Anar al contingut

Lepidòpter

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Lepidòpter
«Palometa» redirigix ací. Per a atres acepcions, vore Palometa (desambiguació).


Els lepidòpters (Lepidoptera, del grec λεπίς, lepís, 'escama', i πτερόν, pteron, 'ala') són un orde d'insectes holometábolos, casi sempre voladores, coneguts comunament com a palometes; les més conegudes són les palometes diürnes, pero la majoria de les espècies són d'hàbits nocturns (arnes, esfinges, pavones, etc.) i passen molt inadvertides. Els seus larves es coneixen com orugas i són un element destacat dels ecosistemes terrestres, s'alimenten típicament de matèria vegetal, són polinisadors i preses, en lo que algunes espècies poden ser plagas molt amoladores per a la agricultura.[1] Moltes espècies complixen el paper de polinisadoras de plantes i cultius. Qui recolecta o estudia este orde es denomina lepidopterólogo. Este tàxon representa el segon orde en més espècies entre els insectes (sent superat solament per l'orde Coleoptera);[2] de fet, conta en més de 157 000 espècies[1][3] (i un número provablement similar d'espècies no descrites),[2] classificades en 127 famílies i 46 superfamilias.[4] La palometa diürna més gran que existix és la femella de la cridada "ales de pardal de la reina Alexandra", que pot aplegar a tindre 31 cm d'envergadura, el mascle és una miqueta més chicotet, viu al surest de Nova Guinea. Uns atres dels lepidòpters més grans que la ciència ha descobert inclouen la coneguda palometa Atles o arna Atles (Attacus atles), originària de les zones tropicals del Surest Asiàtic i és un heterocero (arnes o palometes nocturnes) encara que és d'hàbits diürns i la palometa emperador, també cridada "diable blanc". Els lepidòpters tenen intrincades relacions en les seues plantes hospedantes que han proporcionat als biòlecs evolutius des de fa molt temps una base empírica per a investigar la dinàmica coevolutiva. No obstant, els factors que varen dur al seu èxit evolutiu encara no estan clars, ya que la seua història evolutiva permaneix incerta en dos nivells fonamentals: les relacions filogenético de la majoria de les superfamilias no han segut aclarides i, en conseqüència, es desconeix el moment dels principals events de diversificació.[2]

Evolució

Els lepidòpters varen aparéixer per primera volta en el registre fòssil en ellímit Triásico-Jurásico i han coevolucionado en les plantes en flors des de l'auge de les angiosperma en el Cretácico Mig/Tardà. Presenten numeroses variacions en l'estructura corporal bàsica que han evolucionat per a obtindre ventages en el seu estil de vida i distribució. A lo llarc de millons d'anys, han desenrollat una àmplia gama de patrons d'ales i coloració, que van des de les arnes d'aspecte apagat, similars a l'orde relacionat Trichoptera, fins a les palometes de colors lluents i patrons complexos. Per tant, est és l'orde d'insectes més reconegut i popular, en moltes persones involucrades en la seua observació, estudi, recolecció, crío i comercialisació.

Sistemàtica

Les relacions filogenético dels principals clados del megadiverso orde de lepidòpters s'han estudiat en detalle recentment, començant en la publicació emblemàtica de Kristensen en 1998,[5] basada en la morfologia, seguida d'estudis moleculars independents. Tots estos estudis tenen en comú l'existència de clados en un ampli respal que poden definir-se com superfamilias, pero un respal molt llimitat per a les relacions entre elles. És especialment evident en Ditrysia, que conté el 98% de totes les espècies de lepidòpters.[1] Resulta especialment sorprenent la preponderancia de branques internes extremadament curtes que donen lloc als clados de les superfamilias en els estudis moleculars.[2]

Taxonomia

Hi ha unes cent vintisset famílies dins del orde Lepidoptera, pero les opinions de quins són estes canvien en freqüència entre els científics. El tractament que es dona ací és l'adoptat per la base de senyes del Museu d'Història Natural de Londres. Durant molts anys, l'orde dels lepidòpters va ser subdividido en dos suborden, els ropalóceros, o palometes diürnes, i els heteróceros, arnes o palometes nocturnes. La cladística moderna ha demostrat que esta antiga classificació és artificial i, en l'actualitat s'admeten els suborden Aglossata, Heterobathmiina, Zeugloptera i Glossata. Els tres primers contenen unes poques espècies, mentres que Glossata inclou el 99 % dels lepidòpters actuals.[6]

