Anar al contingut

Malva neglecta

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Malva neglecta (Malva neglecta)



Malva neglecta és una espècie de planta herbàcea de la família de les malvàcees.

Descripció

Herba anual, bienal o perenne en brots de fins a 0,6 m d'alt, a voltes llenyosos en la base, el central ascendent, rarament erecto, els laterals decumbentes, densament estrelat-pubescentes. Les fulles medixen 4-70 per 5-40 mm, són suborbiculares o reniformes, cordadas en la base, en 5-7 lòbuls més o menys aguts, crenado-dentadas, densament estrelat-pubescentes o solament en alguns pèls simples o bífidos, largamente pecioladas. Dits pecíols són 2-5 voltes més llarcs que el llim, estrelat-pubescentes en estípulas de 3-6 mm, ovado-lanceoladas, crenado-dentadas, estrelat-pubescentes, ciliadas en el marge. Les flors tenen 1,8-2,5 cm de diàmetro, en fascículos axilars de 3-6 flors, llarga i desigualment pedunculadas en estos últims deflexos en la fructificació. Les 3 peces del epicàliç tenen 2,5-4 mm, són linear-lanceoladas, estrelat-pubescentes. Els 5 sàpia-hos del càliç medixen 3, 5-7 mm, són anchamente triangular ovados, poc acrescentes i erectos en la fructificació, que a voltes oculten el frut, estrelat-pubescentes, ciliats. Els 5 pétals són obovado-cuneados, profundament emarginados, pálidamente liláceos o blanquecinos, en els nervis lilacinos i l'ungla en pèls llarcs; medixen 7-14mm. El tubo estaminal és pubescente, en pèls simples. Els 12-16 mericarpos del frut esquizocárpico medixen 2 per 1,5-2 mm, en esquena convexo, pla o reticulado, carenadas lateralment, en radis sinuosos en els costats, més o menys densament pubescentes a tomentosos, d'un color castany verdoso.[1]

Hàbitat

Creix en herbars nitrófilos, camps de cultiu,llocs incults, descampats urbans, entre atres llocs. [Nota 1]

Florix generalment des de juny fins a l'autumne. El seu cicle complet de vida comprén el periodo comprés entre març i novembre.[1]

Distribució

Nativa

En Macaronesia, Nort d'Àfrica, Península aràbiga, Àsia i Europa.[2][3]

En la península ibèrica, està present en tot el territori. També viu en alguns llocs de les Illes Canàries i de les Balears.[4]

Naturalizada

En atres zones del món de clima templat.

Usos

Planta medicinal (propietats antiinflamatorias) i comestible (sopes i ensalades).[1]

Taxonomia

Malva neglecta va ser descrita per Karl Friedrich Wilhelm Wallroth i publicat en Sylloge Plantarum Novarum 1: 140–142. 1824.[5]

Citologia

Número de cromosomas: 2n = 42.[1]

Etimologia

Malva: nom genèric que deriva del Llatí malva, -ae, vocable amprat en l'Antiga Roma para diversos tipos de malves, principalment la malva comuna (Malva sylvestris), pero també el "malvavisco" o "altea" (Althaea officinalis) i la "malva arbòrea" (Lavatera arborea). Àmpliament descrites, en les seues numeroses virtuts i propietats, per Plinio el Vell en el seu Història naturalis (20, LXXXIV).[6][7]

neglecta: epítet llatío de neglectus. -a, -um, "descuidada", pel porte desordenat i rastreante/procumbente de l'espècie.[8]

Sinonímia
  • Malva vulgaris Fr., Novit. Fl. Suec. Alt., 219, 1828, nom. illeg.
  • Malva pusilla auct., senar Sm.
  • Malva rotundifolia auct., senar L.[1][3]

Noms comuns

  • Castellà: alboeza (2), galletes, malva (5), malva baixa del camp (2), malva blanca, malva bojica, malva comuna (3), malva corrent, malva de full redó (3), malva nana (6), malva menuda, malva chicoteta i bajica, malva rastrera, malva redona (2), malva vulgar de flor chicoteta (2), malvilla, marva, panecicos, rosquillas. Entre paréntesis la freqüència del nom en Espanya.[4]

Referències

  1. ↑ "In suburbiorum areis desertis, juxta plateas spurcas, parietes, sepes, in quibus assurgit, in stirquiliniis et ruderibus abundat cum Lappis, Chenopodiis et Polygonis. Fl. Juny innde per totam aestatem.": #diagnosis original de Wallr, Sylloge Plantarum Novarum itemque Minus Cognitarum, 1, 1824 in Malva neglecta en IPNI, The International Plant Names Index

Bibliografia

  1. AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees dones Plantes a Fleurs D'Afrique.
  2. Correja A., M.D., C. Galdames & M. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamà 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panamà.
  3. Correll, D. S. & M. C. Johnston. 1970. Man. Vasc. Pl. Texas i–xv, 1–1881. The University of Texas at Dallas, Richardson.
  4. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
  5. Fryxell, P. A. 1988. Malvaceae of Mexico. Syst. Bot. Monogr. 25: 1–522.
  6. Gibbs Russell, G. I., W. G. M. Welman, I. Retief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. Van Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).
  7. Gleason, H. A. 1968. The Choripetalous Dicotyledoneae. vol. 2. 655 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. O.S.. New York Botanical Garden, New York.
  8. Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.I. O.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
  9. Great Plains Flora Association. 1986. Fl. Great Plains i–vii, 1–1392. University Press of Kansas, Lawrence.
  10. Hickman, J. C. 1993. The Jepson Manual: Higher Plants of Califòrnia 1–1400. University of Califòrnia Press, Berkeley.

Enllaços externs