Anar al contingut

Imago (zoologia)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Imago (zoologia)
Emergència de l'imago alado d'una cigarra durant l'última muda.

El imago és l'últim estat del desenroll d'un insecte, despuix de la seua última ecdisis, ya siga a partir de la nimfa (metamorfosis incompleta) o despuix d'emergir de la bua (metamorfosis completa); també és denominat l'estat imaginal.[1] És l'únic estat durant el qual l'insecte és sexualment madur i presenta ales funcionals en el cas dels insectes alados (Pterygota). En freqüència, s'aludix al imago com a l'estat adult.[2]

En els apterigotos[3] o uns atres en hemimetabolisme,[4][5] en els que la metamorfosis[6][7] és „incompleta“, l'ecdisis final seguix a l'última etapa inmadura o ninfal . En els membres de l'Holometabola, en els que hi ha una etapa de bua, l'ecdisis final seguix a l'eixida de la bua , despuix de la qual es completa la metamorfosis, encara que en algunes espècies hi ha un periodo de maduració prolongat..[8]


L'imago és l'única etapa en la que l'insecte és sexualment madur i, si l'espècie és alada , té ales funcionals. L'imago a sovint es denomina etapa adulta. [9] Els membres de l'orde Ephemeroptera (efímeres) no tenen una etapa de bua, pero passen breument per una etapa extraalada cridada subimago.[10][11][12] Els insectes en esta etapa tenen ales funcionals, pero encara no són sexualment madurs.[9]

L'estadi de subimago existix en els Ephemeroptera (efímeres). Els insectes que estan en eixe estat tenen ales funcionals, pero encara no són sexualment madurs, i alcancen la madurea sexual despuix de mudar de nou.

Importància

El concepte de imago és integral a la biologia evolutiva, particularment dels insectes, ya que encapsula les adaptacions, estratègies reproductives, rols ecològics i processos de desenroll de la forma adulta[13]. El imago és l'etapa final de desenroll d'un insecte, típicament un adult capaç de reproduir-se. Estudiar l'etapa imago ajuda als científics a comprendre les complexitat dels cicles de vida, les pressions evolutives i la diversitat de formes de vida.[14]

Comprendre esta etapa és crucial per vàries raons:

  • El imago representa la culminació de la metamorfosis d'un insecte, que pot incloure etapes d'ou, larva i bua. Cada etapa té els seus propis rols ecològics i fisiològics, contribuint a la supervivència i reproducció de l'insecte. Els biòlecs evolutius estudien estes etapes per a entendre cóm les diferents estratègies de desenroll contribuïxen a l'èxit de vàries espècies.[15][13]
  • Les característiques del imago són a sovint el resultat d'adaptacions evolutives que milloren la supervivència i l'èxit reproductiu. Per eixemple, l'etapa imago pot exhibir estructures especialisades per a la dispersió (com les ales en les palometes), l'atracció de parella (com els colors lluents en molts escarabats) o estratègies específiques d'alimentació.[16]
  • Moltes traces observades en l'etapa imago estan directament relacionats en la selecció sexual. Estes traces, com la coloració, el tamany i els comportaments de emparellament, estan subjectes a pressions evolutives que poden dur a l'especiación i la diversitat dins dels grups d'insectes.[16]
  • L'etapa imago és crucial per a comprendre les interaccions ecològiques, com la polinisació, la depredaació i el parasitisme. Els comportaments i rols dels insectes adults en els ecosistemes poden influir significativament en la reproducció de les plantes, les cadenes alimentícies i la biodiversitat en general.[17]
  • L'estudi de cóm evolucionen els processos de desenroll (Evo-Devo) a sovint se centra en el imago perque representa el punt final de les vies de desenroll. Comparar els processos de desenroll que duen al imago entre diferents espècies ajuda als científics a comprendre cóm estos processos evolucionen i es diversifican.[18]
  • L'investigació sobre l'etapa imago implica comprendre els mecanismes genètics i moleculars que controlen el desenroll. Açò pot revelar cóm es regulen els gens durant la metamorfosis i cóm les variacions genètiques contribuïxen a la diversitat de formes adultes en diferents entorns.

