Anar al contingut

Lag.

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Lag.
Erro al crear miniatura:
Estàtua de Mariano Lagasca, obra de Ponciano Ponzano, inaugurada en 1866 en el Real Jardí Botànic de Madrit.

Manuel Mariano La Gasca i Segura (Encinacorba, 4 d'octubre de 1776 – Barcelona, 23 de juny de 1839) va ser un botànic espanyol director del Real Jardí Botànic de Madrit.

Biografia

  • Lagasca va iniciar estudis eclesiàstics en Tarragona, es va aficionar tempranamente a la botànica i va estudiar medicina en Saragossa, Valéncia i Madrit, a on seria discípul d'A. J. Cavanilles. Va realisar numerosos viages de recolecció per Espanya, formant un extens herbario. En 1800 es trasllada a Madrit a on coneix a Antonio José Cavanilles. En 1801, any en que Cavanilles és nomenat director del Real Jardí Botànic, Lagasca treballa junt a José Demetrio Rodríguez com a alumne en el Real Jardí ocupant-se del herbario i semilleros. En 1801 publica junt a Demetrio Descripció d'algunes plantes del Real Jardí Botànic de Madrit. A la mort de Cavanilles va ser nomenat viceprofesor de botànica del Real Jardí Botànic en 1806 i professor de Botànica mèdica en 1807. Junt a Simón de Rojas Clemente i Rubio publicaria en 1802 una série d'artículs en els Anals de Ciències Naturals baix el nom de Introducció a la Criptogamia. Despuix de la Guerra de l'Independència (1808-1814), Lagasca és nomenat director del Real Jardí Botànic, despuix de la cessació del afrancesado Claudio Boutelou. De 1816 data el seu Elenchus plantarum quae in Horto Regio Botanico Matritensi colebantur i Genera et species plantarum, quae aut novae sunt (...). Entre 1815 i 1823 adquiriria un gran prestigi nacional i internacional. Elegit diputat en les Corts del Trieni Lliberal, va participar en la redacció del Pla d'Estudis de l'época i en 1823 va haver d'abandonar el país en la restauració del absolutisme. En la seua fugida perdria la seua herbario i manuscrits.
  • Lagasca va continuar els seus treballs i publicacions en Londres i Jersey, fins que va poder retornar a Espanya en 1834, despuix d'11 anys d'exili va ser repost en el seu càrrec com a director del Real Jardí Botànic, a on va continuar fins a la seua mort en 1839.

Atres obres

  • Amenidades naturals de les Españas …. 1811−1821
  • Memòria sobre les plantes barrilleras d'Espanya. 1817

Honors

Gènero
Espècies

Bibliografia

  • Colmeiro, Miguel, "La botànica i els botànics de la Península Hispà-Lusitana : estudis bibliogràfics i biogràfics", Madrit, imprenta i Estereotípa de M. Rivadeneyra, 1858
  • Pérez-Rubín, J. i Jiménez Merino, C. (2009). “El testament anotat del botànic Mariano La-Gasca (Barcelona, 1839)”. Acta Botànica Malacitana, 34, pp.: 309-315. [1]
  • Pérez-Rubín, J. (2010). “Els materials botànics de Mariano La Gasca aplegats a Màlaga en 1834”. Acta Botànica Malacitana, 35, pp. 215-219. [2].
  • Pérez-Rubín, J. (2010). “Anotacions de Mariano La Gasca en la ‘Flora Espanyola’ de J. Quer (1762-1764)”. Acta Botànica Malacitana, 35, pp. 220-221. [3].
  • Pérez-Rubín, J., Acosta, A. i Garrido, M. (2010). “Llibres, manuscrits i plantes seques de Mariano La Gasca (1776-1839) conservats actualment en Màlaga”. Acta Botànica Malacitana, 35, pp.: 222-229. [4].

Fonts

  • Part de l'informació està arreplegada del cartell informatiu que existix als peus de l'estàtua realisada per Ponciano Ponzano Gascón existent en el Real Jardí Botànic de Madrit.

Lag.

Notes

  1. ↑ Anals Ci. Nat. 6: 331. 1803 nom. et. orth. c (GCI)
  2. ↑ Fontqueria 2: 20 1982 (IK)
  3. ↑ Hieracioth. Hisp. 12: no. 169. 1901 ; Bull. Soc. Bot. France 51(Sess. Extraord.): xliv 1904 (IK)
  4. ↑ Prodr. Fl. Hispan. 3(4): 868 1880 (IK)
  5. ↑ Flora 55: 27 1872 (IK)
  6. ↑ Anals Jard. Bot. Madrit 53(2): 283, nom. nov. 1996 (IK)
  7. ↑ Bot. Zeitung (Berlin) 17: 282 1859 (IK)
  8. ↑ Prodr. [A. P. de Candolle] 1: 43 1824 (IK)
  9. ↑ Prodr. [A. P. de Candolle] 2: 586 1825 (IK)

Enllaços externs

Commons

Plantilla:Wikisource autor