Anar al contingut

Acer (planta)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Acer (planta)

Acer és un gènero de la família de les sapindàcees, coneguts generalment com arces, en unes 160 espècies acceptades de les casi 700 descrites. També estan acceptats uns 80 tàxons infraespecíficos dels més de 1250 descrits.[1]

Descripció

[editar | editar còdic]

Els arces són fàcilment distinguibles pels seus fulls oposts, normalment palmatilobadas, pinnadas compostes, pinnadas avetadas i sense lòbuls.

Les flors són regulars, pentámeras, i sorgixen en arracades, corimbes o umbeles. Els seus distintius fruts naixen en parelles unides, cridats sàmares, que, en desprendre's, van girant moguts pel vent escampant les llavors (proveïdes de dos "ales") a considerable distància, per lo que solen conéixer-se com a «arbres de helicòpters».

Les fulles de la major part de les espècies són palmeadas, venadas i lobuladas, en 3 a 9 venes cada una orientada cap a un lòbul, un dels quals és el central. Vàries espècies són trifoliadas: Acer griseum, Acer mandshuricum, Acer maximowiczianum i Acer triflorum. Acer negundo té fulls pinnadas compostes, que poden ser simplement trifoliadas o en 5 a 7 (rarament 9) hojillas. Acer carpinifolium té fulls simples pinnadas i venosas que recorden les dels carpes.

Els arces florixen a finals de hivern o principis de la primavera, en la majoria de les espècies al mateix temps que apareixen els fulls o just despuix, en algunes inclús abans d'estes. Les flors són chicotetes i inconspicuas, posseïxen cinc sàpia-hos, cinc pétals d'entre 1 a 6 mm de llarc, dotze estams d'entre 6 a 10 mm disposts en dos anells de sis cada u i dos pistils o un pistil i dos estils. L'ovari és súpero i en dos carpelos, les ales de la qual prolonguen les flors, facilitant el reconeiximent de les femenines. Al cap d'entre unes semanes a sis mesos de floració, els arbres produïxen un gran número de llavors.

Els espècimen d'este gènero són una important font de polen i néctar a principis de primavera per a les abelles, en particular les abelles melíferas i un recurs alimentici per a les larves de vàries espècies de lepidòpters.

Etimologia

[editar | editar còdic]

Procedix del llatí ǎcěr, -ĕris (esmolat), referit a les puntes característiques dels fulls o a la durea de la fusta que, supostament, s'utilisaria per a fabricar llances. Ya citat, entre uns atres, en Plinio el Vell, 16, XXVI/XXVII, referint-se a unes quantes espècies d'Arce.[1]

Referències

[editar | editar còdic]