Sistema Comstock-Needham
El sistema Comstock-Needham és un sistema de nomenclatura de les venes alares dels insectes inventat per John Comstock i George Needham en 1898. Constituïx un pas important per a mostrar l'homologia de les ales de tots els insectes. El sistema es va basar en la "teoria de pretraqueaació" ("pretracheation theory") que més vesprada, en 1938, va ser desacreditada per Frederic Charles Fraser.[1]
Terminologia de les venes
Venes llongitudinals
El sistema de Comstock i Needham atribuïx diferents noms a les venes de l'ala d'un insecte. Des de la vora anterior o costal de l'ala cap al posterior o anal, les sis venes llongitudinals principals es denominen:
- costal (costa) (C),
- subcostal (subcosta) (Sc),
- radial (radius) (R),
- medial (mija) (M),
- cubital (cubitus) (Cu),
- anal (anal) (A).
Ademés de les venes costales i anals, cada vena pot ramificarse, en el cas de la qual les ramificacions es numeren d'anterior a posterior. Per eixemple, les dos ramificacions de la vena subcostal es denominaran Sc1 i Sc2.
La radial típicament es ramifica una volta prop de la base, produint anteriorment R1 i posteriorment el radiosector (radial sector) (Rs). El radiosector pot bifurcarse dos voltes.
La medial també pot bifurcarse dos voltes, tenint per lo tant quatre ramificacions que alcancen el marge de l'ala.
D'acort en el sistema Comstock-Needham, la cubital es bifurca una volta, produint Cu1 i Cu2. Segons alguns atres autors, Cu1 pot bifurcarse de nou, produint Cu1a i Cu1b.
Ya que existixen vàries venes anals, es denominen 1A, 2A, etc. Normalment no es bifurcan.
Venes travesseres
Les venes travesseres enllacen les venes llongitudinals, i es denominen segons corresponga (per eixemple, la medianocubital (mig-cubital) és denominada m-cu). Algunes venes travesseres tenen el seu propi nom, com la humeral (h) i la sectorial (sectoral) (s). Unes atres, usades actualment, són la ràdio mijana (r-m) i la mijana (m).[2]
Terminologia de les cèlules
Les cèlules es denominen segons la vena del costat anterior; per eixemple, la cèlula entre Sc2 i R1 és denominada Sc2.
En el cas en que dos cèlules estiguen separades per una vena travessera pero tinguen la mateixa vena llongitudinal anterior, deuran rebre el mateix nom. Per a evitar la duplicació, se'ls atribuïx un número. Per eixemple, la cèlula R1 es dividix en dos per la vena travessera radial: la cèlula basal és denominada "primera R1", i la cèlula distal "segona R1".
Si una cèlula és vorejada anteriorment per una vena bifurcada, tal com R2 i R3, dita cèlula és denominada segons la vena distal, en est case R3.
Referències
- ↑ Fraser, F. C. 1938. A note on the fallaciousness of the theory of pretracheation in the venation of Odonata. Proc. Roy. Ent. Soc. London (A) 13: 60-70
- ↑ «Web de l'Institut de Tecnologia Agropecuaria d'Argentina.». Archivat des d'el original, el 26 de juny de 2008. Consultat el 2 d'agost de 2008.
Bibliografia
- Triplehorn, Charles A. (2005). Borror and DeLong's introduction to the study of insects, 7th edition edició, Thomson Brooks/Cole.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sistema Comstock-Needham» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.