Ruderal
El terme de planta ruderal prové dellatí ruderis, que significa enruna i s'aplica a aquelles plantes que es caracterisen especialment per la seua capacitat de desenrollar-se en llocs molt pobres, desfavorables o devastats a nivell botànic. Són plantes, generalment de chicotet tamany que solen aparéixer en hàbitats molt alterats per l'acció del ser humà, com, per eixemple: vores de camins, camps de cultiu abandonats o zones urbanes.
Teorisació de la ruderalidad
Les estratègies de vida de les plantes ruderals varen ser descrites pel ecólogo John Philip Grime en 1974 com a part de la seua teoria CSR.[1] En ella teoriza que les plantes responen a diferents factors ambientals de manera que poden ser classificades en tres tipos: Competidores (C), Resistents a l'estrés (S, stress-resistant en anglés) o Ruderals (R). Les plantes ruderals, segons esta classificació, tenen chicotet tamany, escassa ramificació, cicles de vida curts, creiximent ràpit i fort potencial reproductiu. És per això que la seua distribució geogràfica sol ser àmplia. Es tracta de plantes anuals o bi-anuals. El caràcter ruderal o ruderalidad d'una espècie pot ser quantificada, i es definix com "la capacitat de prosperar en llocs a on existixen destorbament per la destrucció parcial o total de la biomassa vegetal".[2]
La flora ruderal i l'activitat humana.
La flora ruderal i l'activitat humana van de la mà des de sempre i ademés de forma íntima, transportant en alguns casos, ya siga de forma intencionada o accidental, estes plantes allà per a on va. I quan no és el protagoniste, entren en acció la fauna, escorrentías d'aigua i el vent com a protagonisme en la dispersió d'estes llavors o trossos de plantes, que arraïlen allà a on troben un mínim lloc i espai vital. La seua colonisació és imparable. En definitiva, les plantes ruderals són en sí competidores i resistents a l'estrés tant tèrmic com a hídric, capacitats ideals per a prosperar en llocs adversos. Hi ha qui les definix com a plantes espontànees o oportunistes, plantes salvages i que sorgixen sense ajuda especial, sense voluntat o mediació directa del ser humà. Són inesperades i la majoria d'elles autòctones. Pero no deuen ser catalogades fàcilment com a mals herbes. Estes, en espais compatibles en el ser humà, tenen molts efectes beneficiosos per al mig ambient, com per eixemple l'atraure a insectes polinisadors, ajuden a conservar la biodiversitat, a restaurar ecosistemes alterats, frenar l'erosió.
Eixemples de plantes ruderals
- Amaranthus palmeri
- Chelidonium majus
- Datura stramonium
- Daucus carota
- Euphorbia prostrata
- Nicotiana glauca (generalment tendix a créixer en sostres)
- Reseda luteola
- Sisymbrium officinale
- Sonchus oleraceus
- Taraxacum officinale
Vore també
Notes i referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Planta ruderal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.