Ala (zoologia)

Erro al crear miniatura:

Ala d'un au segons Alberto Durero.

Les ales són extremitats o apèndixs que posseïxen solament tres grups d'animals: insectes, aus, quiròpters i, antigament, els pterosaurios. Normalment les ales s'utilisen per a volar, encara que no tots els animals que les posseïxen són capaços de mantindre's en l'aire.

Alguns animals tenen membranes entre les pates i el cos (com els dermópteros), o entre els dits (com la granota voladora) o entre costelles mòvils (el reptil Draco volans), pero no són suficients per a eixercir el vol i no es denominen ales; en elles solament poden planejar.

Insectes

Moviment de les ales dels insectes.

Artícul principal → Ala (insectes).

En els insectes les ales (un o dos parells) són expansions del tórax. En els insectes, solament els adults tenen ales en número, per regla general, de dos parells, membranosas en nervacions reticulades més o menys abundants, transparents o en coloració i matisos diversos i plegables o no segons que permaneixquen o no esteses durant el repòs. En alguns órdens (coleòpters i ortòpters) tenen el primer parell d'ales format d'una substància coriácea i còrnea i llavors a estes ales se'ls crida élitro. En els lepidòpters (palometes) les ales són molt majors que en els demés órdens. Es troben recobertes d'un polvillo finíssim format d'un gran número de escates de divers color a les quals es deu la bella coloració de les palometes.

Els caràcters de les ales han servit als entomòlecs per a classificar els insectes per órdens:

• Coleòpters, en ales anteriors endurides formant un estuche (koleos, "estuche" i pteron, "ala").
• Dípters, en solament un parell d'ales, les anteriors, ya que les posteriors estan modificades com balancines (vaig donar, "dos").
• Lepidòpters, en ales cobertes de escates (lepidos, "escama").
• Tricópteros, en ales cobertes de pèls (trichós, "pèl").
• Isópteros, en les quatre ales iguals (isos, "igual").
• Ortòpters, en les ales rectes (orthós, "recte").

Aus

Erro al crear miniatura:

1. Remeras primàries, 2. Cobertoras majors, 3. Álula, 4. Remeras secundàries, 5. Cobertoras secundàries majors, 6. Cobertoras secundàries mijanes, 7. Cobertoras secundàries menors, 8. Remeras terciarias, 9. Escapulares

Vore també: Vol de les aus

En les aus les extremitats anteriors són les que els permeten el vol i porten les plomes que formen la superfície sustentadora que els permet volar.

Les plomes remeras són les grans plomes de les aus, les que major importància té a el hora de volar. Combinen robustea, llaugerea i flexibilitat.

Les remeras primàries, és dir les plomes llargues de la vora de l'ala, són responsables en gran mida de la potència del vol. Per a seguir el seu rumbo, l'au pot obrir o tancar les que es troben situades en la part més externa.

Les remeras secundàries són, en general, curtes. Treballen menys durant el vol, els seus canons són també més curts i estan menys fermament ancorades en la carn. Llevat algunes plomes de parada nupcial, tenen una forma més regular que les remeras primàries.

Les remeras secundàries s'orienten en el sentit del vent. Per lo tant, no necessiten tindre una forma escorada per a favorir l'espente elevador com les remeras primàries.

Les ales de les aus oferixen una varietat extraordinària. Les hi ha com les dels pingüís que carixen de plomes i es troben reduïdes a verdaders muñones aptes sol per a la natació. Unes atres, com les del kiwi (Apteryx), són més rudimentàries encara i estan cobertes de plomall similar a pèl. En els esturços i algunes gallinácees, les ales es caracterisen pel seu escàs desenroll. En canvi les aus de vol oferixen un gran desenroll, aun cuando presenten entre elles notables diferències puix les hi ha curtes, amples i redonejades en la punta i estretes, allargades i molt agudes en la seua extremitat. Per regla general, les aus de vol prolongat (grulla, oca, garza real, etc.) tenen les ales llargues i amples i les de vol ràpit (oroneta, albatros, martinetes, etc.) les tenen llargues pero molt més estretes.