Filogenia

Les relacions filogenéticos dels quatre suborden són les següents:[6]


Gravat de 1887 de Prodryas persephone, lepidòpter fòssil del Eoceno
Holotip de Hydriomena? protrita
Escamas d'ala de palometa

Lepidòpters fòssils

Hi ha molt pocs fòssils de palometes quan li'ls compara en atres grups d'insectes. La distribució i abundància dels fòssils més comuns indiquen que deu haver hagut grans migracions de palometes durant el Paleógeno en el Mar del Nort, que és a on es troben molts fòssils d'este grup.[7] També es troben alguns fòssils en àmbar i en alguns sediment fins. Els restants deixats per larves de minadores de fulls poden ser valiosos, pero la seua interpretació no és fàcil.[8]

Característiques

Es veuen be les escates, si s'àmplia la foto, que els donen el seu nom característic.
Ala de palometa de foto anterior a 50X
Anatomia externa de Papilio machaon: A - ala davantera; B - antena; C - ull compost; D - espiritrompa; I - tórax; F - pata; G - abdomen; H - ala posterior; I - «coa»

Les palometes posseïxen dos parells d'ales membranosas cobertes d'escates coloreades, que utilisen en la termorregulación, el corteig i la senyalisació. El seu aparat bucal és de tipo probòscide proveït d'una llarga trompa que es enrolla en espiral (espiritrompa) que permaneix enrollada en estat de repòs i que els servix per a libar el néctar de les flors que polinizan.

Ala de palometa, escates

El corteig dels mascles és molt variable en les diferents famílies de l'orde, pero bàsicament consistix en exhibicions i en la producció de feromonas sexuals. En les maniobres de vol, els mascles cobrixen a les femelles en l'olor d'estes feromones. Despuix de l'emparellament, els mascles poden evitar que la femella tinga una nova còpula taponando la seua genitalia en una secreció pegajosa. El seu desenroll és holometábolo: de l'ou ix una larva o oruga que es transformarà en bua i esta donarà lloc a l'adult. La larva, a diferència de l'adult, presenta un aparat bucal de tipo masticador; la majoria de les larves són fitófagas. En menys del 1 % les larves són carnívores o encara caníbals. Podem distinguir les larves de lepidòpters de les d'atres insectes perque posseïxen una série de cinc pates falses —les dels himenòpters sínfitos posseïxen sèt o més— al final del abdomen,[9] lo que en alguns casos comporta que la seua forma de caminar siga com la d'un acordeón obrint-se i tancant-se alternativament. Els lepidòpters són insectes terrestres i solament ocasionalment algunes larves són aquàtiques.

Coloració

En l'orde Lepidoptera la coloració, especialment la de les ales, alcança la màxima especialisació. Morfològicament, la superfície alar està recoberta d'escates la superfície de la qual posseïx multitut d'arestes llongitudinals (separades a voltes a menys de 1 μm, és dir, la milèsima part d'un milímetro) que alteren la reflexió de la llum produint colors molt cridaners i freqüentment tornasolados i iridiscents.[4]

Macho de ceres comú (Euphaedra phaethusa phaethusa), Parc Nacional de Kakum, Ghana

Venación alar

Terminologia de les ales de les palometes

Les venes de les ales de les palometes formen un disseny característic i únic segons les espècies o famílies de les que es tracte. Conéixer este patró és, en alguns casos, imprescindible per a la correcta determinació d'una espècie concreta de palometa. Per a poder descriure en claritat i precisió este disseny s'utilisa la següent terminologia entomològica:[10][11]

