Heterocera
Els heteróceros (Heterocera, també coneguts com arnas) són un grup artificial de lepidòpters sense categoria taxonòmica, hui considerat parafilético (vore Taxonomia de l'orde Lepidoptera); inclou les palometas nocturnes que representen la gran majoria dels lepidòpters del planeta. Hi ha moltes més palometes nocturnes que diürnes (ropalóceros). S'han classificat unes 135 000 espècies de lepidòpters, de les quals solament unes 24 000 són diürnes.[1] Donar una definició satisfactòria dels heteróceros és casi impossible. Açò és degut, entre atres aspectes, a les múltiples formes que tenen les antenes en les diferents espècies. A voltes es diu arnas a totes les palometes nocturnes, pero en realitat, les arnes són solament algunes famílies de palometes que les seues larves s'alimenten de fibres textils o aliments almagasenats.
Característiques
[editar | editar còdic]Per lo general són lepidòpters de cossos robusts (sobretot les femelles), abundants pubescencia i escates en l'abdomen (açò no inclou a les Microlepidoptera, que també és un grup parafilético). Les antenes poden ser filiformes, bipectinadas, ciliadas, unflades, curvades i lo que és important, poden diferir entre els mascles i femelles d'una mateixa espècie. Si es prenen les ales en els dits deixaran en ells un fi polvillo que està compost per algunes de les seues escates que es desprenen quan l'insecte aletea.
Els heteróceros, per lo general, no són tan vistosos com els ropalóceros, els seus colors solen ser menys lluents, encara que alguns d'ells presenten en les ales posteriors colors vius com a mig de defensa. Aquelles espècies que són diürnes solen ser més colorides que les nocturnes.[2][3]
Entre els heteróceros es troben les palometes més grans del planeta, Thysania agrippina o les Coscinocera; l'espècie més gran coneguda és la Attacus atles que viu en Indochina (Tailàndia, Vietnam, Laos, etc.) que pot aplegar a tindre 28 cm d'envergadura. Mentres que la més chicoteta és la Trifurcula ridiculosa, de les Illes Canàries (Espanya), en una envergadura de tan sol 2 mm.
Biologia i ecologia
[editar | editar còdic]Els heteróceros posen ous dels que ixen orugas. Les orugas es transformen en buas i posteriorment en palometes adultes, en un procés de transformació conegut com metamorfosis. Algunes orugas d'arna caven forats en el sol, a on viuen fins que estan llistes per a convertir-se en arnes adultes[4]
Durant el dia certs heteróceros descansen en llocs com a troncs d'arbres, a on és verdaderament difícil distinguir-los donat el seu camuflage de protecció. Tenen un extraordinari sentit del olfat, que utilisen tant per a trobar als seus aliments com per a trobar a la seua parella. Els mascles de moltes espècies tenen antenes molt complexes que utilisen, principalment, per a olfatear als seus possibles parelles. Este tipo de mascle pot captar l'olor d'una femella a més d'11 km de distància, tant en la ciutat com en el camp, sense deixar-se distraure per atres aromes. Els adults d'algunes espècies tenen una vida molt curta, carixen de peces bucals i no s'alimenten.
Moltes espècies són polinisadors importants, especialment membres de les famílies Noctuidae i Sphingidae. Les espècies nocturnes polinizan flors que s'òbrin de nit. Els adults obtenen el seu aliment del néctar de les flors més clares i d'aroma intens, en pétals en forma de tubo. La madreselva, el jazmín i la planta del tabac són les flors preferides de certes espècies per la seua forma tubular, apropiada a la llarga llengua o proboscis de dites espècies. Unes atres elegixen flors més chicotetes, més apropiades al seu tamany. Algunes visiten les complexes flors d'orquídees. Encara unes atres estan altament especialisades com les palometes de la yuca.
Algunes de les espècies són utilisades per al control de plantes no desijades. Per eixemple, recentment s'ha propost en Colòmbia l'utilisació de l'espècie Eloria noyesi per a combatre les plantacions de coca,[5] ya que s'alimenta dels seus fulls. També les autoritats de Florida (EE. UU.), en 2004, varen pretendre combatre una planta estrangera invasora trepadora, cridada falaguera trepador del Vell Món (Lygodium microphyllum), soltant centenars de mils de palometes australianes, Cataclysta camptozonale, en la finalitat de controlar esta maleza.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Moths». Smithsonian Institution. Archivat des d'el original, el 18 d'octubre de 2013. Consultat el 12 de giner de 2012.
- ↑ Scoble, MJ 1995. The Lepidoptera: Form, function and diversity. Oxford, UK: Oxford University Press; 404 p.
- ↑ Bugguide.net. Eixemples de "moths" o arnes de varis colors
- ↑ Darby, Gene (1958). What is a Butterfly, Chicago: Benefic Press, p. 41.
- ↑ Palometes per a lluitar contra la producció de cocaïna
- ↑ Insectes per a control biològic: importen arnes en Florida
- Este artícul conté una traducció derivada de «Heterocera» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.