Vore també

Referències

  1. ↑ Eugène Séguy, Dictionnaire dones termes techniques d’entomologie élémentaire, vol. XLI, Paris, Éditions Lechevalier, coll. « Encyclopédie entomologique », 1967, 465 p..
  2. ↑ Carpenter, Geo. H., The Life-Story of Insects. Cambridge University Press 1913. May be downloaded from: https://www.gutenberg.org/ebooks/16410 or https://archive.org/details/thelifestoryofin16410gut
  3. ↑ “Gliding hexapods and the origins of insect aerial behaviour” (2009). Biol Lett 5 (4): 510–2. doi:10.1098/rsbl.2009.0029. PMID 19324632.
  4. ↑ «Incomplete Metamorphosis Has Three Stages: Egg, Nymph, and Adult». Arizona State University School of Life Sciences Ask A Biologist.
  5. ↑ The Insects: An Outline of Entomology, 5th edició, John Wiley & Sons, Ltd, p. 241.
  6. ↑ (1940) A Greek-English Lexicon - Metamorphosis, Oxford: Clarendon Press.
  7. ↑ «Metamorphosis». Etymonline.com.
  8. ↑ (1977) Imms' General Textbook of Entomology: Volume 1: Structure, Physiology and Development Volume 2: Classification and Biology, Berlin: Springer. ISBN 0-412-61390-5.
  9. ↑ 9,0 9,1 Carpenter, Geo. H., The Life-Story of Insects. Cambridge University Press 1913.
  10. ↑ «Canadian soldiers invadix Rocky River (photo gallery)».
  11. ↑ “The Mayfly Subimago” (en) . Annual Review of Entomology 33 (1): 509–527. doi:10.1146/annurev.en.33.010188.002453. ISSN 0066-4170.
  12. ↑ McCafferty, W. Patrick (1983). «Mayflies», Aquatic Entomology: The Fishermen's and Ecologists' Illustrated Guide to Insects and Their Relatives, Jones & Bartlett, pp. 91–123. ISBN 978-0-86720-017-1.
  13. ↑ 13,0 13,1 Gullan, P. J., & Cranston, P. S. (2014). The Insects: An Outline of Entomology (5th ed.). Wiley-Blackwell.
  14. ↑ Smith, J. M., & Szathmáry, E. (1995). The Major Transitions in Evolution. Oxford University Press.
  15. ↑ Nijhout, H. F. (1994). Insect Hormones. Princeton University Press.
  16. ↑ 16,0 16,1 Heming, B. S. (2003). Insect Development and Evolution. Cornell University Press.
  17. ↑ Gilbert, S. F., & Epel, D. (2015). Ecological Developmental Biology: The Environmental Regulation of Development, Health, and Evolution (2nd ed.). Sinauer Associates.
  18. ↑ Truman, J. W., & Riddiford, L. M. (2002). Endocrine insights into the evolution of metamorphosis in insects. Annual Review of Entomology, 47(1), 467-500.

Bibliografia

  • Eugène S. (1967). Dictionnaire dones termes techniques d’entomologie élémentaire, XLI. Éditions Lechevalier (París), Collection Encyclopédie entomologique, 465 pp.
  • Wehner, R. & Gehring, W. (1995). Zoologie, 23. neu bearbeitete Auflage; Georg-Thieme-Verlag Stuttgart, New York, ISBN 3-13-367423-4
  • Zahradnik, J. Guia bàsica dels insectes d'Europa. ISBN 84-282-0641-4
  • Davies, R.G. (1998). Outlines of Entomology. Chapman and Hall. Second Edition. Chapter 3.
  • Williamson D.I. (2003). The Origins of Larvae. Kluwer.
  • Chiang, H.C. and G. C. Jahn 1996. Entomology in the Cambodia-IRRI-Austràlia Project. (in Chinese) Chinese Entomol. Soc. Newsltr. (Taiwan) 3: 9–11.
  • Davidson, E. 2006. Big Fleas Have Little Fleas: How Discoveries of Invertebrate Diseases Llaure Advancing Modern Science University of Arizona Press, Tucson, 208 pages, ISBN 0-8165-2544-7.
  • Cedric Gillot: Entomology. Second Edition, Plenum Press, New York, NY / London 1995, ISBN 0-306-44967-6.
  • Triplehorn, Charles A. and Norman F. Johnson (2005-05-19). Borror and DeLong's Introduction to the Study of Insects, 7th edition, Thomas Brooks/Cole. ISBN 0-03-096835-6
  • Hoell, H.V. (1998). Introduction to Insect Biology and Diversity, 2nd edició, Oxford University Press, pp. 333–340. ISBN 978-0-19-510033-4.
  • Grimaldi, D. (2005). Evolution of the Insects, Cambridge University Press. ISBN 0-521-82149-5.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Imago_(zoologia)&oldid=1502083»