  • Tant en les ales anteriors com en les posteriors es troben les següents zones o àrees: basal, és la més pròxima al cos, subdividida a voltes en basal i postbasal; submarginal, premarginal o, simplement, marginal, és la més alluntada. Entre abdós es troba la zona discal que, a la seua volta, es dividix en discal i postdiscal o postmedial. Finalment, la zona apical es troba en la part distal i superior d'abdós ales.
  • En el perímetro de l'ala anterior es troba el vora d'atac que es denomina costa o vora costal. A continuació, l'àpiç seguit del marge extern o termen. Immediatament despuix, en les ales anteriors apareix l'àngul dorsal i, en les posteriors, l'àngul anal. Es completa la perifèria de l'ala en el marge intern o esquena.
  • Entre les zones basal i discal d'abdós ales, pròxima a la costa, apareix un àrea allargada, emmarcada per venes i casi sempre tancada, denominada cèlula o cela discal, discoidal, discocelar, o, simplement, cela. En la seua part superior es troba delimitada per la vena subcostal, per la part inferior per la vena mijana, i per la postdiscal per les tres venes discoidals. Quan falta alguna d'estes venes, es denomina cela oberta.
  • Les venes no són sempre fàcils d'observar, a voltes és millor observar-les des del revers o amprar tècniques d'humidificació en alcohol per a que es facen visibles entre les escates i pèls androconiaels. Les de l'ala anterior es numeren de la 1 a la 12 (V1, V2, …, V12), d'avall dalt. La vena V1 o submediana, de les més difícils d'apreciar, naix en la base i discorre de forma parala a l'esquena. La V2 o mijana arranca cap a la mitat de la vora inferior de la cela. La vena V12 o costal naix en la base de l'ala i discorre parala a la costa. Les de l'ala posterior són 8, encara que moltes voltes apareixen dos venes anals V1, V1a i V1b. També es numeren d'avall dalt, sent la V8 la vena costal. En algunes palometes poden faltar venes, tant d'un ala com de l'atra, normalment entre la V6 i la V9. En eixos casos es numeren de forma successiva, de tal manera que pot haver palometes en les que l'última vena siga la V9.
  • Entre les venes apareixen els espais cridats cèlules que també estan numerats. Aixina, entre l'esquena i V1 es troba la cèlula I1a; entre V1 i V2 apareix I1b; entre V2 i V3 I2; i aixina successivament fins a aplegar a I12 en l'ala anterior, i I8 en la posterior, entre l'última vena i la costa. Com en el cas de les venes, la numeració sempre és correlativa, podent acabar en I9.

Patró de formació en el color

L'ala de la palometa es desenrolla en la larva com una bossa epidermal (disc imaginal) la qual es invagina en la metamorfosis per a formar un ala immòvil durant l'estat de bua. Les escates pigmentades són secretades en l'estadi tardà de la bua, pero l'interacció epidermal de la cèlula es determina en estadis més primerencs i determina el color de la escata definint el patró en l'adult. Per la seua banda la taca ocular és especificada a partir d'una senyalisació en la regió central (French, 1997). Per un atre costat es creu que el patró de coloració s'organisa al voltant d'un foc hipotètic i que este servix com a font d'informació per a la posició i síntesis del pigment apropiat. El patró específic apareix per les variacions en el número de focs en l'ala i la variació en la que l'informació de la posició és interpretada.[12]

En un atre estudi es va evidenciar l'existència d'un foc que determina ellarc de la taca ocular en l'ala posterior de Precis coenia. Al cauterizar trescentes cèlules en el centre de la suposta taca ocular en el desenroll primerenc de l'ala, pot inhibir-se completament el desenroll d'est. Estes mateixes cèlules poden ser transplantades a una atra regió de l'ala i induir un pigment en forma d'anell en el teixit al voltant de l'esgall. Este estudi va demostrar que el foc és una entitat fisiològica.[13]

En estudis histològics en l'epiteli de l'ala es va revelar que la formació de les escates sempre ocorre en files parals, pròximes a l'eix de l'ala. Esta formació celar de les ales sembla estar formada per diferenciació in situ i no per migració. Els pigments que generen el patró de coloració en les ales són sintetisats exclusivament en les escates. Este patró és format per quatre colors de melanina diferents; les enzimes específiques per a la síntesis d'esta són incorporades en formes insolubles en la cutícula de les escates. La síntesis d'estos pigments comencen quan el substrat de melanisació comença a ser suministrat pel sistema circulatori.[14]

Finalment s'ha trobat que l'expressió de gens homòlecs en el patró d'apèndixs de Drosophila també estan involucrats en el patró de coloració. El gen angrailed és expressat en la part posterior i apterous en la superfície dorsal del disc de l'ala. Per la seua banda wingless és expressada al voltant de la marge esquena-ventral en el disc de l'ala. La proteïna Wg junt en el gen Decapentaplegic han mostrat tindre una funció com a gradient de morfógenos en Drosophila controlant l'expressió gènica i conseqüentment el patró morfològic en els eixos esquena-vetral i antero-posterior.[15]

