‘negre’, fent referència al color del fruit madur.
Usos[editar | editar còdic]
Tradicionalment s'ha usat en medicina popular com a calmant o emolient, en forma de cataplasmes o infusions, pero el seu us és perillós per la presència d'alcaloides tòxics com la solanina. El fruit madur ha segut consumit en alguns llocs una volta ben cuit, encara que això no es recomana sense coneiximent segur.
Conservació[editar | editar còdic]
No presenta cap risc de conservació. És una espècie comuna i abundant. De fet, pot arribar a ser invasiva o molesta en cultius hortícoles.
Referències[editar | editar còdic]
- «Solanum nigrum» – Anthos (Jardí Botànic Real de Madrit)
- Solanum nigrum en Flora Ibérica, CSIC/RJB, Madrid, vol XI, 2012
- «Solanum nigrum». Plants of the World Online – Kew
- Solanum nigrum en The Plant List p.p.
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Frohne, Dietrich; Pfänder, Hans Jürgen (1984). «A Colour Atlas of Poisonous Plants: A Handbook for Pharmacists, Doctors, Toxicologists, and Biologists». Wolfe: Sheridan House. ISBN 0-7234-0839-4
- Martínez-Labarga, J. M. (2012). Plantes silvestres i medicinals de l'entorn mediterràneu. Ed. Tundra