Anar al contingut

Willk.

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Willk.

Heinrich Moritz Willkomm (29 de juny de 1821 - 26 d'agost de 1895) va ser un insigne botànic i geógrafo alemà, que va adquirir un gran prestigi en la seua época sobretot pels seus grans aportes en el camp de la Sistemàtica vegetal, ademés de ser un gran divulgador en el terreny de la Patologia Vegetal, Geografia i Jardineria. És sobretot conegut per ser l'autor junt al botànic danés John Lange del Prodromus Florae Hispanicae..., que va vore la llum entre els anys 1861 i 1880 i que encara hui és considerada la millor contribució del seu gènero per a la península ibèrica.

Biografia

Dibuix de Willkomm de Atropa baetica Willk. (Ill. Fl. Hispan. 2: lám. CLXX, 1892
Dibuix de Willkomm de Atropa baetica Willk. (Ill. Fl. Hispan. 2: lám. CLXX, 1892

Naixcut en la ciutat d'Herwigsdorf, prop de la ciutat sajona de Zittau (sítia en l'extrem sudoriental de l'actual Alemània, prop de la frontera en Polònia i República Checa), va anar el menor d'huit fills del matrimoni entre Amalia Tugendreich Bergmann i Karl Gottlob Willkomm, este últim pastor protestant en Herwigsdorf i molt conegut en aquella época pels seus escrits teològics. La seua delicada salut en la seua infància, durant el seu periodo de formació en el Gymnasium de Zittau, va fer que el jove Willkomm s'aïllara del seu entorn, desenrollant un profunt interés cap al seu entorn natural, i en especial atenció per les plantes. En 1841 ingressa en la Universitat de Leipzig a on comença els seus estudis de Medicina i Ciències Naturals en l'objectiu de seguir profundisant en el seu interés per les Ciències Naturals i en especial per la Botànica. És expulsat abans de terminar els seus estudis de Medicina per pertànyer a l'illegal Associació Estudiantil (Burschenschaft). No obstant, un professor de dita universitat, en el que havia colaborat prèviament, li encarrega un viage d'herborisació per Suïssa, suroest de França, sur d'Espanya i el Algarve; lo que va permetre a Willkomm contactar en la rica i molt mal coneguda flora de la península ibèrica, i que a partir de llavors constituiria l'objectiu principal de les seues investigacions i les seues publicacions més importants. Despuix d'este primer viage de dos anys de duració, retorna a Leipzig a on abandona l'idea de fer-se mèdic i aborda els estudis de Ciències Naturals afondant en camps tan diferents com Geografia Física, Geologia, i Meteorologia. Despuix de doctorar-se en Filosofia per la Universitat de Leipzig en 1850, retorna a la península ibèrica a on durant 9 mesos recorre el centre i el nort d'Espanya. De nou de regrés en Leipzig a on és nomenat Professor, ademés de contraure matrimoni en Clara Angelica Contius (en la que té 6 fills). Des de 1855 a 1868 eixercix com catedràtic d'Història Natural en la Real Acadèmia Forestal de Tharandt (Població sajona propenca a Dresde) realisant numeroses expedicions per Holanda, Dinamarca, Suècia o Alemània; abordant ademés el seu proyecte més ambiciós, la publicació, en colaboració en el botànic danés John Lange, de Prodromus Florae Hispanicae seu synopsis methodica omnium plantarum in Hispania sponte nascentium vel frequentos cultarum quoe inortuerunt, frut principalment dels viages del botànic saxó a la península ibèrica. Posteriorment, entre els anys 1868 i 1871 eixercita el càrrec de catedràtic de Botànica de Dorpat (coneguda actualment com Tartu en l'actual Estònia) per oferiment del Govern rus. En 1873 realisa el seu tercer i últim viage a la península ibèrica i Balears. A la seua tornada es trasllada a Praga a on ocuparia el càrrec de professor de Botànica Sistemàtica en la Universitat Carolina, a on continuaria la seua llabor investigadora fins a la seua jubilació en 1893. Mor als 74 anys d'edat d'una maltia renal, deixant darrere de sí un gran llegat científic aixina com multitut de distincions de caràcter científic i acadèmic com entre uns atres: conseller del Sar del Imperi rus, comendador de l'Orde d'Isabela Catòlica d'Espanya, comendador de l'Orde de Carlos III d'Espanya, cavaller de l'Orde del Mèrit del Gran Ducado d'Oldemburgo o la Medalla de la Societat Real d'Horticultura de Ámsterdam; sent ademés membre de vàries societats d'Història Natural com la de Viena, la de Moscou, l'Acadèmia Imperial Alemana o la Real Societat Espanyola d'Història Natural entre moltes atres. El seu gran herbario actualment es troba dividit en dos: el material de la península ibèrica va ser venut per Willkomm a la Universitat de Coímbra, mentres que la seua herbario general va quedar en l'Institut Botànic de la Universitat de Gènova.

