Anar al contingut

Vol de les aus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Vol de les aus
Erro al crear miniatura:
Un àguila azor africana en ple vol.

El vol és el principal mig de locomoció utilisat per la majoria de les espècies d'aus. Eixercita un paper destacat en l'alimentació de les aus, i en la seua reproducció, creiximent i capacitat d'evadir predadors.

Mecanisme bàsic de vol d'un au

[editar | editar còdic]

Els principis bàsics del vol d'un au són similars als d'un avió. La força de sustentació és produïda per l'acció del fluix d'aire a través del ala, el qual és un perfil alar. La força de sustentació es produïx perque la pressió de l'aire és menor en la part immediatament sobre l'ala i llaugerament superior en la part inferior de l'ala.

En planejar tant les aus com els planejadors obtenen a partir de les seues ales tant una força vertical com una força d'espente alvance. Açò és aixina perque la força de sustentació es produïx en una direcció perpendicular a la del fluix d'aire, la que en vol horisontal es produïx en la part inferior de l'ala. Per lo tant la força de sustentació posseïx un component alvance. (El pes sempre actua verticalment avall i per lo tant no pot produir una força alvance. Sense este component alvance, un au que planejara descendiria en sentit vertical, en forma similar a com cau un paracaigudes).

Vols en formació de "V" o falca

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Flamencs en formació

Les aus volen en formació en "V" principalment per dos raons: eficiència energètica i navegació.[1]

Eficiència energètica: En formació "V", les aus s'aprofiten del fenomen conegut com el vol en estela. Quan un au vola, crea un fluix d'aire ascendent darrere de les seues ales. En volar darrere d'una atra au en formació en "V", les aus següents poden posicionar-se de manera que aprofiten este fluix ascendent, lo que els permet reduir la resistència aerodinàmica i aforrar energia. La posició en "V" els proporciona un impuls adicional i els permet volar en major eficiència que en solitari. Navegació: Les aus migratòries, en particular, realisen vols de llarga distància i a sovint enfronten condicions climàtiques desafiants. En volar en formació, les aus poden seguir el líder i aprofitar la seua experiència en l'elecció de rutes i trobar fonts d'aliment. Ademés els permet mantindre la comunicació visual i auditiva entre sí, lo que millora la coordinació i la cohesió del grup durant la migració.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Victoria Gill. «Expliquen per qué les aus volen en V» (en és). BBC News Món. Consultat el 2023-05-26.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • del Clot, Josep; Elliott, Andrew & Sargatal, Jordi, eds. (1992), Handbook of the Birds of the World, Volume 1: Ostrich to Ducks. Lynx Edicions, ISBN 84-87334-22-9
  • Wilson, Barry (editor). Readings from Scientific American, Birds. 1980. Sant Francisco: WH Freeman. ISBN 0-7167-1206-7.
  • Alexander, David E. Nature's Flyers: Birds, Insects, and the Biomechanics of Flight. 2002(hardcover) and 2004(paperback). Baltimore: The Johns Hopkins University Press. ISBN 0-8018-6756-8(hardcover) and 0801880599(paperback).


Referències

[editar | editar còdic]