Dittrichia viscosa
L'olivarda (Dittrichia viscosa) és una espècie de planta fanerógama pertanyent a la família de les asteràcees. Va ser originalment classificada en els gèneros Erigeron i més tart Inula.
Descripció
Es tracta d'una planta perenne herbàcea de base leñosa, de forta olor a resina, glandulosa-pegajosa, robusta, de fins a 1,5 m d'alta, i els fulls superiors de la qual abracen parcialment el talle, en freqüència ramificat, de fullage dens, per dalt velloso. Les fulles són alternes, oblongo-lanceoladas, sanceres o dentadas, de 3-7 cm de llarc i 6-12 mm d'ample i es reduïxen de tamany cap a dalt mentres les superiors són sésils i semiabrazadoras. l'inflorescència és espigada, allargada, piramidal de numerosos capítuls florals de 10-20 mm, en lígules de 6-8 mm, clarament més llargues que les bràctees involucrales, poc numeroses, grogues, femenines, en llim tri/quadridentado de 5-7 mm de llarc. Els flósculos, hermafrodites, en corola quinquefida de dents iguals, són de color taronja groguenc. El receptàcul és nuet pero en alveolas rodejades d'una corona dentada. Els fruts són cipseles homomorfas peludes i en glàndules en la part distal, de color beige a pardo i en vilano de cerdes rígides i asproses, fràgils pero persistents, en un únic renc sobre un marcat anell basal discoidal i rodejant un clar nectario persistent pentagonal.[1]
Distribució i hàbitat
Nativa en el Mediterràneu. En Canàries. Naturalizada en Europa central i septentrional (Alemània i Anglaterra). Habita en cunetes, terrenys baldíos, tossals pedregosas. Florix en estiu i autumne.
Usos medicinals
Encara que generalment es considera una mala herba, la olivarda té múltiples aplicacions en la medicina tradicional casera contra el paludisme, les malalties de les vies urinàries, i com astringente.[2] L'infusió dels seus fulls s'utilisa com a remei per a les molèsties de la artritis i el reuma[3]
La olivarda és apreciada com planta medicinal pel oli essencial extret a partir de la planta sobretot en la zona oriental del Mediterràneu.[4]
També té la particularitat de tallar el sagnat de ferides que no siguen de consideració severa. Utilisant solament els fulls martafallats a modo de cataplasma.
Atres usos
La planta estaja insectes que són paràsits de la mosca de l'olivera. Per esta raó es planten junt als olivares, per a reduir la població de mosques que danyen a l'olivera. A este us es deuen els noms de olivarda i mosquera i les seues numerosos variants.[5]
Taxonomia
Dittrichia viscosa va ser descrita primer per Carlos Linneo com Erigeron viscosus en Species Plantarum, vol. 2, p. 863, 1753 i transferit posteriorment per William Aiton al gènero Inula en 1789 i finalment atribuït per Werner Rodolfo Greuter al gènero Dittrichia i publicat en Exsiccatorum genavensium a conservatori botanico distributorum, 4: 71, 1973.[6]
- Dittrichia: nom genèric otorgat en honor del botànic alemà Manfred Dittrich (1934 - ), que va ser director del herbarium del Botanical Garden in Berlin.[7]
- viscosa: epítet llatío que significa "viscosa".[8]
- Tàxons infraespecíficos
Nom comú
Dittrichia viscosa és denominada vernáculamente com altabaca, altabaca de gotosos, altarragas, altavaca, anterraya, arnica, árnica, artadeña, artavaca, artirraga, atarraga, atárraga, cazamoscas, coniza macho, coniza major, ernica, estrela amorosa, flor de ánica, flor de árnica, herba mosquera, herba pulguera, matamoscas, matamosquera, mata mosquera, matapulgas, mosquera, mosquerilla vora, olibarda, olivarada, olivarda, olivarda basta, olivarda viscosa, paletosa, pulguera, pulguera valenciana, tarraga, tárraga, tárragas, té herba de l'os, yerba mosquera i yerba pulguera.[11] En cursiva, els noms més estesos.
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Brullo S. & De Marc G. - Taxonomical revision of the genus Dittrichia (Asteraceae), Portugaliae Acta Biol., 19, p. 341-354, Lisboa 2000 en [1]
- ↑ Plantes aromàtiques
- ↑ «Plantes de cada dia; la olivarda (Dittrichia viscosa)». Archivat des de l'original, el 23 de decembre de 2014. Consultat el 16 de setembre de 2014.
- ↑ Traditional medicine uses of Inula viscosa
- ↑ «El paper de la olivarda (Inula viscosa) en els olivares». Llavors selvades (7-2-2024). Consultat el 23-8-2024.
- ↑ «Dittrichia viscosa». Tropicos.org. Jardí Botànic de Misuri. Consultat el 14 de març de 2014.
- ↑ Dittrichia viscosa en Malta Wild Plants
- ↑ en Epítets Botànics
- ↑ Sinònims en The Euro+Medit Plantbase [2]
- ↑ Dittrichia viscosa en The Plant List
- ↑ Noms vernáculares en Anthos - Real Jardí Botànic (requerix busca)[3]
Bibliografia
Bayer, Eh. (1989). Plantes del Mediterràneu, Barcelona:Blume. ISBN 84-7031-629-X.
Enllaços externs
Wikispecies té un artícul sobre Dittrichia viscosa.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Dittrichia viscosa.- Este artícul conté una traducció derivada de «Dittrichia viscosa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.