Anar al contingut

Malva sylvestris

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
malva comuna (Malva sylvestris)
Malva sylvestris : #Sement soltes.

La malva comuna (Malva sylvestris) és una planta herbàcea de la família de les malváceas, molt abundant en tota Europa en vores de camins i en terrenys tant cultivats com baldíos.

Descripció

[editar | editar còdic]

Florix en primavera fins a mediats d'estiu, produint inflorescèncias en forma d'arracada de cims helicoidals; les florés, hermafroditas medixen entre 2 i 6 cm de diàmetro, en pétals púrpures o roses, en venes més obscures. El periant és pentámero, en calículo de 3 peces soldadas en la seua base. Les flors es tanquen en anochecer i quan fa mal temps per a protegir el polen. La polinisació és essencialment entomógama, encara que són capaces de autopolinizarse.

El frut és una càpsula (esquizocarpo) formada per varis mericarpos, de forma arriñonada, de color pardo i en costelles laterals situades en palmito radial.

Hàbitat i distribució

[editar | editar còdic]

És molt abundant en terrenys baldíos, horts, cultius, màrgens de camins, escombreras i jardins quan estan descuidats. Europa és el seu lloc d'orige, i es troba en Àsia occidental i Nort d'Àfrica. S'ha introduït en Centroamérica i Norteamérica, a on està considerada com a planta invasora.

Usos medicinals

[editar | editar còdic]

Existix una indústria farmacològica al voltant de la malva, puix es coneixen en esta planta principis actius de certa importància com la arabinosa, la ramnosa i menudes cantitats de taninos, que ajuden contra els còlics estomacales. Les flors contenen un pigment cridat malvina, un derivat glucosilado de la malvidina:


Solen utilisar-se, en la medicina popular, els fulls,talle i flors com emoliente per a ser aplicada en enemas i furúnculos, i en forma de tisana contra la tós.[1]

En els fulls de la malva es fa un té que servix per a aliviar la febra; es prenen de dos a tres tasses al

dia

Archiu:Malva sylvestris Torre Vella.jpg
Planta madura (Torrevella, Alacant-Espanya).


Malalties de la planta

[editar | editar còdic]

Sol ser atacada per fongos del gènero Puccinia, produint la roya anaranjada.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Malva sylvestris va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 689. 1753.[2]

Etimologia

Malva: nom genèric que deriva del llatí malva, -ae, vocablo amprat en la antiga Roma para diversos tipos de malves, principalment la malva comuna (Malva sylvestris), pero també el "malvavisco" o "altea" (Althaea officinalis) i la "malva arbòrea" (Lavatera arborea). Àmpliament descrites, en les seues numeroses virtuts i propietats, per Plinio el Vell en el seu Història naturalis (20, LXXXIV).[3][4]

sylvestris: epítet llatío que significa "selvat"[5]

Citologia

Números cromosomáticos de Malva sylvestris i táxones infraespecificos: 2n=42.[6][7]

Sinonímia
  • Althaea godronii Alef.
  • Althaea mauritiana Alef.
  • Malva ambigua Guss.
  • Malva erecta C.Presl in J.Presl & C. Presl
  • Malva erevaniana Takht.
  • Malva hirsuta C. Presl
  • Malva hirsuta auct. , senar Aubl. nec Tingues.
  • Malva grossheimii Iljin
  • Malva longelobata Sennen
  • Malva longepedunculata Sennen
  • Malva mauritiana L.
  • Malva polymorpha Guss.
  • Malva sylvestris subsp. ambigua (Guss.) P.Fourn.
  • Malva sylvestris subsp. erecta (C. Presl)Nyman
  • Malva sylvestris subsp. mauritiana (L.) Cout.
  • Malva sylvestris var. mauritiana (L.) Boiss.
  • Malva sylvestris subsp. vivianiana (Rouy) P. Fourn.
  • Malva tomentella C. Presl
  • Malva vivianiana Rouy[6][8][9]

Noms comuns

[editar | editar còdic]
  • Castellà: alboeza (2), botonera, botons (2), chicha i pa, flor de malva (3), galletes, granetes, hogacinas, hogacita, hogacita quesera, malmá, malva (48), malva alta (4), malva comuna (20), malva dolça, malva plana (3), malva loca, malva major (3), malva medicinal, malva selvada (9), malva selvada més alta i major, malva vulgar (2), malva yedra, malva-yedra, malves (10), malvavisco (2), malvera, malvilla, marva (5), marvas (3), matutinas, mollete, pa, pa de malva, pa i quesito (2), pa i quesitos, panecico, panecicos, panet (4), panet de Deu, panet de la Verge, panets (6), panets de malva, panecitos (3), pans (2), panete, panetes (2), panillo, pericón, probayernos, quesico (2), quesicos, quesilla, quesitos (3), rosquillas, tortilles.[10] Els números entre paréntesis indiquen la freqüència del vocablo en Espanya.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Font Quer, P. - Plantes Medicinals - El Dioscórides renovat, p. 404-405. Editorial Llabor, SA, Barcelona, 1980
  2. ↑ «Malva sylvestris». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 5 de decembre de 2014.
  3. ↑ B. Thayer, Pliny the Elder: the Natural History, Liber XX
  4. ↑ Pline l'Ancien, Histoire naturelle, Liber XX, Traitant dones remèdes fournis parell els plantes de jardin. Texte français, Edition d'Émile Littré, Durocher, Paris 1848-1850
  5. ↑ En Epítets Botànics
  6. ↑ 6,0 6,1 «Malva sylvestris». Real Jardí Botànic: Flora Ibèrica. Consultat el 4 de novembre de 2010.
  7. ↑ Contribuiçao para o conhecimento citotaxonómico dones spermatophyta de Portugal. XVI. Malvaceae Queirós, M. Bol. Soc. Brot. ser. 2 51: 187-199 (1977).
  8. ↑ The Plant List
  9. ↑ The Euro+Medit PlantBase
  10. ↑ Anthos, RJB/CSIC Madrit

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
  2. Correll, D. S. & M. C. Johnston. 1970. Man. Vasc. Pl. Texas i–xv, 1–1881. The University of Texas at Dallas, Richardson.
  3. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
  4. Fryxell, P. A. 1988. Malvaceae of Mexico. Syst. Bot. Monogr. 25: 1–522.
  5. Fryxell, P. A. 1992. 118. Malvaceae. 44: 1–141. In G. W. Harling & L. Andersson (eds.) Fl. Equador. University of Göteborg, Göteborg.
  6. Fryxell, P. A. 1993. Família Malvaceae. 16: 1–175. In J. Rzedowski & G. Calderón de Rzedowski (eds.) Fl. Bajío. Institut d'Ecologia A.C., Pátzcuaro.
  7. Gibbs Russell, G. I., W. G. M. Welman, I. Retief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. Van Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).

Enllaços externs

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Malva_sylvestris&oldid=600243»