Geraniaceae
_Geranium_macrorrhizum_inflorescence_and_foliage_-_Les_Martels,_Giroussens_Tarn.jpg){kind=link}
Les geraniàcees (Geraniaceae) són una família de herbes o subarbustos (subfruticosos en la base) de l'orde Geraniales. Fulls simples des d'alguna cosa lobuladas fins a molt dividides, a voltes peltadas, opostes o alternes, en o sense estípules. Flores hermafroditas, actinomorfas en tendència a la zigomorfía; càliç en 5 sàpia'ls lliures; corola en 5 pétals lliures; androceo en 10 estams en 2 verticilos, a voltes alguns reduïts fins a estaminodios, a voltes poden abortar 3 estams (Pelargonium); gineceo súpero pentacarpelar, estils soldats en estigmes lliures. Flores generalment agrupades en cims o en umbeles. Frut baya esquizocarpico, en un pic estilar comú, que en la madurea se separen en 5 mericarpos monospermos, germinació hipogea. Unes 700 espècies de països templats i subtropicals, sobretot d'Àfrica del sur i de la regió mediterrànea.
Descripció
[editar | editar còdic]Herbes anuals a perennes, molt ramificadas en la base, a voltes acaules. Els brots poden ser des de postrats fins a erectos, pubescentes. Les fulles presenten estípulas, són simples (des de lobadas a pinnatipartidas) o pinnaticompuestas (rarament bipinnatisectas). Les inflorescència estan sostingudes per pedúnculs bifloros (en ocasions unifloros), o cims umbeliformes terminals o axilars fins a de dèu flors.
Les flors són actinomorfas i hermafroditas. El càliç està compost per cinc sépals imbricados, múticos o mucronados, desiguals: els tres majors molt pubescentes i els atres dos glabrescentes, persistents i alguna cosa acrescentes en el frut. La corola està composta per cinc pétals, unguiculats i caedizos. Presenten cinc nectaris que s'ubiquen alternant en els pétals. El androceo està format per dèu estams disposts en dos cicles, tots fèrtils o el cicle extern transformat en estaminodios; els filaments són amples, rarament connados en la base; les anteres són versàtils. El gineceo és d'ovari súpero, format per cinc carpelos units entre sí que delimiten cinc lóculos. Dins de cada lóculo es troben dos òvuls anátropos i péndoles. Presenten cinc estils units entre sí per l'àpiç, les branques estigmàtiques són filiformes. El frut és esquizocárpico i es denomina regma. A la madurea se separa en cinc mericarpos cada u en una llavor i adherit als estils que s'estoven o enrollan. Les llavors són exendospermadas, l'embrió curve i els cotiledones són peciolados, foliáceos.[1]
Etimologia: Del grec géranos (γέρανος), grulla, per la semblança dels fruts de les plantes d'esta família, en especial els de les espècies del gènero Geranium, en el cap i el pic d'esta au.
- Erodium, alfiler, A 5+5', separació dels merocarpos de l'àpiç a la base.
- Geranium, gerani selvat, ruderals i arvenses, A 5+5, separació dels merocarpos de la base a l'àpiç.
- Pelargonium, A 7, 4 pétals, gerani de jardí.
Taxonomia
[editar | editar còdic]La família va ser descrita per Antoine-Laurent de Jussieu i publicat en Genera Plantarum 268. 1789[2] El gènero tipo és: Geranium L.
Comprén 7 gèneros acceptats i atres 22 pendents de ser acceptats.[3]
- Gèneros acceptats
- Gèneros pendents d'acceptar
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ http://www.unsa.edu.ar/biblio/herbario/flora/vol7/pdf/7.%20GERANIACEAE.pdf
- ↑ «Geraniaceae». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2 d'abril de 2015.
- ↑ «Geraniaceae». The Plant List. Consultat el 5 d'abril de 2015.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Barboza, G. E. i M. N. Correja. 1988. Geraniaceae. En M. N. Correja (Dir.), Fl. Patagónica 8 (5): 30-39. INTA. Bs. As.- Barboza, G. E. 1996. Geraniaceae, Fl. Fanerogámica Argentina, fasc. 26: 1-17. Proflora-Conicet.-
- Cronquist, A. 1981. An integrated system of classification of the flowering plants [Orde Geraniales: 821-836]. Columbia Univ. Press, New York.-
- Price, R. A. and J. D. Palmer. 1993. Phylogenetic relationships of Geraniaceae and Geraniales form rbcL sequence comparisons. Ann. Missouri Bot. Gard. 80: 661-671.-
- Este artícul conté una traducció derivada de «Geraniaceae» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.