Ornithoptera alexandrae

palometa ales de pardal de la reina Alexandra (Ornithoptera alexandrae)

La palometa ales de pardal de la reina Alexandra (Ornithoptera alexandrae) és una espècie de lepidòpter ditrisio de la família Papilionidae. És la palometa diürna més gran del món. Habita en Nova Guinea (Papúa Nueva Guinea).

Descripció

Les femelles són més grans que els mascles en ales de forma marcadament redona i més àmplies. La femella pot alcançar una envergadura de 31 cm, llongitut de cos de 8 cm i una massa de 12 grams, totes estes mides enormes per a una palometa. La femella té ales de color marró en marques blanques en forma de pico. Un color crema en el cos en una chicoteta secció rojosa en el tórax marró. Els mascles són més chicotets que les femelles en ales de color marró mesclant blau i vert i les marques d'un color groc lluent en l'abdomen. L'envergadura dels mascles pot aplegar a 20 cm, pero lo més comú és de 16 cm. Una espectacular forma dels mascles és la forma atavus, que té punts dorats sobre l'ales posteriors.

Biologia

Ous

Els ous són grans, de color groc clar i aplanados en la base, fixats a la superfície sobre la que són depositats per una substància de color taronja lluenta. En condicions ideals, la femella de la palometa ala de pardal de la reina Alejandra és capaç de posar més de 24-27 ous a lo llarc de la seua vida.

Larva

Les larves d'esta espècie s'alimenten de la closca del que varen nàixer i després comencen a extraure nutrients de les enredaderas del gènero Pararistolochia (família Aristolochiaceae), incloses P. dielsiana i P. schlecteri. Inicialment s'alimenten del fullage fresc de les plantes hospedantes i dels seus propis ous, lo que en última instància provoca el descortezamiento de la enredadera abans de convertir-se en bua. Les plantes de la família Aristolochiaceae contenen àcits aristolóquicos en les seues fulles i tallos. Es creu que és un potent verí per a vertebrats i les larves ho acumulen durant el seu desenroll.

Bua

La bua és de color groc dorat o torrat en marques negres. Les bues masculines es poden distinguir per una taca grisácea tènue en les cobertes de les ales; açò es convertix en una banda de escates especials en la palometa adulta anomenada sex brand. El temps que tarda esta espècie en desenrollar-se d'ou a bua és d'aproximadament sis semanes, i l'etapa de bua tarda un més o més. Els adults emergixen de les bues enjorn en el matí quan la humitat encara és alta, ya que les enormes ales poden secar-se abans d'expandir-se per complet si la humitat descendix.

Imago

Els adults poden viure durant tres mesos o més i tenen pocs depredadors, excloent grans aranyes tejedoras de orbes (espècies Nephila) i algunes aus menudes. Els adults s'alimenten de les flors que proporcionen una àmplia plataforma per a que els adults es posen, inclós Hibiscus. Els adults són poderosos voladores, més actius primerenc en el matí i novament en anochecer quan s'alimenten activament de les flors.

Els mascles també patrullen les àrees de les plantes hospedantes en busca de femelles recent emergides enjorn en el matí. Es pot vore les femelles buscant plantes hoste durant la major part del dia. El corteig és breu pero espectacular; els mascles es ciernen sobre una parella potencial, rosant-la en una feromona per a induir el emparellament. Les femelles receptives permetran que el mascle aterrise i es aparee, mentres que les femelles no receptives volaran o desalentarán el emparellament. Els mascles són molt territorials i eliminaran als possibles rivals, a voltes perseguint pardals chicotets i atres espècies d'ales de pardal. El vol sol ser alt en el dosel de la selva tropical, pero abdós sexes descendixen a uns pocs metros del sol mentres s'alimenten o posen ous.

Amenaces

Va ser abundant fa un temps, la conversió de boscs en plantacions de palma d'oli i la caça de coleccionistes pels seus bells colors i el seu us com a decoració de joyes, varen restringir el seu hàbitat a una chicoteta àrea.