Esfinge colibrí (Macroglossum stellatarum) alimentant-se en una flor
Llengua de Pyralidae

Alimentació

Les orugas s'alimenten de la matèria vegetal que les rodeja: fulls, flors, fruts, tallos, raïls, lo que els dona gran importància agrícola en constituir plagues importants de cultius. Algunes espècies són especialisades en una o unes poques espècies relacionades, unes atres són polífagas, poden alimentar-se d'una gran varietat de plantes de diferents famílies.[16] Algunes espècies són capaces de minar (generar túnels) en les superfícies de les que s'alimenten. Unes atres, en canvi, aprofiten les manufacturas humanes, o be productes almagasenats (farina, grans, …). Un chicotet número d'espècies són carnívores. Són de destacar les famílies Epipyropidae i Lycaenidae.[17][18]

Els adults, a excepció dels representants de la família Micropterigidae (l'alimentació de la qual, derivada de la seua capacitat masticatoria, comprén a polen, espores de fongos, etc.), s'alimenten libando, és dir, absorbint néctar o atres substàncies líquides per mig del seu aparat bucalamedor-chupador (espiritrompa). No obstant, existixen espècies el cicle vital de les quals exigix una curta fase d'imago: en estos casos, l'adult ni s'alimenta, sino que destina totes les seues energies a la reproducció.[4]

Reproducció en Phengaris nausithous
Ous de Lepidoptera
Oruga de Calliteara pudibunda
Bua (crisálida) de Papilio machaon

Cicle de vida

Reproducció i desenroll

Els lepidòpters són insectes holometábolos, és dir que tenen metamorfosis completa i passen pels estadis: ou, larva, bua i adult o imago. La gran majoria de les palometes són herbívores, és dir que s'alimenten de plantes. Solament unes poques espècies són carnívores o mengen llana o atres materials.[19]

Ou

Vore també: Ou d'insecte

La majoria dels lepidòpters són ovípars, encara que alguns pocs són ovovivípars. La femella pot colocar l'ou en una varietat de substrats. Algunes espècies posen els ous al vol. En este cas es tracta d'espècies que poden alimentar-se d'una gran varietat de plantes (polífagas).[20] Les espècies més especialisades depositen els ous en o prop de la planta hospedera. Algunes espècies depositen ous aïllats, unes atres ho fan en masses.[21] Les femelles seleccionen les plantes hostes per instint, usant, principalment senyals química o odoríferas.[22]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 564 

L'estadi d'ou pot durar unes semanes o menys; en atres casos, l'ou entra en diapausa durant l'hivern i la larva emergix recent la primavera següent.

Larva o oruga

Artícul principal → Oruga (larva).

Naixen com larves semblants a cucs, cridades orugas.[23] El cos consistix de tretze segments, tres toràcics i dèu abdominals.[24]

La majoria de les espècies s'alimenten de les fulls, talles o atres parts de les plantes al mateix temps que creixen ràpidament. Moltes espècies requerixen una o unes poques espècies de plantes per a la seua alimentació, i l'extinció d'una planta pot arrastrar la d'una espècie de palometa. Atres espècies s'alimenten d'una gran varietat de plantes de diferents famílies, són polífagas. Encara atres (molt poques) són carnívores o detritivoras.[25][26]

Bua

En completar el desenroll, la oruga es protegix en un lloc resguardat i allí es transforma en bua. La bua pot estar envolta en un capoll de seda, com en la majoria de les palometes nocturnes, o carir d'esta envoltura, com en les palometes diürnes. En este estadi no s'alimenta, i sofrix grans canvis metabòlics i morfològics, el conjunt dels quals és cridat metamorfosis. La palometa adulta ix trencant l'esquelet extern de la crisálida.

Adult o imago

Palometa libando.
Pontia daplidice en Teatinos, Màlaga.

