Anar al contingut

Vanessa cardui

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
vanesa de les penques (Vanessa cardui)


Migració de Vanessa cardui entre Àfrica del nort i Europa

La vanesa de les penques (Vanessa cardui) és una espècie de lepidòpter ditrisio de la família Nymphalidae. És una de les palometes de major distribució geogràfica, trobant-se en tots els continents menys en la Antàrtida. Pot viure en qualsevol zona templada, incloent les montanyes en els tròpics. És una espècie migratòria, resident permanent en àrees càlides que aplega a atres regions partix de l'any.

Atres espècies propenques són Vanessa kershawi (a voltes considerada com una subespecie), Vanessa virginiensis i Vanessa annabella.

Descripció

[editar | editar còdic]

La vanessa de les penques és una palometa gran (de 5 a 9 cm) caracterisada pels seus cantons blancs i negres en les ales principalment taronges en punts negres. Els ous tarden dos semanes en eclosionar, una volta eclosionados, la oruga pren de sèt a onze dies en convertir-se en una crisálida i li pren a la crisálida atres sèt a onze dies en convertir-se en imago o adult.

Migració

[editar | editar còdic]

La vanesa de les penques no es queda en un àrea específica molt temps, pot aplegar a recórrer 1.600 km durant tota la seua vida. Té una migració de 14.000 km des de Gran Bretanya i Suècia fins a Àfrica occidental que requerix fins a sis generacions.[1] Volen a grans altures, per això els seus moviments no han segut ben observats fins a époques recents.[2]

Cicle de vida

[editar | editar còdic]

Depositen els seus ous a on troben néctar abundant. No semblen reconéixer les plantes hospederas, com moltes atres espècies. Açò pot causar alta mortalitat dels ous que no hagen segut depositats en les plantes hospederas.[3] Produïxen una gran cantitat d'ous; hi ha major dependència en una progenie numerosa que en supervivència.[4]

Plantes nutricias

[editar | editar còdic]

Les orugas s'alimenten d'una varietat de plantes de la família de les asteráceas, especialment de Carduus crispus. També s'alimenten de les boragináceas, malváceas (especialment Alcea i Malva neglecta). Els adults liban néctar d'una gran varietat de flors selvades i flors cultivades. Les més comunes són el penca (del com deriva el seu nom), Buddleja, Aster, Bidens i Zinnia

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Arnhold, Tila. «Falter mit Migrationshintergrund» (en alemà).
  2. «Butterfly Conservation: Secrets of Painted Lady migration unveiled». BirdGuides Ltd. Consultat el 22 d'octubre de 2012.
  3. Scott, J. A. 1986. The butterflies of North America. Stanford University Press.
  4. Janz, Niklas. "The Relationship Between Habitat Selection And Preference For Adult And Larval Food Resources In The Polyphagous Butterfly Vanessa cardui (Lepidoptera: Nymphalidae)". Journal of Insect Behavior 18.6 (2005): 767-780. Print.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]