Centaurea costae Willk. (=Centaurea alba subsp. costae (Willk.) Dostál), planta pirenaica descrita per Willkomm en 1859
Centaurea costae Willk. (=Centaurea alba subsp. costae (Willk.) Dostál), planta pirenaica descrita per Willkomm en 1859

Obra

Willkomm va ser un botànic molt prolífic, autor de numerosos artículs, monografies i llibres entre els que podem destacar entre unes atres:

  • 1847 Zwei Jahre In Spanien und Portugal (Dos anys en Espanya i Portugal)
  • 1861-1880 (En John Lange) Prodromus Florae Hispanicae seu synopsis methodica omnium plantarum in Hispania sponte nascentium vel frequentos cultarum quoe inortuerunt I, II & III.
  • 1881-1892 Ilustrationes Florae Hispaniae Insularumque Balearium...

Novetats taxonòmicas

Autor de numerosos nous táxones com els que s'indiquen a continuació com a eixemple:

Honors

Epónimos

Gèneros
Espècies

Willk.

Referències

  1. ↑ Consp. Fl. Eur. 2: 357. 1879 (IK)
  2. ↑ Verh. Bot. Vereins Prov. Brandenburg xxx. (1888) 145 (IK)
  3. ↑ Sitzungsber. Akad. Wiss. Wien xcviii. 1889 384 (IK)
  4. ↑ Bol. Soc. Brot. sér. 2, 40: 213. 1966 (IK)
  5. ↑ Flora 34: 742. 1851 (IK)
  6. ↑ Linnaea 25: 8. 1852 (IK)
  7. ↑ Abh. K. K. Zool.-Bot. Ges. Wien 1(3): 75. 1902 (IK)
  8. ↑ Prodr. Fl. Hispan. 3(3): 617. 1878 (IK)
  9. ↑ Notes Crit. ii. 32 (IK)
  10. ↑ Bol. Soc. Brot. sér. 2, 34: 121. 1960 (IK)
  11. ↑ Cupress. Gatt. 9. t. 7 (IK)
  12. ↑ Allg. Bot. Z. Syst. 1906, xii. 91 (IK)
  13. ↑ Syll. Fl. Eur. 140. 1855 (IK)
  14. ↑ Nuovo Giorn. Bot. Ital. xix. (1887) 315 (IK)
  15. ↑ Bull. Herb. Boissier iii. (1895) 145 (IK)
  16. ↑ Ann. Sci. Nat., Bot. sér. 3, 17: 290. 1852 (IK)
  17. ↑ Linnaea 21: 570. 1848 (IK)
  18. ↑ Bol. Soc. Brot. 3: 199, 224. 1885 [1884 publ. 1885] (IK)
  19. ↑ Candollea v. 467 (1934), pro syn. (IK)
  20. ↑ Rech. Pl. Corse fasc. ii. 58, in obs. (Wilkomianus) (IK)
  21. ↑ Bol. Soc. Iber. 1936, xxxv. 21 (IK)
  22. ↑ Bull. Soc. Bot. France 33: 354, in syn. 1886 ; et in Batt. et Trab. Fl. de l'Alger. [Dicot.] (IK)
  23. ↑ Oesterr. Bot. Z. 39: 318, in syn. 1889 (IK)
  24. ↑ Verh. Zool.-Bot. Ges. Wien xix. (1869) 556 (IK)
  25. ↑ Flora 67: 681. 1884 (IK)
  26. ↑ Bull. Soc. Bot. France 47: 124. 1900 (IK)
  27. ↑ Suppl. Prodr. Fl. Hisp. (1893) 71; et in Bull. Herb. Boiss. i. (1893) 546 (IK)
  28. ↑ Linnaea 25: 10. 1852 (IK)

Enllaços externs

Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Willk.&oldid=1572965»