La majoria de les palometes adultes s'alimenten libando el néctar de les flors en la seua espiritrompa, una estructura bucal extensible evolucionada a partir d'algunes de les peces bucals articulades típiques dels insectes. Els adults d'unes poques espècies tenen una vida molt curta, carixen de peces bucals i no s'alimenten. Esta "llengua enrollada" és flexible i molt sensible. Pot introduir-se dins d'una flor, pero també pot inclinar-se abruptament, de manera que la palometa pot alimentar-se des de diferents ànguls sense tindre que moure's. Una volta que la palometa ha terminat d'alimentar-se, la llengua es retrau enroscándose i encaixa exactament baix del cap de l'insecte. Machos i femelles es busquen activament, usant com a guia visuala seua aleteo característic, i amprant el sentit de l'olfat. Despuix de la fecundació, la femella posa varis centenars o mils d'ous. En alguns casos la vida adulta és breu, no durant més que el temps necessari (a voltes un sol dia) per a assegurar la reproducció.

Migració

Algunes espècies són migratòries. Entre elles algunes es conten entre els insectes que cobrixen les majors distàncies en els seus viages.[27][28][29]

Entre les espècies migratòries millor conegudes es conten la palometa monarca (Danaus plexippus plexippus), el esfíngido picaflor (Macroglossum stellatarum), la vanesa de les penques (Vanessa cardui), l'almirant roig (Vanessa atalanta) i Colias croceus. Un atre eixemple és Urania fulgens que pot tindre migracions explosives en certs anys en el Neotrópico.[30]

