Peces bucals

En els artròpodes, es denominen peces bucals al conjunt d'escleritos i apèndixs que rodegen la boca i contribuïxen a la captura i ingestió del aliment. Es tracta d'estructures evolutivament molt plàstiques, que han radiado a partir d'una morfologia primitiva originant una gran varietat d'aparats bucals.

Mandibulats

Els mandibulats (Mandibulata) (crustacis, miriàpodes i insectes) tenen un model bàsic comú de cap format per cinc segments o metámeros (més el acron preoral, encara que este està en disputa). El primer i segon segments no posseïxen apèndixs bucals; el tercer segment du les mandíbules, el quarto el primer parell de maxilas (maxílulas) i el quint el segon parell de maxilas. En cada grup, dita estructura bàsica sofrix més o menys modificacions.

Crustacis

Erro al crear miniatura:

Mandíbula d'un crustaci anfípodo
1: procés molar; 2: espines; 3: lacinia; 4: dents apicales; 5: palpe mandibular.

Els apèndixs dels crustacis són birrámeos, i les peces bucals no són una excepció. No obstant, els enditos solen estar molt desenrollats formant grans gnatobases (de gnatos, mandíbula) que realisen les funcions principals; pel contrari, les dos branques dels apèndixs eixerciten un paper secundari i en freqüència es troben reduïdes o falten per complet.

Els apèndixs que formen les peces bucals dels crustacis són:

• Apèndixs cefàlics: es tracta de tres parells d'apèndixs situats en el cap que estan directament relacionats en l'alimentació.
  • Mandíbules.
  • Maxílulas. Primer parell de maxilas.
  • Maxilas. Segon parell de maxilas.
• Apèndixs no cefàlics: en freqüència, els primers apèndixs toràcics (toracópodos) es transformen en apèndix bucals auxiliars.
  • Maxilípedos. Primer parell de toracópodos.
  • Gnatopodios. El restant de toracópodos en funció trófica.

Insectes

Artícul principal → Peces bucals dels insectes.

Radiació adaptativa de les peces bucals dels insectes.
lr (roig): llaure, md (vert): mandíbules, mx (groc): maxilas, lb (blau): llavi

L'estructura primitiva de les peces bucals dels insectes consta dels següents elements:

• Llaure (labrum o llavi superior). Esclerito dorsal impar que recobrix les demés peces de la boca.
• Mandíbules. Peces pares en el marge intern tallant i a voltes dentado que servixen per a sostindre i trossejar l'aliment.
• Maxilas. Primer parell de maxilas (= maxílulas dels crustacis). Peces pares proveïdes d'un chicotet apèndix format per varis artejos, cridats palpes maxilars.
• Llavi (labium). Peça impar, resultat de la fusió del segon parell de maxilas, dos peces pares similars a les maxílulas; també existixen palpos articulats, cridats palpos labials.

Miriàpodes

L'estructura bàsica de les peces bucals dels miriàpodes és similar a la dels insectes. Les mandíbules estan presents en tots els grups de miriàpodes. El primer i segon parell de maxilas sofrixen diverses modificacions.

• Diplópodos i paurópodos. En mandíbules; primer parell de maxilas (=maxílulas) fusionades originant un gantoquilario; segon parell de maxilas absent.

• Quilópodos. En mandíbules, primer i segon parell de maxilas fusionats. Primer parell de pates modificat en grans ungles (forcípulas) associades a una glàndula verísa, que usen per a capturar els assuts i per tant, actuen com a peces bucals adicionals.
• Sínfilos. En mandíbules, primer parell de maxilas separat i segon parell de maxilas fusionat parell formar un llavi.

Quelicerados

Erro al crear miniatura:

A: quelícers en navaixa; B: quelícers en tijera; C: quelícers triarticulats en pinça

Artícul principal → Quelícer.

Els quelicerados carixen de mandíbules. Els apèndixs bucals característics són els quelícers, que ocupen una posició preoral i no són homòlecs de les mandíbules.

La seua morfologia és variada; poden acabar en pinça, com en els escorpiones i opiliones, o una ungla, com en els amblipigios i araneidos; estos últims posseïxen una glàndula verísa associada al quelícer.

En freqüència, el primer parell d'apèndixs postorales, els pedipalps, adquirixen funció trófica, colaborant en els quelícers en la captura de l'aliment, com en els escorpiones, que posseïxen grans pedipalps acabats en pinça.