Cim (botànica)

En botànica, el cim és un tipo d'inflorescència definida, en la que la flor terminal de l'eix és la primera en obrir-se, mentres les demés es desenrollen lateralment. En estes inflorescència l'eix principal termina en una flor, per lo que deixa de créixer, pero alguna cosa més avall del mateix es desenrollen ulls que també terminaran en sengles flors que deixen de créixer.

Classificació

• Segons la disposició de les ramificacions:
  • Cim unípara o monocasio: l'eix principal termina en una flor i desenrolla una sola ramificació florífera lateral; lo mateix en les branques successives.
    • Cim circinada o escorpioide: les branques floríferas naixen sempre del mateix costat de la branca mare.
      • Drepanio: totes les branques estan totes en un mateix pla.
      • Cincino: les branques laterals no estan totes en un mateix pla.
    • Cim helicoidal o helicoide: els eixos laterals sorgixen alternativament a un i un atre costat de l'eix mare.
      • Ripidio: les branques laterals estan totes en un mateix pla, darrere dels seus eixos mare.
      • Botrix: les branques laterals no se situen totes en un mateix pla.
  • Cim dicotòmic o dicasio: baix l'àpiç de l'eix principal, terminat en flor, es desenrollen dos branques laterals floríferas.
    • Dicasios paucifloros: tenen poques flors.
    • Dicasios multifloros: tenen moltes flors.
  • Cim trípara: de l'eix principal sorgixen branques de tres.
  • Cim multípara: de l'eix principal sorgixen més de tres branques en cada punt de ramificació.

• Segons el tipo de ramificació:
  • Simples (l'eix principal du flors).
  • Compostes (l'eix principal du inflorescència secundàries).

Imàgens

• 
  Esquema d'una cim dicotòmic.
• 
  Esquema d'una cim circinada o escorpioide.
• 
  Esquema d'una cim helicoidal (esquerra) i d'un cim escorpioide o circinada (dreta).