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Regier, Jerome C; Zwick, Andreas; Cummings, Michael P; Kawahara, Akito I(2009-12).biomedcentral. com/artículs/10.1186/1471-2148-9-280 «Toward reconstructing the evolution of advanced moths and butterflies (Lepidoptera: Ditrysia): an initial molecular study».BMC Evolutionary Biology.9(1)ISSN 1471-2148.doi:10.1186/1471-2148-9-280.Consultat el 2025-08-26.(en en)
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Wahlberg, Niklas; Wheat, Christopher W.; Penya, Carlos(2013-11-25).plos. org/plosone/artícul? id=10.1371/journal. pone.0080875 «Timing and Patterns in the Taxonomic Diversification of Lepidoptera (Butterflies and Moths)».PLOS ONE.8(11): i80875.ISSN 1932-6203.doi:posa.0080875 10.1371/journal. posa.0080875.Consultat el 2025-08-26.(en en)
  3. ↑ «rediris. es/introento/08cuantos_insectos_existen_en_la_p. htm ¿Quants insectes existixen en la península Ibèrica?». Consultat el 21 d'octubre de 2016.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 de Viedma, M. G., Baragaño, J. R. & Notari, A. 1985. Introducció a l'entomologia. Ed. Alhambra. ISBN 84-205-1031-9
  5. ↑ Kristensen, Niels P.; Schmidt-Rhaesa, Andreas (1998-12-03). google. com/books? hl=en&lr=&id=B9rdQ1gHuAAC Volume 1: Evolution, Systematics, and Biogeography (en en), Walter de Gruyter. ISBN 978-3-11-015704-8. Consultat el 2025-08-26.
  6. ↑ 6,0 6,1 google. es/books? hl=es&lr=&id=gnpd_5iNTiwC&oi=fnd&pg=PP10&dq=The+Lepidoptera,+form,+function+and+diversity&ots=u6fPzdx1I6&sig=abT1Lt2HLCfH1WfqjL7Jf1B8vfs#v=onepage&q=&f=false Scoble, M. J. (1995). The Lepidoptera, form, function and diversity. London: The Natural history Museum & Oxford University Press. ISBN 0-19-854952-0
  7. ↑ Rust, Jest(2000).«Palaeontology: Fossil record of mass moth migration».Nature.405(6786): 530–531.ISSN 0028-0836.doi:10.1038/35014733.
  8. ↑ Grimaldi, D. (2005). org/details/evolutionofinsec0000grim Evolution of the Insects, Cambridge University Press. ISBN 0-521-82149-5.
  9. ↑ Aguado Martín, L. O. (2007), p. 52
  10. ↑ Aguado Martín, L. O. (2007). Capítul 3 Anatomia de l'imago, p. 79
  11. ↑ Higgins, L. G. i N. D. Riley (1980), p. 15
  12. ↑ Otaki, J. M. (1998). "Color-pattern modifications of butterfly wings induced by transfusion and oxyanions". Journal of Insect Phisiology 44(12): 1181-1190.
  13. ↑ Nijhout, F. (1980). "Ontogeny of the color pattern on the wings of Precis coenia (Lepidoptera: Nymphalidae)". Developmental Biology 80(2)
  14. ↑ Nijhout, F. (1980). "Pattern formation on lepidopteran wings: Determination of an eyespot Developmental Biology". Developmental Biology 80(2): 267-274.
  15. ↑ French, V. (1997). "Pattern formation in colour on butterfly wings". Current Opinion in Genetics & Development 7(4): 524-529
  16. ↑ Bastidas, Rodolfo i Zavala, Yanet. 1995. Principis d'Entomologia Agrícola. Edicions Sol de Fanc. ISBN 980-245-006-5
  17. ↑ net/node/view/462023 Moisset, B. Bugguide. net. Carnivorous Lepidoptera
  18. ↑ Plantilla:Cite journalast1=Rubinoff
  19. ↑ net/node/view/462023 Carnivorous Lepidoptera. Bugguide. net
  20. ↑ Wiklund, Christer(July 1984).«Egg-laying patterns in butterflies in relation to their phenology and the visual apparency and abundance of their host plants».Oecologia.63(1): 23–29.doi:10.1007/BF00379780.
  21. ↑ Gullan, P. J. (2004-09-13). «google. com/books? id=qHtMPvaAfKIC&q=Lepidoptera%20larva 7», org/details/isbn_9781405111133/page/198 The insects: an outline of entomology, 3 edició, Wiley-Blackwell, pp. org/details/isbn_9781405111133/page/198 198–199. ISBN 978-1-4051-1113-3.
  22. ↑ Resh, Vincent H. (2009-07-01). Encyclopedia of Insects, 2 edició, O. S. A.: Academic Press. ISBN 978-0-12-374144-8.
  23. ↑ (2010) «Life-history patterns and phases», org/details/insectsoutlineen00pjgu The Insects: an Outline of Entomology, 4th edició, Wiley-Blackwell, pp. org/details/insectsoutlineen00pjgu/page/n180 156–164. ISBN 978-1-4443-3036-6.
  24. ↑ Triplehorn, Charles A. (2005). google. com/books? id=_uFkQgAACAAJ Borror and Delong's Introduction to the Study of Insects, Belmont, Califòrnia: Thomson Brooks/Cole. ISBN 978-0-03-096835-8.
  25. ↑ net/node/view/462023 Bugguide. net. Carnivorous Lepidoptera
  26. ↑ [enllaç trencat]
  27. ↑ Scoble, MJ. (1995) "Migration" in The Lepidoptera: form, function and diversity. 68-71. Previewed in Google Books google. com/books? id=gnpd_5iNTiwC&pg=PA69&dq=migration+in+Lepidoptera#v=onepage&q=migration%20in%20Lepidoptera&f=false on 09 Oct 2009.
  28. ↑ Meerman, J. C. (1987) "info/Downloads/Meerman_pijlstaarten_1987.pdf Dutch Sphingidae" Wet. meded. KNNV 180.
  29. ↑ eje. cz/pdfs/eje/2014/04/13.pdf Species composition and dynamics in abundance of migrant and sedentary butterflies (Lepidoptera) at Gibraltar during the spring period
  30. ↑ Smith, N. G. (1983). Urania fulgens (Calipato Vert, Green Urania), Chicago: University of Chicago Press, p. 816.

Bibliografia

  • Aguado Martín, L. O. (2007). Les palometes diürnes de Castella i Lleó (Lepidòpters ropalóceros) Espècies, biologia, distribució i conservació (vol. I), Valladolit: Junta de Castella i Lleó, pp. 1041. ISBN 978-84-9718-473-1.
  • Arnett, R. H. Jr. (2000) Segona edició. American insects. CRC Press, Boca Rata, Londres, New York, Washington, D. C. ISBN 0-8493-0212-9
  • Borror, D. J., DeLong, D. M., Triplehorn, C. A.(1976) quarta edició. An introduction to the study of insects. Holt, Rinehart and Winston. New York, Chicago. ISBN 0-03-088406-3
  • Higgins, L. G. i N. D. Riley (1980). Guia de camp de les palometes d'Espanya i Europa, Barcelona: Omega, pp. 452. ISBN 84-282-0327-X.

Enllaços externs

Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Lepidòpter&oldid=1502850»